Barça
Barça10/12/2014

Les claus d'un Barça-PSG amb revolució tàctica

Luis Enrique sacseja l'equip per corregir els errors de l'anada i sorprendre el París Saint-Germain

Natalia Arroyo

BarcelonaLa victòria contra el PSG servirà per reforçar l’autoestima de l’atrevida i revolucionària decisió amb què Luis Enrique ha respost a la derrota de París en la primera volta. Però fins i tot amb un altre resultat, el pla ha ensenyat prou solucions per ser una alternativa fiable per a escenaris futurs. Ho serà. Aprofitant la baixa d’Alves al lateral dret, el tècnic ha fet una lectura del partit de París que l'ha portat a un canvi de dibuix i, de retruc, un repensament de l’equip.

Un 3-5-2 molt valent

Tres centrals, més Mascherano i Busquets, a més de Pedro per la dreta

Luis Enrique ha abandonat el 4-3-3 habitual per omplir de matisos el seu equip dins un 3-5-2 dinàmic.

Luis Suárez era sempre el 9 referència i Messi, que teòricament havia de començar amb ell a dalt, s'ha mogut amb una llibertat que, per moments, ha desdibuixat l’estructura per deixar només l’uruguaià en punta. Això, sumat al perfil ofensiu dels homes més oberts (Pedro i Neymar), ha acomodat l’equip en un 3-3-3-1 en fase ofensiva.

Cargando
No hay anuncios

Piqué, lliure per vigilar

Mascherano s’enganxa a Ibra, i Bartra i Mathieu, als extrems

Podria semblar que l’estratègia era imprudent contra el poderós PSG, però l’equip ha estat sempre ben protegit en la transició. No ha patit com a París, més enllà dels atacs que no ha pogut evitar. Piqué era l’home lliure de la defensa, encarregat de les vigilàncies.

Cargando
No hay anuncios

Mascherano, per davant de la primera línia, ha perseguit Ibrahimovic arreu del camp (aprofitant que el suec mai ha jugat profund del tot),

Cargando
No hay anuncios

mentre que Bartra i Mathieu s’encarregaven dels homes exteriors (Cavani i Lucas Moura) del quadre francès. En el duel del francès amb Moura, també Mascherano ha intentat servir d'ajuda.

Si els laterals pujaven, Pedro i Neymar feien l’esforç de baixar i, fins i tot, s’encaixaven amb la línia dels centrals. Sempre que podia, però, el Barça ha intentat bascular cap a endavant per ressituar-se i expulsar els francesos de la zona pròxima a l’àrea.

Cargando
No hay anuncios

Matuidi i el joc per dins

Els desajustos han vingut quan el PSG acumulava efectius per dins

L’equilibri defensiu semblava garantit fins i tot quan el PSG combinava a camp rival. Tot i així, l’equip no ha pogut evitar alguns desajustos, provocats, sobretot, pel bon joc interior francès. Com havia passat amb Pastore a París, els homes de Blanc han trobat oxigen en les recepcions interiors de Matuidi i de Cavani. El francès ha trobat l’esquena de Busquets amb facilitat, aprofitant-se dels salts que el migcentre havia de fer per pressionar Motta si el PSG avançava.

Cargando
No hay anuncios

El pas endavant del migcampista del PSG va ser decisiu en el 0-1. En el cas de l’uruguaià, a qui marcava Bartra, s’havien de compensar amb les ajudes de Pedro.

Línies molt avançades

Cargando
No hay anuncios

L’obsessió de Luis Enrique era que l’equip avancés línies

Però l’equip ha sabut viure a camp rival, que era on havia de tenir sentit el 3-5-2 (amb Neymar i Pedro ben amunt), i ha acumulat arribades i ocasions de gol. Els centrals, sobretot Bartra pel sector dret, han tingut molt d’espai per avançar gràcies a l’embut que provocava Blanc a la zona central.

Aquesta sortida de pilota ha fet que el Barça ataqués amb nou homes, a excepció de Piqué. Això ha facilitat la pressió de l’equip, altíssima durant més de 60 minuts.

Cargando
No hay anuncios

Moure’s sobre la marxa

L’equip es recomposa al final per recuperar el 4-3-3 habitual

Sobre la marxa, i adaptant-se als canvis del PSG, Luis Enrique ha recuperat el 4-3-3 més familiar, més segur al tram final. Primer, amb Rakitic per Pedro, un canvi que ha reubicat Messi a la banda i ha convertit Mathieu i Bartra en laterals, i Mascherano en central. Els canvis de Xavi i Adriano ja no han alterat el dibuix però sí han garantit cames fresques.

Cargando
No hay anuncios