Per què el Barça pot guanyar perfectament l'Inter a Milà?

BarcelonaEl Barça no va poder guanyar l'Inter de Milà a casa (3-3), però es va carregar d'arguments per pensar que ho pot fer perfectament al Giuseppe Meazza. A continuació, n'enumerarem alguns, començant pels individuals i acabant pels col·lectius.

Lamine Yamal està en boca de tots. El motiu, molt evident. El seu partit contra els italians, especialment la primera part, no està a l'abast de gairebé ningú en el planeta futbol. Més enllà de l'obra d'art en el primer gol del Barça, i de la jugada de dibuixos animats just a continuació que acabaria al travesser després de la intervenció de Yann Sommer, ho va explicar perfectament Simone Inzaghi després del partit: "M'ha impressionat. Només surt un talent com aquest cada 50 anys".

I ho vam dir també en aquest diari quan la cantarella d'alguns era que no feia gols: Lamine Yamal és tan bo que condiciona completament el plantejament del rival. El tècnic italià va reconèixer que van haver de posar-li a sobre tres rivals (amb Dimarco i Mkhitaryan no n'hi havia prou). Quan això passa, evidentment, s'obren espais en altres zones del camp. Lamine Yamal regala gols, assistències i jugades majestuoses, però també regala temps i espai als seus companys.

Més enllà de Lamine Yamal

El jove de només 17 anys de Mataró és el jugador amb més capacitat per resoldre l'eliminatòria, però el Barça en té d'altres que poden resultar decisius a Milà. Pedri per marcar els ritmes i tenir la pilota, Pau Cubarsí per apagar incendis quan ni tan sols s'han produït gràcies a la seva magnífica col·locació i comprensió de l'entorn, Dani Olmo per atreure i eliminar rivals amb els seus dolços controls en espais reduïts o Raphinha i Ferran Torres per tenir la mirada afilada de cara a la porteria contrària, amb el seu olfacte i desmarcades.

En l'àmbit col·lectiu, el Barça té la capacitat de dominar i de sentir-se dominant. La sortida de pilota, pulcra i variada amb Iñigo Martínez i Pau Cubarsí, assegura a l'equip poder progressar amb sentit cap a camp contrari. Cal veure si l'Inter de Milà s'atreveix o necessita pressionar més amunt en algun moment de l'eliminatòria, però arribats a aquest punt el conjunt de Hansi Flick hauria de tenir arguments per superar el nou escenari, especialment amb els seus centrals i amb Pedri, un futbolista que té una capacitat fantàstica per amagar la pilota i sortir de la pressió rival.

El més normal és que l'Inter no sigui especialment agressiu en la pressió a camp contrari mentre el resultat no l'hi exigeixi, i és que els seus centrals no són especialment ràpids per seguir les desmarcades profundes de jugadors com Ferran Torres o Raphinha. És probable que dimarts, tot i jugar al Giuseppe Meazza, seguim veient un Inter reactiu i sovint enfonsat a la seva àrea. Aquesta va ser la pel·lícula de la primera meitat en el partit d'anada, i també en alguns moments de la segona, i el Barça va demostrar recursos per atacar l'aculada defensa italiana, fos conquerint la frontal, movent els tres centrals per separar-los una mica entre ells o del lateral del seu costat o, també, pressionant la pèrdua de manera ferotge.

El tema de la pressió és, segurament, el gran desllorigador tàctic de l'eliminatòria. Analitzant l'Inter, ja vam explicar que l'equip de Milà té un gran ventall de recursos a l'hora de sortir de pressió, treure la pilota controlada i orientar els atacs cap a terreny de l'adversari. Ho va demostrar a Montjuïc. Lluny d'abusar del joc directe cap als seus dos davanters, el conjunt d'Inzaghi també va saber trobar altres camins, tot i que la majoria estaven plens de paranys que Flick havia ideat. No convé reduir l'Inter a un equip defensiu i prou.

El Barça va pressionar molt, ho va fer molt bé i de manera voraç, però el conjunt italià va assumir el repte i en diversos moments va saber saltar la pressió i atacar l'última línia de l'equip blaugrana amb triangulacions, canvis d'orientació i entrada de jugadors en segona onada. Ells també són molt bons i la majoria dels seus jugadors tenen bon peu i personalitat amb pilota.

Per guanyar a Milà, el Barça haurà de fer moltes coses similars a les que va fer durant la primera meitat, haurà de pressionar amb la mateixa convicció i, evidentment, també haurà de defensar millor l'àrea, especialment en les jugades d'estratègia. Si el Barça de Hansi Flick fa un partit al nivell dels millors que hem vist aquesta temporada, i n'hem vist uns quants, tindrà serioses opcions de guanyar i ser a la final de Múnic del 31 de maig.