Nico Williams en el Barça de Flick: alguns dubtes enmig de la certesa

BarcelonaQuan un jugador canvia d'equip, inicia un procés d'adaptació a la nova realitat que l'envolta. En alguns casos triga menys, en d'altres més. I fins i tot hi ha futbolistes que no arriben mai a acostumar-se a l'equip que l'ha fitxat. La majoria de canvis també posen a prova la capacitat del jugador d'ajustar-se a canvis socials: club nou, ciutat nova en la majoria dels casos i, potser, la necessitat d'aprendre una nova llengua i aclimatar-se a una lliga diferent. En el cas que ens ocupa, Nico Williams, l'extrem que vol el Barça, podríem pensar que aquest procés serà bufar i fer ampolles.

Si el navarrès deixa l'Athletic Club i firma pel conjunt català no canviaria de lliga i, a més, ha demostrat bona química a la selecció espanyola amb diversos futbolistes que passarien a ser els seus nous companys d'equip, especialment amb Lamine Yamal. És cert que, amb Espanya, tot i teòricament jugar lluny l'un de l'altre (cadascú a un extrem), sembla que ho facin sempre junts i ben a prop. Hi ajuda el canvi d'orientació de Lamine Yamal quan rep obert a la dreta, però també la capacitat de Williams de trobar el seu amic al límit de l'àrea quan és ell qui té la pilota i mira d'enfonsar el rival tot conquerint la línia de fons. Williams pot fer aquesta passada enrere, o horitzontal cap a la frontal, un cop ha agrupat defenses.

De la mateixa manera, també és cert que el seu hipotètic fitxatge pel Barça plantejaria, d'entrada, un parell de dubtes raonables relacionats amb la naturalesa de l'extrem nascut a Pamplona. Williams és un futbolista que avui s'expressa millor en espais grans i fent driblatges llargs. Per entendre'ns, aquells que un cop fets permeten córrer. Al Barça, contra una majoria de rivals que esperen tancats i miren de negar el més mínim espai a camp contrari, és fonamental ser extremadament sensible i precís en tots els gestos tècnics. Controls, passades, parets o, per exemple, el dríbling curt que et permet deixar enrere un rival però que, ràpidament, t'obliga a prendre una altra decisió perquè l'has fet en un espai reduït i de seguida et salta la cobertura de l'adversari. Que Williams no sigui un expert en aquesta faceta no vol dir que no en pugui aprendre. Segurament el model de joc de l'Athletic Club no l'obliga a fer passos de gegant en aquest aspecte, però si fitxa pel Barça és una cosa a millorar.

El segon dubte important i raonable que genera és la seva capacitat defensiva. Més que capacitat, podríem dir predisposició, perquè això es pot aprendre (són nocions tàctiques) i Williams té les aptituds condicionals per créixer també en aquesta matèria. D'entrada, però, no mossega com Raphinha o Luis Díaz, i aquest també és un àmbit de millora que Flick, segurament, voldria treballar amb ell. La pressió agressiva és innegociable en el catàleg futbolístic de l'entrenador alemany.

Possible inspiració en el Coman del Bayern de Flick

Malgrat aquestes qüestions, els dubtes i la incertesa que comporta qualsevol canvi d'equip, sembla raonable que Flick vulgui fer de Nico Williams el seu Kingsley Coman particular a Barcelona. El francès era el seu extrem esquerre preferit al Bayern per la seva ètica de treball i perquè mostrava una bona comprensió del joc, però, com Nico, també per l'explosivitat, el canvi de ritme endimoniat, la capacitat per repetir esforços i el talent per eliminar rivals en l'un contra un. Coman, això sí, tenia i té dríbling curt i llarg.

D'altra banda, com Nico quan està en forma, el Coman del Bayern de Flick enfonsava estructures rivals i ajuntava defenses abans del gest definitiu, fos centrada, passada o xut. També com Nico, i probablement de manera encara més accentuada, Coman sempre ha pogut ser més polit, delicat i precís en aquests gestos finals. I és curiós perquè, tot i no ser bo en la definició, ell va marcar el gol més important en l'etapa de Flick al Bayern, el de la final de la Copa d'Europa del 2020 contra el PSG. Ho va fer rematant de cap i amb els ulls tancats, perquè, com ell diu, rematar amb el cap mai li ha fet gràcia.

Si el Barça fitxa Williams i no ven Raphinha, tindrà dues maneres diferents d'interpretar l'extrem esquerre. En funció del rival o del moment de forma de cadascú, Flick optarà per l'un o per l'altre. Això seria riquesa de plantilla, més enllà de la possibilitat de veure'ls junts amb Lamine Yamal fent de nou i el brasiler a la dreta, o el mateix Raphinha per dins si Flick prefereix no moure el de Rocafonda de la banda. La plantilla oferiria al tècnic alemany diverses configuracions, però això ja són figues d'un altre paner.