De Pep Guardiola a Hansi Flick
BarcelonaEl Newcastle va ser tot allò que Hansi Flick havia previst i el pla de partit li va sortir rodó. El triomf de St. James Park és important per a ell perquè entén que és un pas endavant pel que fa a la maduresa que requereix voler aspirar a tot. La lliçó de San Siro no només cou al vestidor, sinó que serveix com a punt de partida per créixer i somiar amb l’èxit més preuat. Per això és rellevant veure com els jugadors aprenen a reaccionar davant de les dificultats, com per exemple, el gol anglès en contra abans del temps afegit: això és fer-se gran i és en el que es fixa l’alemany. No li interessa aixecar el cap perquè el mes de maig ara és tan llunyà com Júpiter. "Step by step", "no excuses" i les coses clares. Flick és, probablement, el millor entrenador que ha tingut el Barça des de Pep Guardiola.
L’afirmació, després d’una temporada i cinc partits, es pot qualificar d'exagerada, però en termes futbolístics i de discurs potser no ho és tant. La personalitat segura, transparent i carismàtica de Flick té el magnetisme per convèncer la plantilla de seguir-lo a la fi del món, fins i tot quan ha calgut matisar mals símptomes d’un inici de curs tèrbol. Enemic dels egos, ha sabut trobar l’equilibri entre els futbolistes de classe mundial i els gregaris en benefici del bé comú. Un cas paradigmàtic del que és capaç de transformar amb la mirada és el de Gerard Martín. No és que els faci millors a tots, és que els porta a una pantalla superior i desconeguda. Tothom sap el que ha de fer. El que diferencia un bon entrenador d’un entrenador excel·lent és precisament això. No només es tracta d’imaginar el futbol que vols, sinó de saber-lo transmetre amb molta intel·ligència, també, emocional.
I Luis Enrique, què? Luis Enrique al Barça no era l’autor que és ara al PSG i, per molt que el palmarès i l’entreteniment fossin inapel·lables gràcies a Messi, el context que s’ha trobat Flick li dona molt més valor. La signatura de l’alemany impregna tot el rectangle del joc mentre que, a més, va pal·liant els mals d’un club amb problemes econòmics permanents i cops de timó constants amb l’estadi. Flick, aïllat dels famosos entorns, ho entoma impertorbable, com un pilar al qual s’abraça tot el barcelonisme. El seu discurs natural, ponderat i amb un somriure li dona molta credibilitat, també, quan ha d’alçar la veu per protegir els seus dels horaris inversemblants de la Lliga o de la gestió negligent de minuts del seleccionador espanyol. Aprofitem-lo bé abans que se’n vagi a fer d’avi.