El primer malson del Reial Madrid amb Pau Gasol

BarcelonaTot i que feia mesos que ja jugava al primer equip blaugrana, Pau Gasol es va donar a conèixer el 18 de març del 2001, quan va liderar el Barça cap al títol de la Copa del Rei de Màlaga. Vint-i-cinc anys després d’aquella victòria icònica contra el Reial Madrid, Nacho Rodríguez i Joan Montes reviuen aquell moment històric.

“Aquella Copa del Rei va servir per preveure la trajectòria que Gasol va tenir a continuació. Va ser un jugador diferencial i determinant. Malgrat la seva joventut, va demostrar una gran confiança en si mateix. La seva exhibició va arribar contra el Madrid de Sergio Scariolo i, a més, assumint un gran protagonisme”, explica Nacho Rodríguez, excompany de Gasol. El català de 20 anys, que va sumar 25 punts i 6 rebots, va acabar traient de polleguera la defensa del Madrid, que li va fer 8 faltes personals.

“Pau Gasol era un xaval que mai buscava conflictes i això li va permetre portar-se molt bé amb els seus companys més veterans. Roberto Dueñas, per exemple, el tractava molt bé perquè s'aprofitava de les seves passades. Era obert i la química amb l'equip era molt bona. Quan el calendari ho permetia, després d'algun partit, fins i tot sortien junts”, reconeix Joan Montes, entrenador ajudant d'aquell Barça i una persona clau en l'evolució de Gasol.

El vestidor del Barça tenia jugadors del prestigi de Sarunas Jasikevicius o Arturas Karnisovas, però Gasol hi va encaixar molt bé des del primer dia. “La relació del Pau amb el grup de jugadors més consagrats era molt bona. Una de les claus de l'èxit d'aquell equip és que fèiem molta vida en comú fora de la pista. Això ens va ajudar a crear una química molt bona. Tant ell com Juan Carlos Navarro van entrar amb molt bon peu en el grup. A més de la seva qualitat com a jugadors, eren uns nois excepcionals que es deixaven aconsellar. Quan encara no havien demostrat res ja tenien una gran confiança en les seves possibilitats. Els veterans intentàvem abaixar-li els fums, però la seva educació personal i esportiva era excel·lent. Acceptava qualsevol recomanació que li féssim”, assegura Rodríguez.

Pau Gasol ja havia protagonitzat bons partits, però els seus companys encara no intuïen l’evolució que tindria en el futur. “Nosaltres vèiem que era un jugador diferent. Feia 2,16 i era molt prim. Vèiem que era un jugador diferent, que era capaç de pujar la pilota i alhora de tirar de tres punts. Ara ho veiem en més jugadors, però en aquella època no era habitual veure-ho. Ningú esperava que pogués ser un jugador tan determinant, però ja vèiem que era especial”, analitza Rodríguez.

Uns mesos abans d'aquella Copa, el Barça va rescindir el contracte de Rony Seikaly, el seu gran fitxatge mediàtic. “No estava en la forma que nosaltres esperàvem. El que molta gent no recorda és que el Barça li va buscar un substitut. Algunes operacions semblaven fetes, però al final es van tòrcer. Quan van veure la confiança amb què podia jugar Pau Gasol, tot va canviar”, resumeix Montes.

“Nosaltres estàvem segurs que el Pau aprofitaria els minuts. Quan va passar a ser titular, la seva confiança va créixer molt i va demostrar que era un jugador diferencial”, analitza Montes, que coneixia el Pau des d'anys abans. “Gasol feia coses diferents des que era un xaval. Quan estava al Barça B, ja era capaç de fer jugades espectaculars, però ningú podia imaginar la progressió que va tenir després. Ni tan sols ell mateix. Tenia coses diferents i era molt intel·ligent. El caràcter que tenia va impulsar les seves habilitats”, adverteix Montes.

Els estudis, clau

El paper d'Aíto García Reneses va ser determinant per acabar de polir Pau Gasol. “Ell parlava molt amb el Pau i s'esforçava perquè prioritzés els estudis i fes moltes activitats culturals. Si viatjàvem a Burgos, per exemple, l'obligava a visitar la catedral. A la pista, li corregia detalls específics”, resumeix Rodríguez.