Robeu-nos, sisplau

En qüestió de dies, el Barça ha perdut bous i esquelles. No es pot dir que els del Metropolitano i Montilivi siguin dos accidents sorprenents sense importància, perquè totes dues derrotes emeten senyals preocupants amb conseqüències directes en les opcions per reeditar dos títols. Hansi Flick ja portava uns quants partits amb la mosca pujant-li al nas. Ell detecta de seguida l’estat d’ànim del vestidor i, igual com va percebre a Stamford Bridge que estaven a punt de fer un tomb cap a millor, les darreres setmanes estava veient que la tendència no era la desitjada. Havia subratllat la poca concentració amb què els jugadors sortien a les primeres parts, s’havia queixat de la intensitat en la pressió i els duels i també havia posat el focus en la dificultat per marcar gols. Flick no suporta la desaparició de la fam.

Després d’entregar en safata el lideratge de la Lliga al Reial Madrid d’Arbeloa (!), Flick va decidir donar dos dies de descans a la plantilla buscant un “reset” mental. “Potser estan cansats”, va dir, sense saber (o voler) concretar el perquè de la davallada general. Si a aquest Barça li treus l’exuberància ofensiva queda despullat. Ni un crim com el del duet Soto Grado - Gálvez Rascón va amagar que el conjunt blaugrana s’havia anat desfent davant del plantejament del Girona com si fos un terròs de sucre. Ja a la primera volta, Míchel li havia donat unes quantes lliçons a Flick, però va tornar a caure al parany: i això és responsabilitat seva. La indignació amb l’arbitratge, completament justificada, no podia tapar l’harakiri protagonitzat a la gespa. Flick sabia que li havien donat les joies al lladre sense oposició: “Robeu-nos, sisplau”.

Quan els mals arbitratges espanyols, de llarguíssima tradició històrica en contra del Barça, prenen tanta rellevància és perquè falla el futbol. Pep Guardiola deia que no se li podia deixar marge a l’atzar: s’ha de ser excel·lent per evitar que els homes de negre siguin determinants. I ara és l’hora de l’entrenador: Flick, que encara té la credibilitat intacta, ha de demostrar més amplitud tàctica i que és capaç de fer evolucionar la seva fórmula. No se li ha de demanar que es traeixi a si mateix, sinó confiar que donarà alternatives als seus jugadors, tips de córrer perseguint ombres en transicions sistemàtiques. Ens trobem en un moment clau que pot definir no només el desenllaç de la temporada, sinó també la longevitat del projecte de Flick. Els partits que venen s’han convertit en el baròmetre d’un ideari.