El viatge del 'noi d'or' de Kuwait al Camp Nou
Després de guanyar-se el dorsal del primer equip al Barça, Roony Bardghji s'enfronta al Copenhaguen, el seu exequip
Barcelona"Recordo quan s'intentava treure el carnet. Vam conduir una mica per Portugal, durant una estada de pretemporada. Potser no va ser legal tota l'estona, però va ser molt divertit", admet rient Viktor Claesson (Värnamo, Suècia, 1992), capità del Copenhaguen, a les portes del partit al Camp Nou. Serà el retrobament amb el seu compatriota Roony Bardghji, promesa i realitat del principal club de Dinamarca les últimes cinc temporades i protagonista d'una història extraordinària de precocitat i d'amor blaugrana. A l'estiu el jove extrem va fer realitat el seu gran somni des del bressol: arribar al Barça.
Bardghji va néixer el 2005, fill de dos sirians que s'havien conegut a Alep i que van decidir emigrar a Kuwait per perseguir el futur. "No era una vida fàcil. De fet, era una vida difícil", va explicar la mare, la Rola, en una entrevista. Cada tarda el pare, en Samir, i el fill baixaven a davant del seu petit apartament amb unes quantes pilotes per "entrenar". En Roony tenia tres, quatre, cinc anys. L'esclat de la guerra civil siriana, el 2011, va esborrar el camí cap a casa. La família va decidir emigrar a Suècia. Primer va marxar la mare amb en Roony i en Rayan (2009), extrem del Nordsjaelland danès i també internacional en categories inferiors. "Va ser un període molt dur", va dir la mare.
Van anar a parar a Kallinge, un poble de 5.000 habitants a sis hores d'Estocolm. Un dia van sortir a donar un volt i en Roony, sempre amb una pilota sota el braç o als peus, va sortir corrent quan va veure el camp de futbol. "Un amic meu el va veure i em va trucar per demanar si podia jugar amb el nostre equip. Em va dir que acabava de veure en Messi. Jo vaig riure, però quan va venir vaig veure que sí, que tenia molt de talent. Era diferent dels altres", assegura Per Gardell, el seu entrenador al Kallinge SK des que Bardghji hi va arribar, amb sis anys. Era tan bo que jugava amb tres equips: el d'un any més, l'habitual, el de dos anys més i a vegades el de la seva edat.
La Rola ajudava venent snacks, llaminadures, hot dogs i cafès al bar del club. Més tard va arribar en Samir. "Eren gairebé cada dia al camp, fent entrenaments extres. Tenien un programa d'entrenament molt dur. Recordo veure'ls sempre allà, entrenant, i preguntar «qui és aquest nen?». S'hi passaven hores i hores, i es notava que tenien un pla a llarg termini: no només xutaven a porteria, també driblaven entre cons i treballaven la part física", apunta Per Nilsson, expresident del club. El pare somiava que els seus fills fossin futbolistes i els entrenava amb aquest propòsit. Ser futbolista ha estat sempre la prioritat de Bardghji per sobre de qualsevol altra cosa.
"Roony Bardghji sempre va somiar jugar al Barça"
Gustav Gardell, fill del primer entrenador i excompany de vestidor, ara jugador del primer equip, ara electricista, recorda que molts, molts dies Bardghji portava una samarreta del Barça. "Durant els entrenaments també. Sempre va somiar jugar al Barça". "Des del carrer es podien veure les cortines amb l'escut del Barça de la seva habitació", afirma. Bardghji mirava vídeos de gols i trucs de Messi tothora, un cop i un altre, enamorat de l'argentí. Les famílies Bardghji i Gardell miraven cada any juntes la final de la Champions. "Quan en Roony es va trencar el genoll al Copenhaguen [2024] em vaig espantar, però va demostrar una força mental impressionant. Aquí vam fer una bona feina, i ara és el torn de Hansi Flick", diu rient en Per.
Després va fitxar pel Rödeby i pel Malmö, i el 15 de novembre del 2020, el dia del seu quinzè aniversari, va firmar pel Copenhaguen com una "estrella emergent" i "un jugador únic", segons el mateix club danès. Va debutar amb el primer equip sis dies després de fer 16 anys, el mínim legal per jugar a la Superliga. Com a titular, davant més de 25.000 persones que cridaven el seu nom. Aquell dia el van haver d'ajudar per arribar als vestuaris. Va ser el man of the match i va acabar firmant autògrafs i explicant a la premsa com es pronunciava Bardghji. Tenia setze anys i dos partits al primer equip, però el Copenhaguen ja va fer un documental de quatre capítols sobre el seu camí.
Claesson parla d'una "molt bona persona" i un futbolista amb un peu esquerre absolutament diferencial, molt tècnic i "molt disciplinat": "Mai s'agafava un dia lliure". Es passava el dia a la gespa. Al Parken Stadion ningú oblidarà mai el gol de Bardghji al minut 88 de la històrica victòria contra el Manchester United el 8 de novembre del 2023, quan li faltava una setmana per fer divuit anys. Es va convertir en el 22è nom del rànquing de golejadors més joves de la Champions, liderat per Ansu Fati i Lamine Yamal. Algunes veus apunten que es diu Roony per Wayne Rooney, perquè el pare era un gran aficionat dels red devils. En aquell partit va ser expulsat Marcus Rashford, veí d'habitació d'hotel en els primers dies a can Barça. Bardghji tenia moltes propostes tot i venir d'un any parat per la lesió, però va triar el Barça per complir el seu somni i perquè no volia sortir gratis del Copenhaguen per lleialtat, i el club culer acceptava pagar traspàs, uns 2,5 milions. Ja porta dos gols i quatre assistències en 500 minuts. Llueix el 19 de Messi i Lamine Yamal.
Des del Copenhaguen admeten que el troben a faltar i que desitjaven comptar amb ell un o dos anys més, "però era bastant obvi per a tothom que no podria ser així". Claesson, 74 cops internacional amb Suècia, és feliç de veure que Bardghji "ja no només és el noi d'or", sinó també una realitat del Barça i de la selecció. "A vegades, si jugàvem malament, deia alguna cosa com ara «Fixeu-vos en com juga el Barça!»", diu Claesson rient.