Disciplina, caràcter i la força mental d’un ‘ironman’

BarcelonaEls seus jugadors al Barça B expliquen que Luis Enrique arribava als entrenaments del filial en bicicleta o corrent per no perdre la forma i, quan podia, s’integrava en un exercici com si encara estigués en actiu. Des que es va retirar -el 2004-, l’asturià ha compaginat la seva nova vida d’entrenador amb maratons, triatlons i carreres d’ultrafons. “Jo era una mica el bitxo raro del futbol”, va admetre en una entrevista a la revista Sport Life. La seva autoexigència frega l’obsessió (“Sóc una mica alemany amb els plans d’entrenament”, confessa) i el seu esperit de superació no troba límits. No es poden córrer 250 quilòmetres durant sis dies a més de 40 graus al Sàhara de cap altra manera. “A part de voler la pilota i d’entrenar-hi, intenta que l’equip tingui un bon to físic”, reconeix a l’ARA el porter Jordi Masip, que va coincidir amb el tècnic al Barça Atlètic i al B del 2009 al 2011.

Estil d’entrenament

“Abans d’arribar al club m’havien avisat que el seu Barça era molt físic, que correria molt als entrenaments -recorda Carlos Carmona, que va conviure-hi al B i ara és a l’Sporting de Gijón-, però amb ell no vaig fer ni una sola sessió sense pilota. Ni tan sols en pretemporada. Tot eren tasques molt dinàmiques per al jugador”. El mateix discurs manté Bojan Krkic, que el va tenir al Roma, a Itàlia. “El treball físic no era exagerat però treballàvem bastant. Amb ell es feien entrenaments molt intensos”.

Luis Enrique és un tècnic metòdic, que treballa amb concentració, que va al gra en els entrenaments. En la fase central de la temporada ronden l’hora i quart o l’hora i mitja, però en el tram final del curs poden limitar-se a una hora. Breu i concisa. A Vigo, per exemple, es va fer instal·lar una bastida per corregir millor els exercicis més tàctics. Els atura per corregir la posició d’un futbolista, per ajustar el que vol del seu equip. “Té les idees clares i és valent”, el descriuen al club gallec.

Treball i diversió

Però Luis Enrique també mira de cuidar el vestidor per mantenir-lo motivat i fins i tot va afegir el seu psicòleg de confiança, Joaquín Valdés, a l’ staff tècnic. “Sap ser seriós quan toca i fer bromes quan convé”, matisa Carmona. En la seva etapa al filial va alternar jornades a la Ciutat Esportiva amb alguna escapada a la carretera de les Aigües, la platja de Castelldefels o el kàrting, i en la pretemporada al Montanyà va fer sortir el grup d’excursió per pujar a Collformic i el Matagalls.

Totes les veus del planter l’avalen. El veuen preparat. Per Sergi Gómez l’asturià és sinònim de “treball” i creu que “oferirà un nivell altíssim” si ve. “Ell em va fer debutar i em va fer viure un canvi brutal”, diu Gómez. El central afirma que l’asturià té el mateix caràcter que tenia quan jugava i que “el sap transmetre a l’equip”.

Dur, pròxim i competitiu

“És un entrenador amb molta personalitat, però també molt pròxim al jugador -descriu Masip-. Té els seus mètodes però està totalment preparat. Coneix al 100% el futbol que es juga aquí, sap el que vol”. El seu no és un model Barça pur, però tocarà les tecles que més falta fan ara.

Luis Enrique és un home exigent i cada any ha afegit matisos al seu mètode per polir-lo i completar-lo. La gestió de Francesco Totti al Roma, difícil al principi, va ser un bon aprenentatge en un vestidor d’elit. Aquesta mà esquerra amb el grup és, potser, el gran repte per a Luis Enrique al Barça. Per a l’home de ferro.