El viatge ple de sorpreses de Fermín: "Estem molt agraïts als culers i als catalans"

BarcelonaFermín López va tancar la temporada a San Mamés amb una actuació notable. De fet, va ser l'autor de l'assistència a Lewandowski, en l'acció del primer gol del doblet que va marcar el polonès. Així, el migcampista nascut a El Campillo (Huelva) rubricava un bon final de campanya. Tot i que la seva irrupció al primer equip no s'explicaria sense la figura de Xavi Hernández, Fermín també ha sabut convèncer Hansi Flick. El seu final de curs li ha valgut estar entre els sis blaugranes convocats amb la selecció espanyola absoluta. No anirà, però, amb la selecció sub-21 estatal, amb la qual va ser decisiu per aconseguir la medalla d'or als Jocs Olímpics de París de l'any passat.

Tot i que podia semblar que amb el canvi a la banqueta i el fitxatge de Dani Olmo, el dorsal 16 ho tindria més complicat per tenir protagonisme, Fermín s'ha acabat guanyat els minuts per mèrits propis. De fet, el terrassenc és l'únic migcampista del Barça que presenta millors registres pel que fa a l'aportació golejadora des d'aquesta línia. Mentre que Fermín ha contribuït a marcar 17 gols (8 dianes i 9 assistències) en 46 participacions en totes les competicions, Olmo ha participat en 18 (12 i 6) en 39 partits.

Segons les dades facilitades per Opta, si ampliem la comparativa amb altres migcampistes de la Lliga, Fermín, tenint en compte que ha participat en 11 gols, és el sisè migcampista –empatat amb Lo Celso (Betis), Dani Rodríguez (Mallorca) i Yeremy Pino (Vila-real)– que més ha contribuït a la capacitat golejadora del seu equip. Només el superen Olmo, que ha participat en 13 dianes; Baena, del Vila-real, i Sancet, de l'Athletic, en 16, i encapçalen la llista el madridista Bellingham i Isco, del Betis, amb 17 participacions directes en els gols. El cas de Fermín destaca perquè és el sisè d'aquesta llista però el que ho ha fet en menys titularitats: 12.

Fa dues temporades jugava com a cedit a Primera RFEF, al Linares. Gairebé ningú s'imaginava que amb 22 anys irrompria a l'elit per la porta gran, començant pel seu pare, que també es diu Fermín: "Va ser increïble i inesperat per a tots. Després de la cessió al Linares sabíem que havíem de tornar, fer la pretemporada, i ens imaginàvem que es quedaria al Barça B o que marxaria cedit a algun equip de Segona, però va començar a treballar amb Xavi...", recorda a l'ARA. La irrupció de Fermín a l'elit és sorprenent pel viatge que va seguir. A La Masia hi va arribar amb 13 anys des del Betis, un cas similar al de Gavi. De fet, tots dos van compartir habitació.

En l'etapa formativa tot van ser flors i violes, fins al darrer any de juvenil. Durant aquella última temporada al planter va anar perdent la condició de titular i el seu protagonisme va anar minvant. Tot i això, va acabar el curs amb un gran gol que donava la copa de juvenils al Barça. A finals d'agost del 2022, però, li van comunicar que no tindria dorsal al filial, on hi havia overbooking i altres preferències. Després de sis anys al planter havia d'entomar que deixava de ser una promesa i assimilar que havia sigut descartat. El camí de sortida del Barça sempre fa por, perquè molts s'imaginen que serà molt complicat tornar.

La cessió al Linares

El Barça volia que anés cedit a algun equip pròxim a Barcelona: l'Olot, el Sabadell, el Cornellà... Però el jugador i la família tenien clar que, si marxava del Barça, seria per jugar a prop de casa. Al Linares va fer 12 gols i cinc assistències. Alberto González, tècnic actual de l'Albacete, era l'entrenador d'aquell equip. "Un podia veure que tenia potencial per ser professional, perquè és veritat que ja mostrava unes condicions espectaculars, i va tenir una evolució enorme, però no em podia imaginar que només un any després acabaria guanyant l'Eurocopa, els Jocs i sent important al Barça...", valora a l'ARA.

"És molt competitiu i, alhora, molt humil. Al Linares s’hi va adaptar molt bé i ho absorbia tot molt de pressa. En veies l'evolució clarament", afegeix. Pel que fa a la seva capacitat golejadora, González ho sintetitza en el seu instint, i també en la feina que van fer. "Venia del planter del Barça, del seu model tradicional, i estava més acostumat a jugar amb un sistema amb dos interiors i més preocupat per la distribució del joc. En canvi, amb nosaltres va jugar més com a mitjapunta. Li vam insistir més a rebre entre línies, girar, i encarar l’última línia, perquè això li permetia ser més a prop de l’àrea".

Molts divendres al Linares entrenaven la finalització: "Fermín s'ho prenia molt seriosament i demostrava una gran capacitat, tant finalitzadora com de millora constant. Entrava amb molta determinació a les situacions de rematada i sempre volia acabar la jugada en gol, encara que fos un entrenament". El tècnic també valora molt positivament l'entorn i l'educació que acompanyen Fermín. "La seva fortalesa és el seu cap i les seves ganes; el futbol és la seva gran il·lusió", afegeix el seu pare.

El respecte de Fermín per la llengua catalana

Després de la cessió, va tornar al Barça i va ser cridat a la pretemporada amb el primer equip, dirigit per Xavi, tot i que, de fet, Fermín no tenia ni garantit un lloc al filial. En aquells primers entrenaments va sorprendre Xavi, que ja li havia posat l'ull a sobre quan era juvenil pel seu "dinamisme, la seva verticalitat i la seva comprensió del joc". Va arribar l'amistós contra el Reial Madrid a Dallas (3-0), en què va marcar un doblet. Els minuts contra els blancs van servir a Fermín per demostrar el seu futbol desinhibit. "Xavi és el seu mentor i, amb Flick, a poquet a poquet, s'ha acabat guanyant un lloc", valora el seu pare.

Fermín no només enamora l’afició pel seu futbol, sinó que també se l’ha posada a la butxaca per expressar-se sense dificultats en català, malgrat no ser la seva llengua materna. “El Fermín va arribar molt jovenet al Barça i es va adaptar perfectament. A més, porta el català a la sang, perquè el seu pare és nascut a Gavà. Estem molt agraïts a tots els culers i a tots els catalans de com l’estimen”, valora el pare del futbolista. Els avis paterns de Fermín es van casar molt joves i van emigrar a Barcelona. Allà va néixer el pare de Fermín i els seus tiets. Quan tenia cinc anys, van tornar cap a Andalusia, però la família paterna del futbolista sempre ha estat molt vinculada amb Catalunya perquè té familiars a Gavà i Viladecans. “Tenim arrels catalanes”, conclou el pare d’un futbolista que ha robat el cor a tots els barcelonistes.