El Girona fa pujar els colors al Barça i li fa perdre el liderat
Nit gloriosa a Montilivi per als de Míchel, decidida amb un gol de Fran Beltrán als darrers instants
GironaEl Barça va perdre el lideratge a Montilivi en una nit negra (2-1), continuació de la golejada patida a la Copa contra l’Atlètic. Superat per un Girona que mai no va perdre la fe, es va aferrar a Joan Garcia per aguantar l’avantatge que li havia donat el gol de Cubarsí. Però no comptava amb la tossuderia gironina, que va remuntar amb gols de Lemar i Fran Beltrán, aquest en els últims instants. Girona trigarà a oblidar una jornada que passarà a la història.
El Girona va ser una pedra a la sabata per al Barça des del primer moment. En el duel d’entrenadors, va sortir clarament guanyador Míchel, que va plantejar un partit de vertigen que va sorprendre Hansi Flick. A la primera volta, els gironins ja van fer ballar els blaugranes a Montjuïc, i només van caure en l’última jugada, en aquell gol al límit de Ronald Araujo. Ahir a Montilivi, la melodia va ser blanc-i-vermella.
Podia haver passat de tot en un derbi en què tenir vertigen va estar prohibit. Tant podia ser que Ferran s’emboliqués a l’interior de l’àrea com que Vanat no endrecés un veloç contraatac. La pilota anava d’un costat a l’altre, sense temps per respirar. Fallava Lamine Yamal i al cap d’uns segons feia el mateix Bryan Gil. Es posava les mans al cap Raphinha i ho feia també Montilivi després d’una jugada d’àrea a àrea del brasiler Vitor Reis, semblant, si no fos per la nacionalitat, a la famosa de Maradona en el Mundial.
El Barça, sacsejat emocionalment després de la plantofada al Metropolitano, es va sentir atropellat durant gran part del partit, en què els homes de Flick movien els braços i es demanaven explicacions els uns als altres. El Girona va ser l’amo. Sobretot gràcies a la insistència de Gil. Ningú li pot recriminar que no ho intenti, a l’extrem. Va ser un malson per a Kounde, que va exigir més d’una vegada la presència de Cubarsí per donar-li un cop de mà. Com és el futbol que tots dos s’inventarien el gol de l’únic gironí present d’inici en el partit, un Cubarsí que resoldria una centrada del francès vora l’hora de joc.
Abans, però, s’havien fet un fart de patir per aturar Bryan, que va servir diversos caramels a Vanat, que no en va saber aprofitar cap. Prodigiosa va ser la mà de Joan Garcia quan l’ucraïnès era a boca de canó i l’estadi sencer estava dret a punt d’abraçar-se. El de Sallent va respondre a un Gazzaniga que havia escopit abans una picadeta de Lamine Yamal, desconcentrat i erràtic com poques vegades.
Arnau Martínez va fer anar de corcoll el de Rocafonda, amargat pel seu contundent marcatge. Si amagava amb anar a l’esquerra, Arnau l’hi pispava; si volia anar al costat contrari, Arnau també l’hi prenia. Va ser la gran lluita de la nit. Lamine no va poder ser decisiu ni de penal. Va enviar-ne un a la fusta, just al llindar del descans. Era el segon cop que el Barça topava amb els pals, perquè Raphinha ja els havia tastat.
Joan Garcia ajorna l’inevitable
Encara no s’havia vist l’adrenalina al seu màxim. El derbi tampoc no va decebre a la represa, en què va haver-hi dos gols en dos minuts. El Girona va reaccionar bé a l’esmentat de Cubarsí, amb una acció coral que per fi tenia premi, gràcies a Lemar. No pensaven dimitir, els gironins, que acabarien somiant amb Joan Garcia, el motiu pel qual el Barça va anar ajornant l’inevitable. El successor de Ter Stegen al Camp Nou va desfer una doble ocasió de Vanat i Tsygankov i una tercera de Joel Roca, que va acabar expulsat, defensant amb sang la victòria en el descompte.
Pocs porters al món sembla que tinguin un futur millor, per no dir cap. Joan Garcia, però, no pot fer-ho tot ell sol. Faltava el moment màgic del Girona, un equip que s’ha passat tota la temporada patint i que mereixia tenir una nit com aquesta. Era el minut 86 quan la pilota va quedar suspesa a la frontal de l’àrea i Fran Beltrán la va col·locar ajustada a la dreta d’un Joan Garcia que es va quedar immòbil. El Barça va demanar falta, però el gol va ser la recompensa a la feinada d’un Girona que la va fer grossa i de mica en mica diu adeu a la zona de descens. El Barça, mentrestant, es va quedar amb un pas de nas.
Girona 2-1 Barça
- Girona: Gazzaniga, Rincón, Vitor Reis, Blind, Arnau, Witsel, Iván Martín (Francés, 92'), Lemar (Fran Beltrán, 68'), Tsygankov, Bryan Gil (Joel Roca, 68') i Vanat (Echeverri, 73'). Entrenador: Míchel Sánchez.
- Barça: Joan Garcia, Koundé, Cubarsí, Èric Garcia (Araujo, 73'), Gerard Martín (Balde, 63'), De Jong, Olmo (Bernal, 80'), Fermín, Lamine Yamal, Raphinha (Roony, 63') i Ferran Torres (Lewandowski, 73'). Entrenador: Hansi Flick.
- Gols: 0-1 Cubarsí (59'), 1-1 Lemar (61') i 2-1 Fran Beltrán (86').
- Àrbitre: César Soto (Comitè de La Rioja).
- Targetes grogues: Èric Garcia (41'), Koundé (84') i Vitor Reis (100').
- Targetes vermelles: Joel Roca (109').
- Estadi: Montilivi, 14.043 espectadors.