El 'déjà vu' que persegueix el Barça de Laporta

BarcelonaEl fair play financer del Barça va saltar pels aires el 2020. Amb la pandèmia i els estadis tancats, van caure els ingressos i el club es va quedar sense capacitat per pagar els salaris dels jugadors. El 2021, amb Joan Laporta a la llotja, la decisió de retocar els números i carregar fins a 555 milions de pèrdues a l'exercici que havia començat amb Bartomeu de president, no va fer res més que agreujar el problema fins a l'extrem. Un lustre després, i malgrat haver activat palanques, haver aprimat la massa salarial i haver tancat contractacions low cost, el club s'encamina cap a un nou estiu amb problemes per afrontar el mercat de fitxatges amb normalitat.

Un mercat que començarà oficialment l'1 de juliol, just el dia que Joan Laporta tornarà a ser president del Barça a tots els efectes. La regla 1:1, la que permet operar sense restriccions, va ser un dels temes de la campanya electoral. Però malgrat les bones paraules que sortien de la candidatura guanyadora, no està garantit que s'hi pugui arribar. Segons fonts del club, a principis d'any quedaven uns 14 milions per equilibrar la balança. A nivell comptable, l'eliminació de la Champions no ha tingut afectació perquè els pressupostos contemplaven arribar als quarts de final. L'entrada de nous patrocinadors i renovacions estratègiques com la de Frenkie de Jong –canvia el quadre d'amortitzacions i això permet guanyar límit salarial– han donat oxigen extra al club. En canvi, haver allargat forçosament l'estada a Montjuïc, els tres partits disputats al Johan Cruyff i el fet que no es pogués reobrir el gol nord fins al març, són factors que han condicionat a la baixa els ingressos. I un últim punt important, aconseguir cobrar els 30 milions que queden pendents de la venda dels seients vip.

Ara bé, encara que quadrin els números a final de temporada, arribar a la regla 1:1 no implica solucionar els problemes de manera automàtica. Calen més coses. Fora d'aquesta norma, estant excedit –el que havia passat els últims anys–, el Barça només podia fitxar aprofitant un petit percentatge de la venda de jugadors. Arribant a l'1:1, pot gastar-se tot el que entri a caixa. Però, igualment, necessita vendre's futbolistes per aconseguir aquests ingressos imprescindibles per fitxar altres jugadors. Per tant, calen sortides, i tant Marc Casadó com Ferran Torres són dos dels futbolistes que estan a la rampa de sortida. En línies generals, i exceptuant noms propis com Lamine, Pedri, Cubarsí o Joan, el Barça està disposat a escoltar qualsevol oferta que pugui rebre. A partir d'aquí, les condicions determinaran si accepta vendre o no. El club també ha ofert una renovació –amb un salari molt a la baixa– a Robert Lewandowski i que s'estendria només per a una temporada més. La sensació a la cúpula blaugrana, a hores d'ara, és que el polonès –que vol seguir competint– no seguirà de blaugrana.

Fitxatges de baix cost i oportunitats de mercat

L'altre jugador és Andreas Christensen. El central danès, de 30 anys, trigarà uns mesos a tornar perquè està lesionat al genoll. En condicions normals, acabaria contracte i marxaria lliure, però al Barça mediten l'opció d'oferir-li una renovació pensant en una venda a mitjà termini. És un futbolista que té cartell i si, un cop recuperat, pot tenir minuts, es revaloraria i el Barça en podria fer calaix. Actualment, té un valor de mercat de 9 milions, però fa només un any la xifra era de 40, segons dades del portal especialitzat Transfermarkt.

Caldrà alliberar espai salarial i fer calaix si es vol dotar Hansi Flick de reforços. Com que no està prevista una pluja de milions imminent, el Barça s'encamina cap a un altre estiu amb incorporacions de baix cost o oportunitats de mercat, marc que va permetre, per exemple, la incorporació de Joan Garcia. La posició del davanter centre –amb Julián Álvarez com a peça més cotitzada per Joan Laporta, però econòmicament molt complicada perquè l'Atlètic de Madrid no el vol vendre i, menys, barat– és una de les tres posicions que vol reforçar el Barça aquest estiu. Les altres són en defensa. Per al central, l'escollit és Bastoni (Inter), i per al lateral, Cambiaso (Juve), per qui Deco haurà de negociar a la baixa els 70 i 50 milions que en demanen els clubs respectius. Les èpoques glorioses en què podia fitxar a cop de talonari són aigua passada.