L'incombustible Lewandowski segueix donant alegries al Barça

BarcelonaLa setmana en què un jovenet de 18 anys com Lamine quedava a un pas de guanyar la Pilota d’Or, dos veterans feien de les seves al Carlos Tartiere. El Barça va acabar amb la resistència d’un bon Oviedo en què brillava amb 40 anys Cazorla gràcies a un cop de cap preciós de Robert Lewandowski, de 36. El veterà davanter polonès, suplent per darrere de Ferran, domina el joc dins l’àrea com ben pocs jugadors. S’hi sent bé, envoltat de defenses que l’agafen i el persegueixen. Fa la sensació que quan sigui avi i porti bastó, encara sabrà rematar centrades laterals. El seu cop de cap és dels que haurien de veure els joves per aprendre’n, amb un vol puntual i un gir de cap rodó.

Un gol important, perquè punxar significava perdre de vista el Madrid. Calia guanyar en un partit incòmode. El Barça viu una realitat diferent de la dels seus rivals. La rutina blaugrana contrasta amb l’excepcionalitat que viuen adversaris quan reben l’equip de Flick. Rivals que marquen en vermell la data en què els visitarà l’equip blaugrana. Com havia passat a Newcastle, a Oviedo feia més de vint anys que esperaven tornar a veure el Barça a casa seva. Anys i anys esperant que explicaven la sobreexcitació dels seus jugadors locals, amb el suport d’un estadi d’on tothom torna a casa amb afonia.

I en alguns moments semblava que al Barça li costava endollar-se al partit. A Oviedo sí que es va enyorar una mica Lamine Yamal. Tocava de nou enfrontar-se a un rival que s’arrapa com una paparra, suant de valent, mossegant turmells i celebrant els córners com si fossin gols. Com a Newcastle, va costar controlar el matx. Flick, per anar cuidant tots els jugadors, havia apostat per uns quants canvis, amb Marc Casadó al mig del camp de titular acompanyant Pedri i un Dani Olmo desdibuixat. No va ser un bon partit de Casadó, que va acabar substituït ja al descans per un Flick amb cara d’empipat. L’Oviedo havia sortit amb el veterà Santi Cazorla, de 40 anys, a l’equip titular. Un dels millors migcampistes de les darreres dècades, jugant al costat de Pedri, a qui gairebé dobla l’edat. Dos jugadors excel·lents de generacions diferents lluitant per la pilota. La tenia més el Barça, però l’Oviedo sabia atacar per les bandes amb l’entremaliat Hassan. I va saber penalitzar la primera errada aquesta temporada de Joan Garcia.

Un porter despistat

Un porter tan fiable que sota els pals no falla. Ara, en aquesta ocasió no va entendre què calia fer en una d’aquelles accions en què Flick li demana que surti de l’àrea per guanyar una pilota enviada a l’esquena dels centrals. El de Sallent va fer-ho, però en comptes de xutar-la lluny la va controlar. Confia tant en els seus peus, que no va voler enviar-la a la graderia i va intentar fer-la arribar a Pedri amb una mala passada que va anar directa als peus de Reina. I l’andalús no va desaprofitar l’ocasió per marcar un gol que no oblidarà mai, gairebé des del mig del camp, amb un xut bombejat cap a una porteria on mancava la figura del porter.

El gol arribava just després de dues ocasions molt clares en què el Barça havia perdonat. Marcus Rashford ho intentava amb jugades individuals en un atac sense Lewandowski. Flick continua apostant més per Ferran Torres, que no para de créixer, amb més confiança. Sense el valencià no s’hauria empatat, perquè als 56 minuts va caçar una centrada d’Araujo en una acció personal preciosa. Escandell, cada cop amb més feina, li va negar el gol, però Eric Garcia era al lloc per empatar. El defensa de Martorell marca poc, però té la virtut de fer gols importants, com a la final de Copa o a San Siro. I fer el gol de l’empat era vital, per als deixebles de Flick. Amb mitja hora per jugar, l’Oviedo ja sabia que el partit se li faria més llarg i frustrant que esperar un tren de Rodalies a Catalunya.

Amb De Jong al mig del camp, el partit es va convertir en un monòleg blaugrana. Com a Newcastle, la il·lusió local havia fet patir a la primera part el Barça, però després es va imposar la qualitat. Faltava fer el segon. I el va marcar Lewandowski, que aprofita els pocs minuts que juga. Flick va fer-lo entrar perquè jugués a prop de Ferran i va funcionar. El seu cop de cap va posar fi als somnis d’un Oviedo que va buscar l’empat sense sort i va acabar rebent el tercer en un bon cop de cap d’Araujo, que seguia el camí obert per Lewandowski. Un jugador que vol crear un problema a Flick: vol ser titular. Aquells problemes que, en el fons, agraden als entrenadors.