Barça i Reial Madrid, les dues cares de la moneda

BarcelonaEn aquest inici del 2026 la solidesa i l'eufòria del Barça contrasten amb la debacle del Reial Madrid. Mentre que al Barça Hansi Flick ha complert la promesa de millorar l'equip –feta després de caure golejat a Stamford Bridge, amb una imatge molt pobra i confirmant els dubtes que l'equip estava deixant a l'inici de la temporada–, el conjunt blanc s'ha anat desfent en una espiral de decadència. El primer coll que ha tallat Florentino Pérez és el de Xabi Alonso, amb només uns mesos en el càrrec, però ja s'apunta directament als jugadors: la desfeta a la Copa ja s'inclou dins dels fracassos més rocambolescos de la història contemporània del Madrid, i el nou entrenador tot just havia pogut fer un entrenament. "Hem tocat fons estrepitosament", va dir Carvajal, capità del Madrid. En resum: el Barça ha anat de menys a més i els blancs tot el contrari.

Ja feia temps que Florentino volia carregar-se Alonso. La desfeta contra el Barça a la final de la Supercopa va ser la gota que va fer vessar el got. A més també es considerava que el calendari permetria un aterratge tranquil a Álvaro Arbeloa a la banqueta: Albacete a domicili, i Llevant i Mònaco al Bernabéu. La patacada a la Copa ha encès totes les alarmes, fins al punt que el club ha demanat compromís i implicació directa als jugadors per a la visita del Llevant de demà (14 h). "Respecto molt l’opinió del Bernabéu i entenc que l’aficionat estigui dolgut, però jo els demanaré suport per als jugadors. Les grans gestes s’han aconseguit amb el suport del Bernabéu", ha verbalitzat Arbeloa en la prèvia del duel contra els valencians, en una dinàmica ascendent des que Luis Castro es va fer càrrec de la banqueta.

Tornar a sentir xiulets al Bernabéu no seria una novetat. De fet, són un dels motius que expliquen la destitució d'Alonso. Com per exemple els del dia que va canviar Vinícius en un triomf deslluït contra el Sevilla. Internament al club blanc n'hi ha que consideren que canviar el brasiler –que havia fet un partit espantós– al minut 83 i exposar-lo a la xiulada del Bernabéu va ser un altre capítol que va llastar la continuïtat d'Alonso. La disputa amb alguns dels pesos pesants –i la seva falta d'autoritat per gestionar els egos d'un vestidor complicat– ha sigut un dels grans problemes de l'exentrenador blanc.

També se li va girar especialment en contra haver apartat el preparador físic Antonio Pintus, un dels protegits de Florentino. El president madridista considerava que Pintus havia de tornar, després de la concessió que va fer a Alonso perquè portés el seu propi equip de treball. L’italià s’havia quedat al club com a supervisor i ara amb Arbeloa ha tornat a agafar les regnes de la preparació física. Sobre aquest aspecte, vinculat amb la desastrosa eliminació a la Copa, el nou tècnic blanc no ha volgut afegir més llenya al foc: "No soc aliè a tot el que es diu, i si algú vol que les meves paraules siguin una crítica a Xabi, no n'hi trobarà, s’equivoca. El que va passar a Albacete va ser una falta de joc, de físic i de tot, i el responsable en soc jo. Amb l’Antonio és un privilegi treballar-hi, i treballarem per recuperar la millor versió dels jugadors en tots els aspectes".

El consell de Pep Guardiola que va fer mal al Reial Madrid

Va ser a mitges, però Alonso va intentar "pixar amb la seva", tal com li havia aconsellat Pep Guardiola en la prèvia del Madrid-City. Unes declaracions que també van pesar en l'orgull intern de l'entitat presidida per Florentino. Especialment perquè amb una versió no gaire exuberant els citizens en van tenir prou per conquistar el Bernabéu. De fet, punxar als partits grans li ha costat el càrrec a Alonso: el PSG li va endossar una golejada (4-0) al Mundial de Clubs, l'Atlètic de Madrid li va clavar una maneta (5-2), un Liverpool en plena crisi també el va superar (1-0) i el City, sense fer cap meravella de partit, també li va negar el triomf (1-2). Finalment, el Barça li va tornar a guanyar la Supercopa (3-2).

En canvi, a Barcelona, després de la pataca contra el Chelsea, Flick va aconseguir redreçar el rumb i recuperar les sensacions d'un equip que a la Lliga millora les xifres de la temporada passada. Han sigut determinants els retorns de Joan, Raphinha i Pedri; l'actitud innegociable dels futbolistes, que els reclama i exigeix Flick, que a més aconsegueix tenir sota control els egos d'una plantilla molt jove però amb tòtems com Lewandowski; l'aprofitament al màxim de les millors versions de futbolistes com Eric, Fermín i Ferran, així com l'aportació des de la banqueta de jugadors com Roony i Olmo. La victòria a la Supercopa va ser l'estocada final a Alonso. Classificar-se per als quarts de final de la Copa ha sigut la confirmació que el moment dels blaugranes contrasta amb el dels blancs.