Barça
Esports / Barça23/07/2023

Rebaixes i fer la viu-viu fins al 2026: el nou Palau Blaugrana, una qüestió de fe

El finançament no inclou el pavelló i el Barça sosté que el pagarà amb els diners que sobrin de la remodelació del Camp Nou

BarcelonaA principis de mes el Barça va fer una reunió amb els socis per parlar de l'Espai Barça. En el torn de preguntes, no hi van faltar els dubtes sobre el finançament i una hipotètica pujada de preus quan el Camp Nou estigui enllestit. No eren les úniques qüestions que preocupaven la massa social. El futur Palau Blaugrana també és un tema recurrent, perquè ni té data de construcció ni cap partida explícita en els 1.500 milions de finançament que va signar el club a l'abril.

Eduard Romeu va prendre la paraula i va repetir el que ja havia dit en diverses entrevistes: "Els diners sortiran dels 179 milions d'interessos que es pagaran amb els ingressos extraordinaris que generi el Camp Nou, dels 200 milions de contingències que no caldrà fer servir i dels 50 addicionals que el club té com a màxim autoritzat per endeutar-se". Un ball de xifres i números que suma 429 milions, que són els diners que aproximadament ja va dir el Barça (420) que es gastaria en aquesta construcció, que servirà, en el futur, de pavelló esportiu i de sala de concerts. Una xifra, però, que el president Joan Laporta rebaixava fins a la meitat. "No fan falta 400 milions, podem fer un Palau amb 200".

Cargando
No hay anuncios

Costi més o costi menys, la construcció del nou Palau, una reivindicació històrica de les seccions, ha estat una pedra a la sabata per a totes les directives. El recinte havia quedat petit i envellit, i això limitava el seu ús i li restava capacitat per generar ingressos. Enderrocat el Miniestadi, el nou pavelló ja tenia un gran solar per ser construït. Però llavors encara faltava enllestir el projecte, que passava dels 12.000 als 15.000 seients. Les obres de la Línia 9 del metro, que encara està en construcció, impossibilitaven posar fil a l'agulla. I l'Ajuntament de Barcelona, conscient que aquest pavelló seria una competència directa al Palau Sant Jordi, tampoc tenia gaire pressa a l'hora d'agilitzar els tràmits. Quan l'actual directiva de Joan Laporta va demanar el finançament, va trobar-se que els inversors no veien el pavelló com un tema prioritari. "L'Espai Barça ho és tot, Camp Nou i Palau, però per als inversors el pavelló és secundari. L'estadi és la joia de la corona, el que donarà més diners, i és el que s'han assegurat que es construeixi per sobre de tot. De la resta, ja es veurà", apunta una de les fonts consultades, vinculada a l'Espai Barça.

Els dubtes creixen llegint la lletra petita del fons de titulització, el document signat davant notari el 24 d'abril entre el Barça i els creditors. El text deixa ben clar que els diners s'han de destinar al Camp Nou o a retornar el deute. I diu, explícitament, que només es pot fer servir part del préstec per fer un estudi previ del nou Palau, però que abans s'ha de demanar permís per escrit als creditors. "No podíem demanar diners per un pavelló que ni tan sols sabem quan el podrem construir. Per això s'ha trobat la fórmula de les contingències", justifiquen des del club. Però, com admeten als despatxos nobles, "tot és una qüestió d'honor, perquè hi ha el compromís amb els socis adquirit a l'assemblea, però això no s'ha traslladat als documents signats".

Cargando
No hay anuncios

Els experts discrepen de la versió del club sobre com pagar el nou Palau Blaugrana

Segons explicava Romeu, ja hi ha una partida de 80 milions per a possibles imprevistos en la remodelació del Camp Nou. Per tant, es garantia que els 200 milions de contingències addicionals "no s'hauran de fer servir" i es podran dedicar al Palau. Però els experts financers discrepen d'aquesta versió. Les contingències acostumen a ser d'un 20% del cost de l'obra –l'estadi està pressupostat en 960 milions–, i són un requisit indispensable en un projecte d'aquesta envergadura. "El pitjor que li pot passar a qui posa els diners és que l'obra no es finalitzi. Les contingències són un matalàs per evitar problemes si hi ha imprevistos", analitza Albert Deulofeu. Aquest economista, expert en finances esportives, discrepa del vicepresident econòmic perquè les obres tot just han començat i, per tant, hi ha "risc" que es produeixin desviacions en el pressupost. I, malgrat que tot vagi com una seda, es pregunta: "Quines garanties tenen els socis que els diners sobrants es destinaran al Palau i no a altres coses? Estan reconeixent que no hi ha un finançament finalista per al Palau, tot i que és impopular dir-ho".

Cargando
No hay anuncios

"És una pilota endavant per fer la viu-viu fins al 2026", afegeix Marc Círia. Aquest expert en finances, que formava part de l'equip directiu de Laporta a les eleccions del 2015, es posa a la pell dels creditors i considera que el moment crític arribarà quan el Barça hagi acabat el Camp Nou i vulgui tirar endavant el nou Palau. "Els creditors tenen molt clar on posen els diners i per a què. Quan hagin de decidir entre gastar diners en un pavelló o que el club els retorni el deute, el més probable és que vulguin recuperar els diners invertits. Això és el món real i no voldran córrer riscos". Per tant, Ciria dona per fet que "s'haurà de fer una emissió de bons per al Palau". De fet, el vicepresident Eduard Romeu ja va deixar oberta la possibilitat de demanar permís a l'assemblea per si al final "falten 20, 50 o 80 milions" per al pavelló. Però, insistia, partint de la base que el gruix del Palau sortirà dels 1.500 milions del finançament de l'Espai Barça.

Les explicacions del vicepresident econòmic van sonar satisfactòries per als assistents, que van marxar cap a casa amb la promesa els dirigents del club que el nou Palau es construirà a partir del 2026, quan s'hagin acabat les obres al Camp Nou. Però els experts financers recorden que, quan hi ha diners pel mig, només té valor real allò que està escrit en un contracte. El nou Palau Blaugrana és una qüestió de fe.

Cargando
No hay anuncios