Les 3 claus del Lió-Barça

BarcelonaEl Barça va evitar els contraatacs del Lió i marxa de la ciutat francesa sense haver encaixat un gol, però tampoc troba la manera de ferir l'OL, malgrat generar moltes arribades. El 0-0 ho deixa tot pendent de resoldre al Camp Nou.

Roberto i els plans de pressió alta

Sergi Roberto va ser la novetat de l'onze de Valverde. Amb el reusenc al mig, el Barça volia tenir control sobre el joc físic i de transicions del Lió, i alhora garantir-se un bon peu per assegurar possessions a la base. I el partit va reclamar precisament això dels primers compassos del xoc.

La capacitat de saltar a la pressió dels blaugranes va ser bona i va generar recuperacions de les quals neixien ocasions. I en inici, Roberto va ser un gran complement per a Rakitic per aportar lucidesa a les primeres passades.

Evitar la divisió

Va haver un tram al segon temps que el duel corria el risc de partir-se en dos. El Lió despenjava quatre peces i el Barça mantenia una pressió alta que Aouar i NDombele podien trencar amb un gir o una conducció sobre el salt de Busquets o Rakitic. I en aquest escenari, l'equip va trobar l'equilibri.

Va córrer en algunes accions per treure'n petroli però, després, va ser capaç de transformar la partida d'escacs en un atac més ordenat que va acabar fent recular l'equip francès. El Barça ja tenia el Lió aculat al seu terç.

Enfonsar la línia i filtrar a la frontal

En aquest escenari, el partit va exigir un punt de màgia ofensiva que al Barça li va costar tenir. Suárez no va estar gens fi en l'últim gest, poc creïble en el desmarcatge i poc coordinat en la rematada.

A Dembélé se li va acabar la benzina i Coutinho no va activar prou el dos contra un amb Alba. El Barça movia l'última línia del Lió però no assistia cap a la profunditat, i el que era un forat a la frontal per filtrar la pilota a l'arribada de Messi, acabava sent un bosc de cames. Es va empènyer molt però concretar poc.