Hansi, això va de poder
El permís que el Barça li ha donat a Raphinha per desconnectar a Porto Alegre després de lesionar-se amb la canarinha crida l’atenció perquè surt del guió habitual. Tot i que és fàcil empatitzar amb el sotrac anímic del xicot, grinyola molt que un jugador que s’ha trencat de manera reincident el bíceps femoral comenci la recuperació lluny de la Ciutat Esportiva. Sobretot si tenim en compte que els serveis mèdics del club que li paga encara no l’han pogut examinar.
És cert que el 2026 les imatges de les ressonàncies magnètiques viatgen a la velocitat de la llum, però el club blaugrana està vivint estrictament de la informació que li ha ofert la Confederació Brasilera de Futbol. També es fa estrany que els tractaments no els hi estigui aplicant un fisioterapeuta del Barça. El precedent que s’ha creat és perillós.
És molt senzill disparar contra Raphinha i no posar el focus en els responsables de la presa de decisions al Barça. La discutible necessitat del davanter per esprintar sense concessions en un amistós i la suposada manca de capacitat per escoltar el seu cos són arguments que tenen fonaments en el context actual, amb el Mundial com a teló de fons.
Tanmateix, seria injust no afegir a la motxilla de responsabilitats la manera com s’han fet les coses per haver arribat fins aquí. Plou sobre mullat després de les dues recaigudes de la tardor i haver volgut córrer massa amb les complicitats equivocades. Raphinha ja va queixar-se internament de la preparació física i de l’enfocament de la seva recuperació, cosa que va provocar canvis en els readaptadors. I ara aquest pols que torna a tenir amb el Barça accentua la desconfiança que s’acumula al vestidor a l’hora de treballar musculatures.
El gran perjudicat és Hansi MacGyver Flick, que com és costum aquest curs haurà de fer invents en unes setmanes en què l’equip s’ho juga gairebé tot. Però més enllà de pensar en substituts per a la nineta dels seus ulls, també hauria de fer un pas endavant en la cadena de comandament per evitar situacions com aquesta en el futur. Justament ara que rep pressions per terra, mar i aire per renovar fins al 2028, s’hauria de fer valer per guanyar pes en la gestió de tot allò que traspassa els límits estrictes de la gespa.
Això no només va de la maduresa de Raphinha ni de lidiar amb les penúries del tolerat calendari surrealista de la FIFA, també va del poder que hauria d’exigir l’entrenador del Barça per desenvolupar la seva feina sense obstacles d’una vegada per totes. Ja aniria tocant.