"No faltaran catalans acomplexats amb ganes de ser més Madrid i menys Barça"

BarcelonaUn dels pocs moments que van trencar la monotonia de les 11 hores de la recent assemblea va ser quan Joan Laporta va anomenar "setciències" i "mestretites" als crítics de l'entorn del Barça mentre parlava de preservar el model de propietat del club. "La junta que presideixo som els garants que el Barça sigui dels seus socis. Potser som els únics garants. Els que diuen que el Barça és una empresa, aquests setciències, aquests mestretites que donen lliçons, alerta i ben lluny", va dir Laporta davant els socis compromissaris mentre alçava el to de veu. Però la mateixa setmana, el tresorer del club, Ferran Olivé, havia dit que Goldman Sachs, el fons inversor vertebrador del finançament de l'Espai Barça, va ser qui va escollir Limak com la constructora de la remodelació del Camp Nou.

Mentrestant, el Reial Madrid s'encamina cap a modificar el model de propietat, un objectiu que podria fer algun avanç a l'assemblea prevista per a aquest novembre. El seu president, Florentino Pérez, considera que és la forma de poder lluitar de tu a tu contra els clubs estat i ja va anunciar fa un any la predisposició de deixar de ser una associació esportiva sense ànim de lucre. Aleshores, la massa social merengue no va oposar-hi gaire crítica. La intenció és permetre l'entrada d'inversors externs sense que els socis perdin la majoria de la propietat del club.

Una de les fórmules possibles, segons informa The Athletic, podria ser separar la part empresarial de la part esportiva. A l'empresarial els inversors tindrien la possibilitat d'adquirir participacions de la seva activitat, i l'esportiva es quedaria en mans dels socis a través de la fundació benèfica del club. El problema és que convertir un soci en accionista tindria una forta càrrega fiscal per a aquest soci. El mitjà nord-americà també informa que el Madrid, juntament amb assessors pròxims de Key Capital Partners i el bufet d'advocats Clifford Chance, està discutint sobre possibles models de propietat.

"El Madrid no està obligat a portar l'assumpte a aquesta pròxima assemblea. De fet, no està previst que aquesta assemblea sigui la definitiva. El principal problema és que Florentino no vol que el Madrid es converteixi en una SAD (societat anònima esportiva). Però bufets d'advocats de primer nivell consultats pel Madrid asseguren que, a Espanya, o ets una associació esportiva sense ànim de lucre [l'actual model de propietat del Barça i el Madrid] o ets una SAD. La llei de l'esport no permet cap altre model a Espanya", explica a l'ARA Antón Meana, periodista de la SER especialitzat en la informació de l'equip blanc. "Florentino no presentarà un nou model societari als socis fins que estigui segur que guanyarà la votació", afegeix.

També coneix de molt a prop la realitat de l'entitat Joaquín Maroto, adjunt al director al diari As i excap de comunicació blanc amb Florentino com a president. "Crec que a l'assemblea s'anunciarà la convocatòria d'una assemblea extraordinària només per parlar del canvi del model de propietat", preveu. "El que no perdrà mai el Madrid és el control de la propietat per part dels seus socis. Això ho puc assegurar perquè conec Florentino i ell fa 25 anys ja es va presentar per ser president del Madrid amb el leitmotiv d'evitar que el Madrid fos una SAD. Aleshores veia la deriva que tenia el club. Segurament, sense Florentino el Madrid ja seria una SAD perquè se l'hauria menjat el deute", considera Maroto.

Les societats externes que tenen pes en el Barça

El finançament de l'Espai Barça ha comportat que el Barça hagi de satisfer des d'ara i durant el pròxim quart de segle la vintena de fons inversors vertebrats per Goldman Sachs que li estan deixant els diners per fer les obres. Però aquesta no és l'única manera amb la qual entitats externes tenen arguments per pressionar les decisions del Barça, sobretot si en algun moment no es compleixen els punts pactats per contracte, malgrat que el club conservi la seva condició d'associació esportiva sense ànim de lucre.

Les anomenades palanques també han comportat l'aparició d'altres societats que s'han apoderat d'actius del Barça a llarg termini a canvi de diners a curt termini. El 25% dels drets televisius a la Lliga durant els pròxims 25 anys els té Sixth Street; Blaugrana Invest (societat que penja de Socios.com), Vestigia, Hellgas, Aramark i Orpheus Media es reparteixen el 26,9% del capital social de Barça Produccions (la divisió audiovisual del club) i 475 llotges vip del Camp Nou les tindran durant 25 anys New Era Visionary Group i Forta Advisors Limited.

"Sempre he defensat que no es tracta de model de propietat. Es tracta de gestió. Hi ha clubs molt ben gestionats i empreses cotitzades amb tots els teòrics requisits que comporta que són un desastre i fan fallida", analitza a l'ARA Eduard Romeu, exvicepresident econòmic del Barça durant aquest mandat de Laporta. "Al mateix temps, el model de propietat del Barça és atractiu precisament per ser un fet diferencial. I com sempre es diu, tothom vol el que no pot tenir. I com que el Barça no es pot comprar, té més valor encara", segueix explicant.

Romeu té clar quin ha de ser el futur del Barça: "El nostre club ha de ser sempre dels socis, el seu legítim propietari. I això no està pas renyit amb la bona gestió i les millors pràctiques. I sense oblidar mai que parlem de sentiments i, per tant, tot és molt emocional. No és una empresa ordinària a l’ús. Aquest és per a mi el problema d’alguns massa acadèmics. Això mai pot triomfar".

L'espasa de Dàmocles

¿Hi ha alguna manera de blindar el model de propietat del Barça? "Sempre està amenaçat", respon Marc Duch, financer de l'entorn del Barça i integrant del grup Manifest Blaugrana. També està vinculat actualment al grup de treball de Marc Ciria, potencial aspirant a la presidència. "Sempre hi ha l'espasa de Dàmocles. Potencials compradors no ens en faltaran. I catalans acomplexats amb ganes de ser una mica més Madrid i una mica menys Barça, tampoc", vaticina. "Jo em crec el Jan [Laporta] quan defensa el model de propietat. No és la seva intenció alterar-lo. Però es pot donar la situació que no tinguem més remei perquè ens hi hem abocat. I si té la necessitat de defensar-ho, és una mica allò de qui presum fa fum".

Per això Duch és crític amb algunes decisions que la junta de Laporta ha pres durant els últims temps. "No és compatible omplir-se la boca amb el model de propietat i mantenir les assemblees telemàtiques. Tampoc amb expulsar la grada d'animació de l'estadi. Ni amb reconèixer que qui tria la constructora del Camp Nou és Goldman Sachs. Quan hi ha tantes coses desalineades, o tot és màrqueting i m'enganyes o el que no tens és cap mena de vergonya", assegura. Els vasos comunicants entre el Barça i el Madrid van molt més enllà del terreny de joc.