Luuk de Jong torna a vestir-se de superheroi per salvar el Barça (2-3)
El neerlandès dona els tres punts a l'equip de Xavi després d'una actuació molt fluixa en un partit marcat pels tres penals en contra
BarcelonaQuan el Barça pateix, arriba el moment de Luuk de Jong, l'home dels gols salvadors. Com si fos un repte, el Barça de Xavi ha decidit darrerament tirar endavant els partits sense jugar particularment bé. Jugant amb foc. Si a Frankfurt va sobreviure patint de valent, al camp del Llevant va aixecar el marcador gràcies a un gol salvador del neerlandès en els últims minuts. Els canvis de Xavi i una aturada clau de Ter Stegen també van servir per capgirar com un mitjó un partit on el Barça no es va sentir gens còmode. Contra equips físics, elèctrics, ben tancats amb una defensa de cinc, el Barça de Xavi grinyola una mica. Li tocarà millorar, per seguir creixent, tot i que sempre és més fàcil avançar amb tres punts al sarró.
El partit al camp del Llevant semblava la segona part del film de Frankfurt, amb un Barça sense esma superat cada cop que els futbolistes locals sortien corrent com fletxes, a la contra. Semblava com si el partit contra l’Eintracht no hagués servit per alertar els jugadors del Barça que cal posar forta la cama i serrar les dents contra rivals tallats del mateix patró. I més, quan s’hi juguen tant. L’Eintracht es jugava fer història i el Llevant, evitar baixar. Al Barça, en canvi, per moments semblava que li feia mandra el partit, com si, després de golejar al Santiago Bernabéu, tot sembli menys atractiu. Aquella golejada per 0-4 era l’inici d’una nova època, com el dia que firmes els papers per entrar a un pis nou. El que ningú imaginava és que pel pis de davant hi passaria primer un grup de turistes alemanys que fa molt soroll i després la família de José Luis Morales, un futbolista d’altres temps, dels que ha nascut per driblar. El veterà capità del Llevant va ser un corcó durant una primera part on si algú va fer mèrits per marcar, va ser l’equip entrenat per Alessio Lisci. Eric Garcia, però, va deixar amb un pam de nas Morales al treure de la línia de gol una jugada messianesca de Morales.
Xavi Hernández havia donat descans a Pedri, de manera que va fer jugar Nico i va situar Dani Alves a una banda. Sense Piqué, Eric Garcia va fer un pas endavant, però el problema era al mig del camp, on no hi havia ni llum, ni cames. Dembélé, després de tants dies de paraules d’amor amb Xavi, semblava distret, com abans. Només Ferran ho intentava, de tant en tant, quan li arribava la pilota. Res li sortia a un Barça que semblava víctima d’un encanteri, atrapat pel pes del passat, amb vells defectes i velles pors. Sort encara de la manca de punteria d’un Llevant que va necessitar un penal per somiar. Alves, innocent, va posar el braç davant de Son, que va exagerar tant com va poder. I Morales no va fallar.
El futbol, però, té 90 minuts i un munt de matisos. Però el curs d’un partit el pot decidir un sol detall, una sola decisió, com la del Llevant de fer que fos Roger qui s’encarregués de xutar el penal que van tenir poc després per unes mans clares d’Eric Garcia. En tota la Lliga, al Barça no li havien xiulat ni un penal en contra i, de sobte, en cinc minuts en xiulaven dos. Ter Stegen, però, va endevinar el llançament de Roger, i va donar el tret de sortida a la reacció d’un Barça que havia jugat amb foc. Del 2-0, es va passar en pocs segons al gol de l’empat amb un gol creat per dos bons amics que no tenien el dia, fins llavors. Una centrada d'Ousmane Dembélé i un cop de cap d’Aubameyang, per posar la por al cos als locals. I com a Frankfurt, els canvis de Xavi, que va donar pas a la grapa de Gavi i la qualitat de Pedri, van servir per acabar la feina amb una jugada de l’entremaliat andalús i un altre gol important del canari, que s’encarrega de treure les castanyes del foc fins i tot el dia en què li tocava descansar, contra un candidat al descens a Segona. La feina semblava feta. Com si hagués sigut un ensurt sense importància. Però el futbol de primer nivell no et perdona, si et confies.
I el Llevant pateix, però és un equip molt digne, que no va defallir. I en els últims minuts va forçar un tercer penal. Cap penal en tota la Lliga i, de sobte, tres. Com si fos una broma de mal gust, ja que era un penal ben clar d’un Lenglet que havia entrat per apuntalar la defensa i es va disparar al peu en una jugada mal defensada per tot l'equip. Ter Stegen no va poder aturar el xut de Melero, que condemnava el Barça a un empat que hauria fet tant de mal com una derrota. Pel rival, pel context, pel joc ofert i per saber que la Lliga és una utopia. Luuk de Jong, però, va vestir-se d'heroi, de nou, i va rematar una centrada de Jordi Alba. L’Eintracht i el Llevant, com feien els esclaus que aguantaven una corona de llorer sobre el cap dels emperadors i generals que tornaven a Roma després de guanyar una batalla, li han recordat al Barça que és mortal, i que ara que ja té una idea de joc recuperada i bons jugadors, no es pot relaxar. Queda feina per fer, però a l'espera de tenir més estabilitat, Luuk de Jong encarna la fam del Barça per tornar a ser gran, de nou. No sempre pots guanyar jugant bé. I fer-ho quan et xiulen tres penals en contra, vol dir que tens molta fe. Altres necessiten tres penals a favor.