El Barça apallissa el Daegu en un altre recital de Lamine Yamal

BarcelonaLamine Yamal és un futbolista per no parpellejar. Ha vingut al món a passar-s'ho pipa i afronta la vida amb el mateix esperit trapella que després exhibeix als camps de futbol, on el seu talent insòlit raja a borbolls sempre en benefici del rendiment col·lectiu. Després d'haver-lo descobert a La Torreta i d'haver-lo format a La Masia, el Barça es prepara ara per recollir tota la glòria esportiva (i econòmica) que l'extrem de Rocafonda sigui capaç de generar aquesta temporada i les que vinguin. Tot i que tingui 18 anys acabats de fer, no val la pena pensar en el futur que li espera quan el present ja és tan llaminer. S'ha de degustar l'avui com es mereix, encara que sigui en partits de costellada contra el cuer de la lliga sud-coreana en què només juga 45 minuts.

Com es podia esperar, el Daegu FC va caure contra el Barça (0-5) en un partit marcat per la presència i l'absència de Lamine Yamal. Amb ell a la gespa durant tota la primera part, l'equip blaugrana va produir atac a una velocitat impossible de sostenir per al rival, que va arribar al descans amb tres gols en contra i a la represa ja no va tenir esma per reaccionar de cap manera. L'extrem de Rocafonda no en va marcar cap, però això no li va fer falta per ser un dia més el futbolista més especial de l'elenc de Hansi Flick. El seu repertori d'emboscades en forma de passades, driblatges i moviments sense pilota va tornar boig el marcatge especial que va disposar l'equip sud-coreà per intentar-lo a tocar.

Lamine Yamal és tan brutalment bo que deixa en segon pla fets que en un altre univers mereixerien molta més tinta, com ara el brillant doblet d'un Gavi que enfoca el curs amb ganes de ser més important. Habilitat pel mataroní, l'andalús va inaugurar el marcador amb un xut amb l'esquerra des de la frontal de l'àrea (20'). També Gavi va sentenciar el Daegu abans de la mitja part gràcies a una picadeta servida per Kounde, un lateral que volia ser central i que de vegades s'expressa com un mitjapunta. El 0-2, obra del sempre oportú Lewandowski, cal apuntar-lo sobretot a Gerard Martín, que va trobar el polonès amb una centrada immillorable des de l'esquerra. El d'Esplugues de Llobregat ha fet de central en els dos últims amistosos. Notable alt per a ell i també per a Dro Fernández, titular a la mitjapunta. Al jove talent de Nigrán (Galícia) no l'espanta el repte de competir amb els grans. El seu joc és pura plasticitat.

Rashford també és una opció per a la punta d'atac

En la segona meitat, la màquina de malifetes de Lamine Yamal es va quedar al vestidor per donar pas a una versió més coral del Barça. Flick, que no volia ensurts ni lesions abans del Gamper i de l'inici de la campanya oficial, va retirar del camp el davanter maresmenc i els deu jugadors que el van acompanyar a l'alineació. L'alemany va prioritzar la participació de gairebé tots els disponibles –Iñigo Martínez, Ferran Torres i Fermín no ho estaven per molèsties– i va provar Rashford a la punta de l'atac. L'anglès va correspondre amb un gol de pur ariet a passada d'Eric Garcia, que s'ha erigit en el millor recanvi possible per a Kounde (65').

Deu minuts abans, Toni Fernández, una perla de La Masia encara més jove que Lamine Yamal, havia situat el 0-4 amb una rematada precisa amb la cama esquerra després d'una bona jugada amb Olmo. L'única mala notícia de tot el partit va ser l'estrebada que va acusar Cubarsí al bessó esquerre. Si la pretemporada del jove d'Estanyol no havia sigut la millor, ara caldrà veure si Flick pot comptar amb ell de cara a les pròximes setmanes.