"És intolerable i una vergonya": Laporta esclata després de l'eliminació
Anàlisi d'una nova eliminació del Barça a la màxima competició de clubs continental
Madrid"És intolerable i una vergonya l'arbitratge d'ahir", ha verbalitzat aquest dimecres Joan Laporta després que l'equip caigués eliminat de la Champions. "A l'anada ja ens van expulsar Cubarsí, que era groga i no vermella. A la tornada, el mateix amb Eric. Cap de les dues són vermelles. Hi ha una agressió a Fermín, un penal a Olmo...", s'ha queixat el màxim dirigent blaugrana que, fins i tot, considera que no s'hauria d'haver anul·lat l'1-3 de Ferran. Laporta ha posat veu al sentiment d'injustícia que se sentia al vestidor després de quedar eliminats al Metropolitano. El Barça va caure amb l'orgull intacte i el cap ben alt, però va caure. I a la Lliga de Campions això és així des de fa ja onze temporades.
Ningú pot retreure res a un equip que té un dels onzes més joves de la competició, plagat de jugadors de la casa que s'hi esforcen i que no només volen aixecar la Champions, sinó que volen fer-ho vestint de blaugrana. Tampoc se li pot retreure res a Hansi Flick, que va saber esprémer una plantilla que semblava desballestada després d'una última temporada per oblidar amb Xavi quan va perdre la confiança de Laporta, del que havia sigut el seu principal valedor i mà dreta del president, Alejandro Echevarría, i del director esportiu, Deco. L'arribada de l'alemany ha sigut una alenada d'aire fresc que ha sabut treure brillantor a futbolistes que estaven rendint per sota del seu nivell –Raphinha–, fer apostes personals –Gerard Martín– i seguir fent confiança als debutants de Xavi, com Lamine Yamal, Cubarsí o Fermín.
El camí a seguir
El tècnic de Terrassa va ser el primer entrenador –després d'uns mesos d'infaust record del final de Ronald Koeman a la banqueta– que va haver d'afrontar la reestructuració del Barça després de més d'una dècada de Leo Messi com a icona. L'estiu del 2022, el de les palanques, l'equip es va reforçar amb figures com Raphinha –fitxatge de Deco–, Kounde –a petició de Xavi– i Lewandowski –operació gestionada directament per Laporta–. Amb cares noves i conservant peces que encara llavors mantenien un estatus de titular intocables com Busquets, l'equip va guanyar una Lliga a un Reial Madrid d'alt nivell, i també va derrotar-lo a la final de la Supercopa. L'assignatura pendent, però, seguia sent la mateixa: la Champions. L'equip no va passar dels quarts de final.
Flick va arribar per agafar les regnes d'un equip que tornava a donar senyals de decadència, però que comptava amb el principal estímul dels joves de la casa. Ells marquen el camí a seguir, però si bé la temporada passada ningú comptava arribar a les semifinals de la Champions i la plantilla va fer un petit miracle batallant contra un Inter de Milà molt més fet, ha tornat a quedar clar que no n'hi ha prou. Sovint les plantilles guanyadores de la Champions tenen un gruix de jugadors consolidats, que han jugat junts. La part bona dels del Barça és que cada cop acumulen més quilòmetres a l'elit. Haver recuperat Gavi i Bernal per la causa és esperançador.
Profunditat de plantilla
El conjunt blaugrana té un dels millors onzes inicials d'Europa, però va molt limitat de relleus. A la que ballen un parell de peces de l'equip titular, la plantilla se'n ressent i Flick no sempre pot trobar solucions, especialment en escenaris d'alta exigència europeus. L'equip va patir a l'inici de temporada la baixa d'Iñigo i l'alemany va solucionar-ho amb un Gerard que està funcionant a molt bon nivell a l'eix de la defensa, però quan hi ha hagut absències notòries com les de Raphinha –contra l'Atlètic gairebé tota la producció ofensiva l'ha hagut d'assumir Lamine– o Pedri, el tècnic no sempre pot trobar la poció màgica.
L'equip encara segueix excedit en el fair play i, tret de l'estiu que s'ha comentat en què es va poder fitxar a còpia de comprometre a anys vista actius del club, no té múscul financer per sortir a competir al mercat. L'onze de l'Atlètic no és millor que el del Barça, però les diferències entre la profunditat de plantilla són clares. El Cholo va poder treure Sorloth i Baena, el Barça no tenia peces així a la banqueta. Lewandowski ha tingut bons pics de rendiment i bones xifres globals amb Flick, però és simptomàtic que en el partit en què et jugues les garrofes a la Champions el teòric nou titular sigui suplent. Ferran és útil i va rendir a un gran nivell al Metropolitano, però el Barça té un problema en aquesta posició des de la marxa de Suárez el 2020. Aquí no hi ha miracles del planter.
La balança arbitral
És prou cert que els blaugranes no han tingut suficient punteria a diferència de l'Atlètic –fins a la segona part de la tornada, els matalassers havien fet tres gols en tan sols quatre xuts en tota l'eliminatòria–, però també ho és que si bé el Barça ha hagut d'entomar dues expulsions després de revisions del VAR, els matalassers han sabut esprémer la permissivitat dels arbitratges Champions. Excessiva en alguns cops. Koke hauria d'haver vist la segona groga al Camp Nou, per citar un exemple. Així com el penal –absurd, però penal– no xiulat a Pubill per mans o el possible penal de Musso a Fermín. Entre altres accions.
El periodista de Barça Studios Marc Brau ha compartit una dada demolidora: "Fa tretze anys que al Barça no li xiulen un penal a favor en quarts o semis de Champions. I són tres vermelles als quarts dels últims tres anys". La UEFA va desestimar la queixa del club després de l'anada i Laporta ha assegurat que demanaran explicacions i que faran una nova queixa. "És inadmissible".