Quin Spotify Camp Nou volem?
BarcelonaFa uns mesos parlava amb un nord-americà que s'ha enamorat del futbol europeu i volta per Catalunya. "Per què no animeu?", em va dir, fent una comparació amb el futbol anglès. Cert, a Catalunya s'anima menys que en altres llocs. "Jo no vaig al camp a cantar", li vaig respondre: "Jo hi vaig a patir".
Alguns animen i altres patim. Alguns estimen el seu equip sense obrir boca durant tot el partit, altres fan volar banderes i segueixen càntics. Tot és vàlid. Ara que es torna a l'Spotify Camp Nou, existeix la por que sigui un estadi bonic, modern, però fred. Amb més turistes que socis, amb més selfies que ambient.
És un debat important. Víctor Font s'ho ensuma i fa volar bufandes com si fos un membre de la grada d'animació. Laporta també ha entès que serà un tema clau i va modificant el seu projecte de graderia d'animació, tot i que puc entendre el president quan la directiva admet certa decepció amb els socis que no han volgut anar a Montjuïc. Els fidels que no han fallat mereixen un monument. Però molts han mostrat indiferència, fet que ha obert la porta a més turisme. El club ha de trobar la forma de fer diners, però tampoc pot oblidar que el Barça és una gran comunitat i és un club català.
Ja he perdut l'esperança de recuperar aquell Camp Nou dels 90 en què es barrejaven tots els accents de Catalunya. On naixien relacions d'amistat i amor amb les famílies amb les quals comparties seient durant dècades. En què els tribuneros no animaven, excepte quan tornaven Figo. I on els joves sí que es trencaven la gola. No es tracta de tenir l'estadi amb millor animació del planeta. No serem mai Anfield, La Bombonera o Celtic Park. I ja està bé que sigui així.
Es tracta de valorar qui som. A casa nostra molta gent, com els que reivindiquen la graderia d'animació, volen un estadi viu, amb càntics i passió, per compensar aquells que anem als estadis patint. El seny i la rauxa. Som així. No hem de voler ser allò que no som, com s'ha vist aquests dies amb el partit de la NFL a Madrid, on molta gent deia que el futbol europeu hauria de tenir més animadores, seients amb espai per tenir una beguda i fast food,i una kiss cam. Quina bajanada. Això és la cultura ianquii és perfecte per a ells.
El nostre futbol no ha d'intentar imitar altres pensant en fer diners. Ens cal un Camp Nou viu, amb graderia d'animació, amb els socis de tota la vida i amb espai per als turistes, però sense que siguin majoria. Em sembla un debat important: quin Camp Nou volem? Crec que les respostes les tenim a casa. Hem de ser allò que som, orgullosament. Sense vendre's l'estadi per quatre monedes d'or.
Alguns clubs, com s'ha vist a Vigo o Bilbao, han incorporat en els rituals anteriors al partit elements de la cultura gallega i basca. Gaites i txalapartes. El nou estadi ha de ser obert a tothom, però ha de ser la casa d'un club català i dels socis, encara que aquests a vegades siguin complicats i no vulguin animar.