Les 3 claus del Barça-Madrid

BarcelonaDe clàssic emocionant, desinhibit i ofensiu es va passar a un clàssic brut i de disputes. El ball de targetes abans del descans va provocar una vermella a Sergi Roberto que va canviar el guió. Finalment, el Barça i el Madrid van empatar a dos, un resultat que manté la imbatibilitat blaugrana a la Lliga però, també, el poder dels blancs al Camp Nou.

Una partida d’escacs interrompuda

Fins a l’expulsió de Sergi Roberto, el partit va tenir unes intencions tàctiques molt clares, que buscaven perforar les debilitats defensives del seu enemic. Zidane va mirar de fer-se fort a partir de Marcelo, mentre que Valverde va posar el Barça més hàbil possible en camp contrari, amb Coutinho. Però la vermella del lateral blaugrana va desfer el clàssic i el va convertir en un exercici de resistència d’un Barça amb deu que va lluitar per conservar la imbatibilitat en Lliga.

Les blanques es mouen a partir de Marcelo

Una vegada més, la peça més emprenyadora per al Barça va ser Marcelo. La posició avançada del brasiler exigia un esforç defensiu extra a Coutinho, que en atac havia d’ocupar zones centrals (al costat de Suárez) per afavorir recepcions de Messi més obertes.

Però amb el lateral sense control, al Madrid se li generaven oportunitats de tres contra dos per banda esquerra, amb Cristiano i Benzema contra Roberto i Piqué. Les centrades de Marcelo van ser un altre focus de perill.

Atacar sense que el retrovisor condicioni gaire

Que, a efectes de classificació, fos un clàssic intranscendent, va afavorir una versió desinhibida dels dos equips. El Madrid volia intimidar amb la BBC de titular, tot i que a Bale li va tocar més aviat tancar com a segon lateral, pendent de vigilar les pujades d’Alba.

A dalt, despenjats, quedaven Benzema i Cristiano, una situació que deixava la defensa blaugrana una mica descoberta a la ruptura dels madridistes (i en situacions d'un contra un en duels). No era fàcil desplegar-se amb efectius sense la por als contraatacs.

Dos tocs de potència per minimitzar la inferioritat

Al descans, Valverde va fer entrar Semedo per Coutinho per compensar l’absència de Roberto. El Barça es va reestructurar en un 4-3-2 que es defensava en camp propi.

El Madrid, que havia atacat bé a trams, va encallar-se en l’últim terç. Sense Cristiano, va perdre poder de remat i ni l'entrada d'Asensio ni de Lucas va il·luminar-lo. Fins i tot va patir per controlar els contraatacs que el Barça traçava amb Messi, Suárez i Paulinho, el segon retoc de força en un partit esbojarrat.