Una cursa amb un tram 'matahomes' que porta al cel

GironaGaudir d'una panoràmica excepcional i poder albirar, en un gir de 360 graus, el pla de Girona, les illes Medes, el massís del Montgrí, el Pirineu, el Montseny, la serra de Rocacorba i les Guilleries bé val l'esforç que requereix la ja mítica Pujada als Àngels, un ascens molt exigent, amb trams fins i tot agònics com el corriol anomenat Matahomes i amb un recorregut d'acusat desnivell positiu, de 425 metres en poc més de 9 km. Duresa i bellesa paisatgística (no només la que es gaudeix una vegada s'arriba al cim, sinó també la que regala tot el recorregut, en ple massís de les Gavarres, amb punts tan atractius com la font del Bisbe i l’Olivet d’en Sauleda) conflueixen en aquesta cursa, que diumenge celebra la 62a edició. Instaurada el 1964 pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), és la cursa de muntanya més antiga de l'Estat i, malgrat la seva duresa, cada any congrega més de mig miler de participants en les tres modalitats: competitiva, popular i inclusiva, aquesta darrera per a les persones que van en cadira de rodes. 

En l'èxit de la cursa hi ha contribuït també el caràcter simbòlic que té per a molts gironins el lloc on es disputa. Per la seva proximitat amb la ciutat de Girona, la muntanya dels Àngels i el seu punt més àlgid, el puig Alt, que està coronat pel santuari dels Àngels, és un dels espais naturals més concorreguts pels gironins amants de l'esport, ja sigui per pujar-hi caminant, corrent o en bicicleta, o per anar-hi a buscar bolets a la tardor o espàrrecs a la primavera. El santuari dels Àngels, a més, ha estat tradicionalment un pol d'atracció per als devots de la Mare de Déu dels Àngels, que es troba dins el temple. Potser perquè des del cim es divisa la plana empordanesa, el pintor figuerenc Salvador Dalí i la seva musa, Gala, van trobar en aquest santuari el lloc ideal per casar-s'hi, en una cerimònia íntima celebrada el 8 d’agost del 1958, un esdeveniment que va fer créixer encara més el poder d'atracció d'aquest lloc.

La pujada Matahomes... i alguna dona també

Pere Albertí, de 72 anys, un dels participants més veterans de la Pujada dels Àngels, espera trepitjar de nou diumenge el primer graó de les escales que porten al santuari. És el graó que marca la meta, la fi de la cursa. "Tan bon punt el trepitgi seré feliç", afirma Albertí, exprofessor d'institut i exregidor de l'Ajuntament de Girona, que confessa que en els darrers anys fa la cursa "sense rellotge", sense aspirar a una bona marca, com feia abans, quan havia aconseguit situar-se entre els primers participants a arribar a la meta. Membre del GEiEG, el club de referència del món de l'esport a Girona, Albertí va fer la primera Pujada als Àngels fa més de quaranta anys. Recorda que abans no hi havia un recorregut tan marcat com ara, i que a condició que es passés per l'anomenada Casa de les Figues cada participant podia enfilar la recta final fins al santuari dels Àngels agafant les dreceres que volgués. "Dies abans de la cursa, hi havia qui es preparava el pas per corriols embardissats estassant matolls amb un podall per poder tenir avantatge sobre els seus contrincants durant la competició", recorda. Avui no es permeten desviacions del recorregut marcat, que manté el temut tram del Matahomes. "Antigament la cursa era molt masculinitzada, però amb els anys, per sort, s'hi han anat sumant les dones. Per això en un moment determinat al costat de l'indicador on hi posava «Pujada del Matahomes» algú n'hi va afegir un altre que hi deia: «I alguna dona també»", recorda Albertí. "Un dia algú va robar els dos cartells", lamenta. 

Entre les dones que en els darrers anys s'han sumat a la Pujada dels Àngels hi ha Neus Verdaguer, de 41 anys, atleta federada al GEiEG. Tot i que protagonitza el cartell de la cursa d'aquest any, la Neus es perdrà aquesta edició perquè coincideix amb la Marató de Barcelona, a la qual està inscrita. Va fer la seva primera Pujada als Àngels el 2015 i l'any 2023 va aconseguir un temps de 58 minuts, que la va situar entre les 10 primeres dones a arribar a la meta. La Neus va començar a córrer als 18 anys i des de llavors ha participat en nombroses curses, entre les quals la duríssima La Marrana, que transcorre pel Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser passant per Vallter 2000, però sent una estima especial per la Pujada als Àngels perquè per a ella "és córrer a casa", en un entorn que es coneix al mil·límetre perquè l'ha fet innombrables vegades, fins i tot de nit. "La Pujada als Àngels també és bonica per l'ambient que s'hi viu, sobretot a l'arribada, que és una gran festa", explica la Neus. Tot i reconèixer la bellesa del recorregut, assegura que no la pot gaudir durant la cursa perquè es concentra en competir.

En el mateix sentit s'expressa Daniel Bonaventura, que assegura que com a corredor no puja als Àngels per les vistes "sinó per competir". Bonaventura, de 65 anys, també valora, com la Neus, el moment de l'arribada al cim, quan, "exhaust" per l'esforç, obté la recompensa de "l'entrepà i la beguda de recuperació, i la companyia i la conversa amb amics i coneguts". Des que va complir 60 anys ha fet la cursa dels Àngels quatre vegades, amb un temps de 47 minuts i pocs segons. Els al·licients que troba una vegada arribat al cim li permeten recuperar forces per fer la baixada corrent, en aquest cas "a ritme suau".

El rècord d'Ismail Atriki

Amb els anys, tot i no perdre el seu caràcter popular, la Pujada als Àngels ha anat enfortint la seva modalitat competitiva amb la participació d’atletes que busquen rendiment i classificació. Entre ells el migfondista Ismail Atriki, que el 2024 va batre el rècord de la cursa en completar-la en només 35 minuts i 50 segons. Aquest any Atriki tornarà a participar a la Pujada per gaudir-la i alhora a buscar-hi la millor marca. "Jo no participava en curses de muntanya, i amb la Pujada als Àngels m'hi vaig animar. No és la meva disciplina, però és una prova que em va agradar molt des del primer moment. Vinc a competir, però també a gaudir de la prova", explicava el corredor durant la presentació de la nova edició de la cursa.