"La meva dona és un deu, sense ella no hauria complert els meus somnis"

Sant Joan DespíRoda el món i torna al Born. Això és el que ha fet Javi Rodríguez (Santa Coloma de Gramenet, 1974), que després d’unes aventures per Hongria, Ucraïna o Kuwait, aquest estiu va tornar a casa per situar el Barça al cim del futbol sala. “Sé que totes les mirades estan posades a la banqueta del Barça, però intento gaudir al màxim. De pressió en té la persona que no té feina, que no té per donar menjar als seus fills i s'ha d'aixecar a les set del matí per anar a treballar sense saber el que tindrà a casa”, confessa a l’ARA.

Aquest dimecres a les 19 h visitarà la pista de l’Industrias Santa Coloma als vuitens de final de la Copa del Rei, “un objectiu de l’equip”. Serà el primer cop que Javi Rodríguez –que va ser jugador i entrenador de l’equip colomenc– visiti el Pavelló Nou com a entrenador blaugrana. Ja ho va fer dirigint ElPozo Múrcia, però un derbi sempre és especial. “He rebut missatges, però bàsicament per demanar-me entrades. La veritat és que jo soc una persona que no m'agrada gaire estar pendent del mòbil ni res, sobretot els dies previs al partit, vull estar concentrat en la meva feina i intento evadir-me de tot el que és extern”, explica Rodríguez.

Durant la seva etapa com a futbolista, l’actual tècnic va ser un dels responsables en el creixement de la secció. “Jo vaig fitxar pel club el 2006 amb Laporta de president i va ser l'any en què es va fer professional el futbol sala”. Sis anys al Barça on va tenir el privilegi d’aixecar, com a capità, la primera Copa d'Europa, Lliga, Copa d'Espanya i Copa del Rei. Tretze anys després ha tornat al Palau, on reconeix que tot continua igual. “És un privilegi estar aquí, et donen totes les eines per poder treballar bé”. A més, assegura que l’aposta cap a la secció és ferma: “La gent pot dir el que vulgui, però a cap secció del club ens ha faltat cap detall”.

Aventures exòtiques

Abans de tornar al Barça, Javi Rodríguez s’ha nodrit a diversos països. “Haver-me quedat entrenant a la base no m'hauria fet millorar perquè l’exigència era mínima, tens els millors jugadors de Catalunya. Ara bé, si te'n vas fora veus un altre futbol sala, uns altres costums totalment diferents i et vas enriquint”, declara. Aventures a Itàlia, Hongria, Ucraïna i Kuwait que va haver de fer sol. “Tinc la sort de tenir una dona que és un deu, que sempre ha estat al meu costat i m’ha permès anar a l'estranger sol a complir el meu somni mentre ella s’ha quedat a casa cuidant els nostres fills. Si no hagués estat per ella, no podria haver arribat on he arribat”.

L’actual entrenador blaugrana sempre ha prioritzat, però, la conciliació familiar. “Els llocs en què he anat és perquè tenia permís per poder tornar a casa cada quinze dies com a mínim”. De fet, aquesta va ser una de les qüestions que van fer que abandonés Ucraïna, curiosament mesos abans de l’esclat de la guerra. “Estic enamorat del país, és una llàstima el que està succeint. Segurament, si no m’hagués trucat l’Industrias també hauria deixat Ucraïna perquè jo necessitava estar més a prop de la família”. Tot i això, l’oportunitat de tornar a Catalunya i fer-se visible de nou va ajudar a acabar de prendre la decisió.

Anteriorment, a Hongria, havia assolit una fita històrica després de classificar el Gyor per a una final four de la Champions League, on va quedar quart després de perdre davant el Barça. “Això ha passat una vegada en la vida i no tornarà a passar mai més”. En qualsevol cas, Javi Rodríguez remarca la distància futbolística d’Espanya respecte als altres països. “La seriositat que hi ha en aquesta lliga és totalment diferent: la formalitat, els pavellons, és tot un canvi”, assegura.