Ciclisme
Esports Ciclisme 19/07/2022

Vingegaard, a prop de fer oblidar el regust amarg de la victòria de Bjarne Riis el 1996

L'únic triomf danès al Tour, quan Riis va trencar el cor d'Indurain, va arribar tacat pel dopatge

2 min
Bjarne Riis, davant de Miguel Indurain durant el Tour del 1996

BarcelonaEl nom de Bjarne Riis encara provoca malsons al Tour de França. L’únic ciclista danès que ha guanyat mai la prova, l’estiu del 1996, va ser l’encarregat d’acabar amb el domini de Miguel Indurain en la famosa etapa pirinenca d’Hautacam, quan amb un atac sobrehumà va deixar el navarrès sense la possibilitat de guanyar el Tour per sisena vegada consecutiva. La glòria del gran danès, recordada en cançons de Manel i grans pàgines del periodisme, va durar poc. La rialla bondadosa d’Indurain va donar pas a la tirania de Lance Armstrong. I va ser Riis, aquell 1996, qui va servir de pont conductor entre una època en què el ciclisme semblava net i una altra en què els laboratoris acabarien sent tan decisius com les pedalades.

26 anys després, Dinamarca s’il·lusiona amb la possibilitat de veure diumenge un segon danès al capdamunt del podi del Tour, un triomf que permetria de passada fer festa grossa sense haver de justificar-se, com han hagut de fer els danesos tants anys amb Riis, especialment després d’aquell estiu del 2007, quan tots els ciclistes que havien format part de l’equip Telekom als anys 90 van anar admetent públicament que s’havien dopat. El massatgista Jef D’Hont va ser el primer a trencar en silenci. I de mica en mica Jan Ullrich, Erik Zabel, Rolf Aldag, Brian Holm i finalment el mateix Bjarne Riis van admetre haver-se dopat durant anys. Els organitzadors del Tour van decidir esborrar el seu nom del palmarès de guanyadors, però la Unió Ciclista Internacional, de manera sorprenent, no li va retirar oficialment el títol. I 26 anys després segueix sent l’únic danès campió de la prova. Ara li toca a Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma) reescriure la història.

Dinamarca, on el punt més alt fa tot just 560 metres (sense incloure els cims de Groenlàndia i les Fèroe, esclar), és un país de ciclistes i bicicletes. Però mai havien tingut una generació tan bona de ciclistes professionals com ara, just l'any que el Tour va començar i va fer les tres primeres etapes precisament en territori danès. I de moment tres corredors danesos ja han guanyat etapes: el mateix Vingegaard, Magnus Cort Nielsen (EF Education First) i el campió del món del 2019, Mads Pedersen (Trek-Segafredo). “És increïble el suport de tots els danesos que han viatjat fins a França per animar. Ha costat molt arribar fins aquí, així que no en tinc prou acabant segon com l’any passat. Vull guanyar, per mi i per Dinamarca”, diu Vingegaard, de 25 anys, que fa cinc anys treballava en una fàbrica netejant peix mentre intentava convertir-se en ciclista professional.

Houle s'imposa a Foix

Aquest dimarts Vingegaard ha tornat a respondre amb calma a tots els atacs del vigent campió, l’eslovè Tadej Pogacar (EAU), especialment durant l’ascens al coll de Lers, penúltim port de la primera de les tres etapes dels Pirineus. Demà Pogacar podrà tornar a atacar en els 130 km entre Saint-Gaudens i Peyragudes, en espera d’Hautacam –allà on Riis va volar el 1996– dijous. Avui l’etapa l'ha guanyat el canadenc Hugo Houle després de culminar una llarga escapada amb arribada a Foix. Houle, de 31 anys, és el segon canadenc a guanyar una etapa de la prova. El primer va ser el seu actual director esportiu, Steve Bauer, el 1988.

stats