Els perills de l'Inter de Milà, un senyor rival per al Barça a les semis de la Champions
El conjunt de Simone Inzaghi és un bloc granític i amb talent en totes les línies, però també té vulnerabilitats
BarcelonaL'Inter de Milà, vigent campió d'Itàlia i líder de la Serie A aquest curs, serà el rival del Barça a la semifinal de la Copa d'Europa. El club va néixer d'una escissió de l'AC Milan el 9 de març del 1908. Va ser al Ristorante Orologio de la capital llombarda, i la voluntat era clarament cosmopolita: "Aquesta nit meravellosa ens atorga els colors del nostre escut: negre i blau sobre un fons daurat d'estrelles. Es dirà Internazionale perquè som germans del món". Ha passat més d'un segle i l'Inter és, per mèrits propis, un dels clubs més grans d'Itàlia i d'arreu del continent. Avui dia, a nivell futbolístic parlem del projecte més estable i potent del país transalpí. Simone Inzaghi n'és l'entrenador des de l'estiu del 2021 i, més enllà dels títols, ha establert unes bases molt sòlides.
El 3-5-2 com a sistema tàctic és innegociable. És un dibuix que l'Inter ja treballava amb el seu anterior entrenador, Antonio Conte, i que normalment suposa tot un maldecap per al Barça. A les ordres d'Inzaghi, l'Inter ha esdevingut un equip granític en l'àmbit defensiu (només havia encaixat dos gols a la Champions abans de l'eliminatòria contra el Bayern), però sobretot s'ha convertit en un equip de gran riquesa a l'hora de sortir amb la pilota i progressar fins a camp contrari. Aquesta és, segurament, la firma més interessant i personal del tècnic. Ja ho feia al seu exequip, el Lazio, i ho ha pogut perfeccionar a l'Inter.
L'Inter té un gran ventall de recursos a l'hora de sortir de pressió, treure la pilota controlada i orientar els atacs cap a terreny de l'adversari. Els centrals de cada costat, en principi Pavard i Bastoni, tenen gran importància per la responsabilitat que assumeixen amb la pilota i també pels seus moviments, gens ortodoxos. Inzaghi els belluga i fa que apareguin en diferents altures. La sortida de pilota dels seus equips, treballada i mecanitzada, ofereix als jugadors un catàleg de possibilitats en funció de com sigui la pressió del rival. El Barça de Flick, especialista en la matèria, haurà d'executar-la de manera ferotge però també sincronitzada. Si no coordines bé aquesta pressió, l'Inter acostuma a trobar la manera de saltar-la amb clarividència.
El rol de migcampistes com Barella, Çalhanoğlu i Mkhitaryan, de característiques diferents però tots ells capaços amb la pilota, també ajuda l'Inter a sortir de pressió. Mentre la fluïdesa interior, l'intercanvi de posicions i la capacitat de triangular ràpidament permeten a l'equip trobar la manera de progressar per dins, als carrils el conjunt italià compta amb recursos ben diferents. A la dreta, la potència de Dumfries –titular si es recupera de la lesió– és difícil de subjectar, és un cavall desbocat. A l'esquerra, amb la delicadesa i el talent de Dimarco, l'Inter té un focus creatiu de primera categoria.
La vulnerabilitat de l'Inter: acular-se i ser massacrat a xuts
Un cop a dalt, el líder de la Serie A pot confiar en una parella de davanters que s'entén i es complementa de meravella: Lautaro Martínez i Marcus Thuram. D'entrada, tots dos saben jugar d'esquena a porteria i guanyen duels als centrals. En aquest sentit, les vigilàncies i la capacitat d'anticipació dels defenses del Barça han de ser fonamentals. Si et guanyen la primera acció, Lautaro i Thuram saben descarregar, combinar i sortir disparats cap a porteria contrària. Si un trenca, l'altre aprofita l'espai entre línies. Si un fa un moviment, l'altre el compensa. Aquesta temporada és la segona que juguen junts, però sembla que ho hagin fet tota la vida.
L'Inter és un gran equip i un rival incòmode per a qualsevol. Té experiència, idees clares, un sistema que les abriga i jugadors de talent a totes les línies. De totes maneres, també és un equip que contra rivals d'entitat pot acabar defensant massa a prop del seu bon porter, Yann Sommer. Això, per molt bé que defensis l'àrea, sempre és un risc. El Bayern, malgrat afrontar l'eliminatòria de quarts de final amb set baixes i més de mig equip titular lesionat, va xutar 40 vegades i va tenir ocasions per passar. Si el Barça juga al millor nivell, té opcions serioses d'arribar a la final de Múnic.