Córrer els resultats del Barça: "Qui sap si en dos dies hauré de fer 70 quilòmetres!"

Torelló"Ara parlo del Barça en quilòmetres i no en resultats", destaca Bernat Gonzàlez (Torelló, 2002). Ja fa gairebé tres mesos que va començar el "repte" de córrer els resultats del Barça. El 2-1 de dilluns a Girona són 21 quilòmetres. Els 3-0 contra el Mallorca i l'Oviedo, 30. L'1-3 contra l'Elx, 13. Els 0-2 contra el Vila-real i l'Espanyol, dos. Fins ara el rècord són els 35 del 3-5 del Betis-Barça del 6 de desembre, el primer dia d'aquesta aventura. "Va ser una putada perquè ens van fer dos gols molt al final. A més el tercer va ser un penal de Kounde sense cap perill. Va passar de 25 a 35 quilòmetres perquè el senyor Kounde va fer una entrada completament innecessària al temps afegit. A molta gent li va ser igual, però a mi em va fer una putada. Igual que el gol d'en Bernal de l'altre dia al final del partit contra el Mallorca. Va ser un golàs i va ser molt guai perquè s'ho mereixia, però no feia falta, sincerament", diu amb un somriure.

"Un dia vaig veure un noi que ho fa amb el Deportivo de la Corunya i amb els meus amics vam estar parlant de si seria factible portar-ho al Barça. Perquè de normal el Dépor a casa guanya 1-0 o 2-0 i a fora li fan pocs gols, però aquest Barça marca molts gols i també en rep molts a fora de casa", explica. "En aquest cas els gols de l'equip visitant són una mica igual perquè varien poc els quilòmetres totals. El problema està en els gols del local", apunta. Es va atrevir i ja porta nou sortides i 185 quilòmetres per les muntanyes que envolten Torelló, el seu poble, o pels voltants de Barcelona, on viu durant la setmana per feina. És periodista d'informatius a RAC1. El repte li està descobrint llocs i camins que no havia trepitjat. Comparteix totes les rutes a la plataforma Strava.

"La idea inicial era fer absolutament tots els partits de totes les competicions, però després ho vaig rebaixar una mica perquè no tinc tant temps", admet. "Prefereixo fer-ho bé que frustrar-me perquè no arribo. Tot això ho faig perquè m'agrada córrer i no vull cremar-me", afirma. Els partits de Lliga són obligatoris i després anirà fent en funció de la temporada: la final de la Copa si el Barça és capaç de remuntar el 4-0 contra l'Atlètic de Madrid, la Lliga de Campions a partir d'unes hipotètiques semifinals potser. Ja va córrer els 32 quilòmetres del 3-2 contra el Madrid a la final de la Supercopa.

Esperava amb "por" els partits contra l'Oviedo i el Mallorca, "perillosos", i celebra que s'ha escapat "barat", amb dos 3-0. Ara afronta amb temor el duel d'aquest diumenge contra el Llevant al Camp Nou: "Tu vius el dia a dia i de cop penses: «Hòstia, qui sap si en dos dies he de córrer 70 quilòmetres!»". Diu que si caigués un 5-0 o un 6-0, 50 o 60 quilòmetres, ja té més o menys previst què faria: "Aniria al camp de futbol i faria voltes perquè és el que em sortiria més a compte i seria més ràpid. També seria més avorrit, però em posaria la ràdio i aniria fent voltes i ja acabaria suposo", diu amb un somriure. Per ara el seu rècord de quilòmetres són els 63 de la prova llarga de la cursa Pels Camins dels Matxos, a Torelló. Després de tota la vida jugant a futbol, des dels cinc o sis anys, s'ha anat convertint en un enamorat de la muntanya, com tants altres.

El record de l'avi Josep, sempre ben present

Els seus amics, pel grup de WhatsApp de la colla, ja no parlen dels gols del Barça pel resultat, sinó pels quilòmetres: "Un gol més, deu quilòmetres més". El repte és acabar la temporada: "El que em fa patir més és avorrir-me i sobretot les lesions. Perquè estic acostumat a córrer, però no tant. El cansament no em fa patir perquè a poc a poc ja vas fent. El repte és fer-ho. Ser capaç de proposar-t'ho i acabar-ho fent". També admet entre riures que a la jornada 32 potser pensarà "per què coi m'he posat aquí", però el repte uneix dues de les seves grans passions: córrer i el Barça.

És culer des de ben petit, per herència familiar. Recorda la samarreta d'en Ronaldinho que li va regalar el seu avi Josep abans que ell tingués consciència. O la foto a la falda de Joan Laporta que li van fer en una visita del president al poble. Recorda anar amb el seu avi a veure els partits del Barça amb la Penya Blaugrana de Torelló: "Pujar a l'autobús, pagar l'euro de la porra, arribar al camp. Tot aquest ritual. Ho vam fer durant molts anys. Ara ja fa uns anys que és mort, però el Camp Nou el recordo amb el meu avi. Si penso en el meu avi em venen el futbol i el Barça. Si penso en el futbol i en el Barça em ve el meu avi".