Una piranya en dejú que ho explica tot: els apunts en calent del Barça-València

BarcelonaFestival golejador del Barça contra un València que fa pudor de socarrim. Exhibició coral dels blaugranes, que mantenen el desavantatge de set punts a la Lliga amb el Madrid i en retallen dos amb l'Atlètic de Madrid. A continuació, uns apunts en calent.

Bon futbolista, bona persona. Podríem parlar de Raphinha, que ha caigut en una marmita de poció màgica per semblar Ronaldinho i Rivaldo alhora. Podríem escriure sobre les entremaliadures de Lamine Yamal, un adolescent capaç de lluitar per la Pilota d'Or. Podríem aplaudir la paciència de Ferran Torres, un quart home que lluita per ser tercer algun dia. Podríem flipar amb la majoria d'edat de Cubarsí o lloar les millores de De Jong. Després de nits com la d'aquest diumenge, tothom es mereix l'elogi. Però cal aturar-se en tot el que significa Casadó. Fet a casa i fornejat al filial, el vallesà és la guspira de la pressió del Barça, una piranya en dejú que mossega en benefici col·lectiu. No es tractava de replicar Busquets, sinó d'evolucionar.

Formar i triomfar. Dos gols i dues assistències, va aportar Fermín, en un partit en què havia d'aprofitar l'oportunitat. El jove andalús té Olmo i Gavi per davant seu en els plans de Flick i havia de demostrar que la gran irrupció de la temporada passada –coronada per la medalla d'or a París– no va ser cap casualitat. Amb espais (el València en va deixar molts), el seu repertori és letal. És mordaç, entén bé les desmarcades i, molt important, és segurament el migcampista amb més olfacte golejador de l'equip. I sense pilota pressiona amb la gana que tant agrada als entrenadors. Val un imperi formar talent a La Masia per explotar-lo d'aquesta manera.

Un sorpasso amb asterisc. Flick vol tenir tota la plantilla endollada i això s'aplica també a la porteria. Quan tothom esperava Iñaki Peña de titular, l'alemany va sorprendre amb Szczęsny, que es va estrenar a la Lliga després de la seva irregular actuació al camp del Benfica. El polonès va abandonar el seu retir a Marbella per fitxar pel Barça. És normal que necessiti aclimatació. Però potser cal que rebi classes de repàs extres per jugar en un equip que defensa al mig del camp sense generar cobriments amb les sortides. Va quasi a traca per enfrontament a causa d'aquesta circumstància. Contra el València es va jugar una (altra) vermella directa.

Condemnats pel capitalisme més salvatge. El folklore valencià és força útil per explicar el despropòsit d'un històric de Primera Divisió. L'equip de Corberán va ser un ninot en mans del Barça més jove i eixerit que es recorda en molt de temps. I, enfonsat en la classificació des de fa setmanes, està fent mèrits per cremar-se com una falla cap a la primavera. Només hi haurà indult possible quan Peter Lim, que de futbol sap menys que una xufa, faci el pas al costat que milers de persones li reclamen des de fa anys. Potser cal que l'equip descendeixi a Segona perquè el magnat de Singapur deixi de jugar amb un sentiment centenari. Quin perill, el futbol modern.