Futbol

El cromo que li faltava al PSG, el nou poder a l'ombra del futbol europeu

El club francès ha evitat sancions mentre el seu president es guanyava la complicitat de les autoritats de la UEFA

Barcelona"Ici c'est Paris". Just a l'aterrar a París, a Messi li van posar una samarreta amb el lema del PSG. Una frase que connecta l'ambició dels propietaris del club, qatarians, amb la tradicional supèrbia parisenca. La capital francesa, tan bonica, amb tanta història, tan orgullosa, no necessita res més per vendre's al món. "Això és París", diuen altius, mirant per sobre de l'espatlla la resta del món. A França, la meitat del país no els pot ni veure, els parisencs. I ara menys, un cop han fitxat Messi. Si París és una ciutat fascinant amb uns ciutadans que no sempre cauen bé a la resta dels francesos, el debat sobre el PSG és igual de visceral. O l'estimes o l'odies. De fet, hi ha molta més gent que l'odia, perquè el club més popular a França segueix sent l'Olympique de Marsella.

Cargando
No hay anuncios

Lionel Messi era el cromo que li faltava a la seva col·lecció, al PSG. Portaven anys buscant-lo, parlant amb els seus familiars, sondejant-lo, intentant seduir-lo. No ho havien pogut fer mai, malgrat haver-se reunit amb Jorge Messi a Miami, Eivissa o Doha. La resposta sempre era la mateixa: el Leo seguiria al Barça. I, coses del futbol, si ara l'argentí ja és nou futbolista del PSG és gràcies a la incompetència de la directiva de Josep Maria Bartomeu, que va deixar arruïnat el Barça. Un Bartomeu que no la podia ni veure, a la directiva del PSG, i que sempre denunciava que era "un club estat". Aquí tenia tota la raó, l'expresident blaugrana. En canvi, en aquesta tragicomèdia en molts actes, Bartomeu no va saber què fer amb els diners que va rebre dels francesos quan li van pispar Neymar. Ara Messi els arriba lliure de traspàs. De fet, el mateix estiu han fitxat sense pagar el capità del Reial Madrid, Sergio Ramos, i el capità del Barça, Lionel Messi. I, com que no n'han tingut prou, han fitxat el millor porter de l'última Eurocopa, Donnarumma, Achraf de l'Inter i Wijnaldum del Liverpool. Una jugada que no hauria sigut possible sense uns contactes a les altes esferes del futbol europeu.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta història, però, va començar el 23 de novembre del 2010, quan Sandro Rosell portava pocs mesos com a president d'un Barça encara amb Guardiola. Aquell dia es va viure una reunió al Palau de l’Elisi amb el llavors president francès, Nicolas Sarkozy, el príncep Tamim bin Hamad al-Thani i el president de la UEFA, Michel Platini. Sarkozy va proposar a Al-Thani invertir en el PSG, llavors en crisi, i Al-Thani va demanar el suport de Platini en la cursa per organitzar el Mundial del 2022. I així el PSG va canviar de mans. Platini, fins llavors defensor que el Mundial del 2022 havia de ser als Estats Units, va acabar defensant la candidatura de Qatar. I aquest estat, a més de donar feina al fill de Platini, va comprar el PSG, com volia Sarkozy, l'estiu del 2011, i hi va posar al capdavant Al-Khelaïfi.

El procés de selecció de Qatar com a seu del Mundial del 2022, per cert, seria l'origen d'una investigació de la justícia nord-americana que va canviar per sempre més la FIFA, perquè va qüestionar la seva manera d'escollir seus del Mundial i com lluitava contra la corrupció. Just la temporada del Mundial, de fet, el PSG ha aconseguit dominar el mercat com mai ho havia fet, ja que bona part dels fitxatges que ha fet han sigut sense pagar traspàs. L'aposta de l'Emirat pel futbol com ambaixador per vendre una imatge positiva d'un estat on es vulneren els drets humans inicialment els va portar a tancar amb Sandro Rosell un contracte per patrocinar el Barça. Rosell de fet, feia anys que tenia negocis amb ells gràcies a les acadèmies de futbol Aspire. Una relació que va començar bé i va acabar malament, a mesura que PSG i Barça competien per jugadors i per manar a Europa. Poc després de veure com els francesos fitxaven Neymar, el Barça trencaria el contracte amb Qatar Airways, el 2017. I la guerra entre els dos clubs va passar a ser oberta.

Cargando
No hay anuncios

A París, Al-Khelaifi s'havia anat reunint amb periodistes, polítics i empresaris. Va traçar plans per canviar la imatge del club, per convertir-lo en un gegant creant una nova imatge global amb acords amb Michael Jordan i empreses de moda. I fitxant futbolistes mediàtics, d’Ibrahimovic a Neymar. En menys de dos anys el PSG va passar d'estar a punt de fer fallida econòmica a guanyar la Lliga gairebé cada temporada. Ara bé, de moment, la Champions, el trofeu més desitjat i que a França només ha guanyat el Marsella, no arriba. Per això segueixen fitxant cracs cada estiu. En 11 anys han gastat més de 1.200 milions d'euros en fitxatges.

"Al-Khelaifi no pararà fins a fer del PSG el millor club d’Europa. Així satisfà els parisencs, que sempre volen ser els millors. I, de passada, connecta amb la seva manera de ser, perquè vol guanyar sempre", explica el periodista parisenc Nicholas Jucha. De fet, Jucha ja deia fa uns mesos que "no és una casualitat que ara vulgui Messi". "Fitxar-lo seria un cop d’imatge increïble, un nou pas endavant. La idea és que el club guanyi diners sol, sense haver de necessitar els fons àrabs, i guanyar la Champions, esclar". Amb Messi caldrà pagar molts salaris, però arribaran més ingressos. I la clau per al PSG és poder generar ingressos sols, per evitar possibles sancions de la UEFA. Sancions que no han arribat, de moment.

Cargando
No hay anuncios

El 2018 el PSG va evitar ser sancionat malgrat ser investigat per la UEFA per no respectar les normatives del futbol europeu. L’ens investigador, format per agents independents, va estudiar els exercicis econòmics dels anys 2015, 2016 i 2017, i va arribar a la conclusió que eren "acceptables", malgrat que els principals patrocinis provenen de Bein Sports, el banc de Qatar i Aspetar, que en el fons pertanyen al mateix propietari, la família reial de Qatar. Fent trampes legals, però, els patrocinis d’empreses creades per fons sobirans qatarians patrocinaven un club comprat per ells, per evitar pèrdues que anessin en contra de les normatives de la UEFA. Feta la llei, feta la trampa. De fet, el 2017 els parisencs ja van fer de les seves quan després de pagar 220 milions per Neymar al Barça, van fitxar Kylian Mbappé per 180 fingint que era una cessió el primer any per quadrar el pressupost.

Cargando
No hay anuncios

Possible finançament il·legal

Segons informacions publicades per la filtració Football Leaks, el PSG hauria rebut més de 1.800 milions d’euros de Qatar de manera suposadament il·legal, mentre els seus dirigents es reunien amb mandataris de la FIFA i la UEFA, que eren conscients que necessitaven els diners qatarians. A París, més d’un considera que perquè el PSG se sortís amb la seva ha sigut clau l’ascens del president qatarià del club dins l’ECA, l’organització de clubs europeus, i la UEFA. De fet, Al-Khelaifi va ser investigat per corrupció per haver cedit una vil·la de luxe al número 2 de la FIFA, Jérôme Valcke, quan es negociava la venda dels drets televisius dels pròxims Mundials. Va ser absolt.

Cargando
No hay anuncios

Ara és un dels grans aliats del president de la UEFA, Aleksandr Ceferin, en la lluita contra la Superlliga. Si Madrid, Barça i Juve van apostar per declarar la guerra a la UEFA, Al-Khelaifi va optar per fer-li costat, i va aconseguir canvis en la normativa relativa als fitxatges que els ha ajudat. Poc després de l’inici de la guerra per la Superlliga, Ceferin anunciava que "relaxaria" el fair play que s’aplica als clubs europeus per facilitar fitxatges després de la crisi, una mesura que beneficava els clubs que tenen una font de diners extra, és a dir, els que tenen estats al darrere, com el PSG o el City. El Barça i el Madrid, endeutats per haver gastat massa, hi sortien perdent. Especialment el Barça, el club més endeutat del Vell Continent.

Cargando
No hay anuncios

A França, el PSG també ha aconseguit que aquesta temporada els clubs tinguin més flexibilitat amb els pressupostos que a Espanya. El PSG ha liderat la campanya, amb èxit, perquè la lliga francesa permeti tots els fitxatges de jugadors fins al 2023, sense atendre cap balanç econòmic, com a mesura per superar la crisi. Un fet que els permet fitxar tots els jugadors que volen, malgrat que sí que és cert que hauran de treure’s de sobre alguns jugadors per rebaixar una massa salarial que amb Messi supera els 600 milions d’euros. Menys que la del Barça, de fet. Per entendre com Messi ha acabat al Parc dels Prínceps, cal explicar com el Barça s’ha enfonsat tot solet després d’anys de mala gestió. I com el PSG ha anat fent-se més ric i més ric, gràcies als diners de Qatar i als contactes que ha teixit Al-Khelaifi a les principals institucions europees del futbol, que ara mateix viuen en guerra contra el Barça, el Madrid i la Juve. Una guerra que no ha acabat, però, de moment, no guanyen aquests tres clubs.