La figura imprescindible perquè Johan Cruyff canviés la història del Barça

Barcelona“A aquells que el vam poder conèixer, ens va canviar la vida”, diu Marjolijn van der Meer quan li preguntes per Johan Cruyff. Fa 10 anys, el neerlandès que va canviar la història del Barça dos cops, un com a jugador i l’altre com a tècnic, va morir. “És bonic quan la gent que no el va poder tractar, cosa que sí que vam fer nosaltres, ens explica com el Johan els va marcar. Hi havia gent que volia vestir com ell, jugar com ell o pentinar-se com ell”, recorda la dona que va tenir un paper clau perquè Cruyff pogués canviar el rumb del Barça. I de Catalunya, de pas. “Exagerem quan diem que Cruyff va canviar Catalunya? No ho crec. Hi havia una dictadura terrible, llavors. Van ser molts anys. Tants anys de dictadura marquen la gent. Costa ser valent. I ell era valent. Ell ens va ensenyar a no tenir por”, defensa. Parla en primera persona del plural, "ens va ensenyar". La Marjolijn, com el Johan, és neerlandesa però també catalana.

Deu anys després de la mort de Cruyff. Els homenatges no s’aturen, com el que va reunir un munt d’amics i exjugadors a Amsterdam fa pocs dies. Com si fos un regal del destí, el seu estimat Ajax fa pocs dies que l’entrena un català, l’Òscar García Junyent, a qui Cruyff va entrenar i qui li feia d’ajudant quan va ser seleccionador català. Un cruyffista a la banqueta de l’estadi que ara porta el nom d’aquell jugador prim i elegant que va revolucionar-ho tot el 1973 quan la directiva del Barça va poder fitxar-lo. “És clar que sabia qui era llavors. Era l’holandès més famós del moment. Veníem d’uns anys 60 magnífics en què molts joves ens sentíem lliures. Jo era així, i havia arribat a la Costa Brava per estudiar idiomes i treballar en un hotel. I fent autoestop vaig conèixer qui seria el meu marit, l’Armand Carabén”, recorda Van der Meer.

La vida és plena de petites casualitats. Carabén, un solter d’or de l’època, coneixeria aquella neerlandesa rossa i s’enamorarien. Al cap de poc es casaven. L’Armand, barcelonista de pedra picada, entraria al club amb la directiva d’Agustí Montal, i com que el matrimoni parlava neerlandès, els va tocar tenir un paper clau per tancar el fitxatge del millor jugador del moment. “El primer cop que ens vam trobar va ser al despatx de Josep Lluís Vilaseca, directiu del club, al carrer Girona. En Johan havia vingut amb el seu sogre i la Danny, la seva dona. I em va tocar anar-hi. Des del primer moment ens vam caure molt bé. Llavors jo estava embarassada i la Danny també. Quan van tornar a Holanda, jo anava parlant amb ells. I vam fer viatges on l’Armand feia les negociacions”, explica la Marjolijn, una dona que treia de polleguera la directiva de l’Ajax, ja que ho entenia tot. I si ells parlaven en català, els neerlandesos es perdien.

“Crec que cal entendre el franquisme. Encara avui en dia, en algunes coses, es fa evident que va ser llarg i dur. Tenir gent com en Johan, que era un guanyador, que no tenia por, va ser clau per a moltes persones. Recordo el dia que es va tancar l’acord, quan van arribar a l’aeroport. Eren gent molt moderna, si ho comparem amb la manera com es vivia llavors a Catalunya per culpa de Franco. Aquí es vivia en blanc i negre. I ells eren la vida en colors que teníem a Holanda”, explica emocionada, mentre recorda aquells dies que les famílies, plegades, celebraven la Sinterklaas, la festa de Sant Nicolau neerlandesa, a la llar dels Cruyff al carrer Cavallers de Pedralbes. I esclar, les cases que van acabar tenint a El Montanyà, compartint jardí, on els fills de les dues famílies jugaven plegats.

Les flors a la residència d'El Muntanyà

Cruyff va ser el primer jugador a guanyar tres vegades la Pilota d'Or (1971, 1973, i 1974). Amb l'Ajax d'Amsterdam va guanyar tres Copes d'Europa consecutives. Al Barça no la va poder guanyar jugant, però sí fent de tècnic el 1992 a Wembley. El novembre del 2015 va anunciar que tenia un càncer de pulmó, morint ara fa 10 anys. "Era tal com raja, el Johan. Era molt natural. Potser amb la premsa no, esclar, s'havia de protegir, però el recordo com algú que sempre tenia una estona per als nens o per als aficionats. Era igual fora del camp que dins, sempre decidit. Es fa estrany perquè la gent parla d'ell com una figura llunyana, però jo recordo aquell home que quan vaig quedar-me vídua sempre em trucava, em deia de quedar, no em deixava sola", s'emociona la Marjolijn, contenta perquè a la casa d'El Muntanyà els amics hi portaran flors, com cada 24 de març. Cruyff, l'home del 0-5 el 1974, el pare del Dream Team, la icona convertida en marca comercial, el creador d'un estil de joc, no deixava de ser un home de carn i ossos. Bon amic dels seus. D'aquella gent que s'encarrega que no només el cruyffismesegueixi viu aquest 2026. D'alguna manera, Johan Cruyff també viu quan gent com la Marjolijn el recorda.