Barça

Els culers no tornen de Torí amb les mans buides

El femení viu el seu primer desplaçament massiu amb 15.000 aficionats blaugranes al Juventus Stadium

Enviada especial a ToríTorí es va tenyir de blaugrana. Després de més de 10 hores en autocar, caravana o cotxe particular, milers d’aficionats culers van conquerir la ciutat italiana abans de la gran final. Esperança, il·lusió i germanor: aquest era l’ambient prèvia a la desfeta del Barça davant l’Olympique de Lió. Famílies amb nens i grups d’amics i amigues van protagonitzar el primer desplaçament multitudinari del conjunt femení blaugrana. A Göteborg no hi van poder ser, i aquest cop no es volien perdre la cita.

“Era una oportunitat única. Torí tampoc està tan lluny de casa i hem estat seguint l’equip tot l’any. Havíem de ser-hi. Vam ser als dos Camp Nous i venir aquí era posar la cirereta al pastís”, confessava la Sara. “Hi ha un ambient de germanor. Hem sortit moltíssims autobusos des del mateix Camp Nou i tots hem marxat cantant i aplaudint”, afegia. “Ha sigut una mica cansat, però ha valgut la pena”, apunta la Fio. “Hem dormit gran part del camí, però de matinada tots hem cantat l’himne i càntics del Barça. Ha sigut molt xulo!”, relata la Martina, que va venir fins a Torí amb els autocars que va organitzar l’entitat.

Cargando
No hay anuncios

Prop d’una cinquantena van sortir de la capital catalana fins a desembarcar milers de culers a Torí. “Hem fet un bus tres penyes del Baix Empordà, la Bisbal, Torroella i Palafrugell. Ens vam trobar a la Jonquera amb els busos de Barcelona i hem vingut junts en comboïs de deu en deu”, explicava l’Helena. “Som aquí per fer història, tot i que ja l’hem fet. Tenir aquí tants culers és història! Havíem de ser-hi!”, afegia la Mari.

Cargando
No hay anuncios

D’altres, com el David i les seves dues filles, preferien el transport privat. “Vam pensar en venir amb els autocars, però finalment hem triat l’autocaravana. Vam passar per Saint-Tropez i Mònaco i ahir vam arribar a Torí. Avui hem sortit aviat de l’hotel per venir a la concentració d’aficionats, on hi ha molts culers i molt d’ambient”, deia abans del duel contra l’Olympique, confiat que el viatge tindria un final feliç. “És el meu primer desplaçament i mai havia viscut una cosa així”, reconeixia el Sergi, que estava impressionat amb la quantitat de culers que es van mobilitzar. “Hem vingut en furgoneta i jo l’he batejat com la Torineta!”, deia emocionat el Jan. Amb el nom d’Aitana a l’esquena, el petit culer no es va voler perdre la gran final. Amb un somriure a la cara i els ulls com unes taronges, guardarà en la memòria aquest viatge únic, tot i que el resultat no fos el que s’esperava.

Un record amarg

El record del Jan i el de la majoria, però, serà amarg. El que es vivia de dia a Torí seria l’avantsala d’un partit per oblidar. La festa a la grada, totalment conquerida pels culers, no va servir per encaminar a les seves futbolistes. Mentre el Barça buscava el seu lloc sobre el verd, els culers no les van abandonar. La festa, però, no va acabar sent per a ells. A mesura que abandonaven les graderies veien com els pocs més de dos mil aficionats del Lió celebraven el títol.

Cargando
No hay anuncios

“Acompanyar a aquest equip sempre val i sempre valdrà la pena. Estiguin més o menys encertades i es donin les situacions que es donin al terreny de joc, com diu el càntic, sempre t’animaré. Tornarem”, recalcava l’Helena anant cap a l’autobús. “Ha valgut la pena venir, esclar que sí. Les nostres jugadores es mereixien el suport i han fet una gran competició. Al futbol sempre es pot perdre, i més quan jugues del nivell de l’OL. Estic segur que tornaran aviat a una final de Champions, i hi serem per fer costat a l’equip”, afegia el Sergi, que com l’Andreu tornaria a fer el viatge: “Després del que ha aconseguit l’equip aquesta temporada, s’ho mereixia tot. La sintonia amb les jugadores i l'afició i el que vam viure al Camp Nou [el dia del 1r rècord] fan que s’hagi creat, crec, una comunió que serà ja difícil de desfer.”