Cameron Hunt: "Mai vaig imaginar-me que podria viure de ser un jugador professional"

BadalonaL'Asisa Joventut Badalona s’estrena a la Copa del Rei jugant aquest dijous (18 h, DAZN) contra el València Basket, un amfitrió amb ganes d’aixecar el títol. Cameron Hunt (Duncanville, 1987) exemplifica millor que ningú l’inconformisme d’un equip verd-i-negre que vol repetir l’èxit del 2008, quan es va proclamar campió amb Ricky Rubio.

Quines sensacions té abans de la Copa del Rei?

— Estic engrescat, òbviament. És un gran esdeveniment. Crec que ara mateix som els vuit millors equips i jugar una competició d’aquestes característiques t’obliga a proposar el teu millor bàsquet. Pot ser un torneig molt emocionant.

La temporada passada va jugar la Copa amb el Baxi Manresa. Què recorda de l'experiència?

— Va ser un torneig preciós. Vam jugar contra el Madrid a primera ronda i vam fer un partit molt seriós, però el que més recordo és que es podia sentir l'energia. Hi havia aficionats de tot arreu veient els partits. Quan jugues un torneig d’aquestes característiques, en què si perds quedes eliminat, has d’estar molt concentrat, però al mateix temps has de poder divertir-te i jugar sense pressió per poder oferir el teu millor bàsquet. Aquesta és la mentalitat adequada.

Quan arriben els moments decisius, acostuma a aparèixer la seva millor versió.

— Jo intento abstreure’m de la pressió. Intento afrontar el meu últim tir com si fos el primer. Suposo que cada jugador és diferent, però a mi això em funciona.

Abans de fitxar per la Penya va parlar amb Ricky Rubio. Com és jugar al seu costat?

— El Ricky és una persona molt intel·ligent, un gran líder. Em parla molt sobre com mantenir la calma durant els 40 minuts, perquè els partits tenen molts alts i baixos. M’ajuda molt a mantenir un rendiment estable, que és un aspecte clau. L’equilibri individual i col·lectiu és clau. Sempre comets errades, però el que importa és el que fas després. Passa el mateix amb les accions positives. És fàcil que et facin perdre la concentració.

El Joventut competirà a València sense Sam Dekker i, encara, sense el seu substitut. Com afecta això les opcions de l’equip?

— Afrontem el repte amb unitat, que és el que importa. Crec que hem demostrat que podem guanyar partits importants sense un jugador nou. Nosaltres sortirem al parquet amb molta confiança. Sentim que tenim l'oportunitat de guanyar al València Basket en el primer partit, i aquesta és la nostra mentalitat.

Quina infància va tenir?

— La meva era una família de bàsquet. La meva mare i el meu pare jugaven, així que la meva elecció va ser molt natural. Mai vaig imaginar-me que podria viure de ser un jugador professional o que acabaria a Europa, però intento aprofitar-ho. Realment, sento que és com una benedicció i intento disfrutar de l’oportunitat de jugar cada partit.

Quina importància té la religió en la seva vida?

— És la meva prioritat número 1. Sempre reso les meves oracions abans de trepitjar la pista, és la meva manera de ser agraït. És l'única raó per la qual soc aquí. La religió significa molt per a mi.

Aquest és el seu segon any a Catalunya. Com s’hi troba?

— M'encanta. No ho puc expressar en paraules, però m'encanta. El que es viu a la pista i el que es viu fora. Crec que encaixa molt bé amb com soc com a persona i amb l'estil de vida que m'agrada viure.

Li interessa la política? Ara estan força distrets amb Donald Trump...

— Els Estats Units estan vivint uns temps de bojos i la divisió és molt gran. La nació està molt fragmentada, però crec que aviat tot tornarà a anar en la direcció correcta.