El risc que els socis del Barça deixin de ser majoria al Camp Nou

BarcelonaMés enllà de reparar desperfectes i modernitzar les instal·lacions, la gran raó de ser de la reforma del Camp Nou era per explotar vies de negoci que l'estadi antic no oferia: les llotges vip. No és un caprici exclusiu del Barça. El món del futbol va cap a aquest camí. Ja fa anys que la majoria dels clubs europeus han renovat les instal·lacions pensant en fer negoci sobretot amb els que tenen les butxaques més plenes. Tant és així que fa cosa d'una dècada, la UEFA va arribar a canviar el seu reglament, de tal manera que el coliseu blaugrana no podia acollir una hipotètica final de la Champions perquè, entre altres coses, l'oferta de llotges privades era insuficient.

Als estadis, els aficionats de tota la vida, els que s'estimen el seu club i animen l'equip en els partits, continuen sent majoria. Però, fins quan? Els diners que deixen a la caixa són pocs en comparació amb els dels seguidors esporàdics, molts d'ells turistes, que venen a un únic partit i no s'estan de res: bones localitats, marxandatge i restauració. Un model americà que de mica en mica va guanyant terreny a Europa. A Barcelona, fins ara, la convivència era bona. És cert que ja hi havia crítiques per la gran quantitat d'estrangers que hi havia al camp, i que gaudien igual d'un gol del Barça que un de l'equip rival. Podien arribar a ser el 30% del total d'espectadors. Això sí, com que la recaptació que deixaven ho compensava, al final tothom mirava cap a una altra banda.

L'anhelat retorn del Barça al Camp Nou ha reobert aquest debat, ja que la directiva de Joan Laporta ha prioritzat el negoci al romanticisme. "És una situació temporal, només per a aquest curs, fins que l'estadi tingui l'aforament total", justifiquen des de la junta. Dels 45.000 seients que hi ha disponibles, al voltant de 24.000 es van reservar per als abonats –donant prioritat als que havien acompanyat l'equip a Montjuïc–. Els 21.000 restants –descomptant-hi els compromisos del club– són per a la venda. I a uns preus desorbitats, que anaven des dels 199 euros als 589 per al dia del retorn. Els socis, que tenien prioritat en la compra, tenien un 20% de descompte. "És una situació puntual perquè és el retorn i perquè el rival és l'Athletic Club. A la resta de partits no serà així", afegeixen als despatxos nobles.

Sempre hi ha d'haver 15.000 entrades a la venda

"En números absoluts, hi ha aproximadament les mateixes entrades a la venda. Però com que l'estadi està en obres i hi ha menys aforament, varia el percentatge de socis respecte dels turistes. Serà més igualat", apunta un antic executiu blaugrana, bon coneixedor del cas. Abans de la reforma, el Barça guardava 85.000 dels 100.000 seients de l'antic Camp Nou entre els abonats (81%) i els compromisos (4%). Això suposava tenir unes 15.000 entrades disponibles per partit. La xifra final podia arribar a augmentar fins a les 25.000 o 30.000 gràcies a les que s'alliberaven a través del Seient Lliure. Actualment, i fins que l'estadi no tingui l'aforament complet –seran 105.000 espectadors–, el Seient Lliure no està activat. Per tant, d'entrada, hi ha els mateixos 15.000 tiquets disponibles –que poden ser més si alguns socis no confirmen assistència–. La diferència rau en els percentatges, ja que aquests clients esporàdics han passat de representar el 15% a almenys el 45% del total.

A Montjuïc ja passava una cosa similar, tot i que la política de preus era més raonable i una part notable de les entrades les adquiria el públic local. Així, segons les mètriques del club, a les que ha tingut accés l'ARA, els turistes representaven com a màxim el 30% de l'aforament en un dia de partit. Però amb els preus per al retorn al Camp Nou, és molt probable que el percentatge de turistes sigui superior. Al club admeten que la mesura "és impopular" i la consideren "necessària" per complir amb el pressupost, que aquest curs contempla ingressar 225 milions d'euros gràcies a l'explotació de l'estadi. Són 50 més que els 175 del curs passat jugat íntegrament a Montjuïc. Al Barça confien en arribar-hi, en part per la política de preus agressiva i també perquè en les setmanes vinents compten rebre el permís 1c per obrir també el gol nord i ampliar l'aforament fins als 62.000 espectadors. En principi, s'obrirà un procés per vendre una part d'aquestes localitats als abonats que estan en excedència, tot i que la decisió encara no està presa.

El Barça insisteix que és una situació temporal mentre durin les obres

A més, al Barça insisteixen que és una situació temporal, que els preus es revisaran a la baixa en el futur i que els abonaments continuen sent dels més assequibles a Europa. En comparació, el Reial Madrid reparteix les entrades en un percentatge similar per al Santiago Bernabéu: un 75% per als abonats, un 5% per als compromisos i un 20% per a la venda. La diferència és que l'estadi de Chamartín té menys capacitat (83.000 seients) i que hi ha dues modalitats d'abonament, l'estàndard per als partits de Lliga i l'Euroabono, que inclou els de la Champions. Aquest últim, amb preus que van dels 930 als 1.826 euros, i al Camp Nou els abonaments per a aquest curs oscil·len entre els 420 i els 1.092 euros.

A Europa, la política de venda d'entrades varia en funció dels països. A la Bundesliga alemanya, una de les prioritats és que els estadis estiguin sempre plens. Per això, a banda dels abonaments de temporada, els tiquets per a un partit concret costen entre 20 i 80 euros, segons els equips i els rivals. A Anglaterra, els aficionats s'han de donar d'alta i acreditar-se com a seguidors d'un club per poder tenir accés a les entrades, que a l'estiu ja es posen a la venda per tota la temporada. Tot i això, també es poden adquirir a través de turoperadors, un fet que ha generat certa controvèrsia perquè ha trencat amb una tradició doble a la Premier: que s'han començat a encarir els preus i que cada vegada més turistes anaven al camp amb un comportament passiu, sense necessàriament animar l'equip local, amb indiferència de qui acabava guanyant el partit. És el negoci del futbol.