"Vaig enamorar-me de Barcelona: club i ciutat"

Torna a Barcelona. A Txigrinski se'l podia veure caminant per la ciutat, quins records en guarda?

La ciutat de Barcelona em va enamorar. S'hi pot viure molt bé, però no m'agradava quan la gent m'aturava pel carrer. M'agradava poder anar caminant i descobrir la ciutat, però si ets futbolista costa.

Al Camp Nou, però, el van xiular...

No és fàcil. Però intento aprendre sempre de qualsevol experiència, i després de patir aquella pressió em sento més fort. Els companys ja van dir-me que al Barça sempre s'espera el millor, i si em van xiular era perquè vaig tardar a adaptar-me. Va ser culpa meva, no puc culpar ningú que no sigui jo mateix. Quan ho recordo, m'adono que no era fàcil, perquè vaig arribar amb la temporada començada, no parlava l'idioma, venia d'una lliga molt diferent, menys exigent, i l'estil de joc del Barça és únic. Però pensava massa en aquestes coses, i no estava còmode. Culpa meva, hauria d'haver jugat més lliure.

Guardiola va dir l'estiu passat que si depengués d'ell, Txigrinski seguiria al Barça...

Si vaig marxar, és culpa meva. No és culpa ni de Guardiola ni del president. Quan un jugador no es queda al Barça, és per alguna raó, més enllà dels diners. Guardiola és un entrenador fantàstic i la resta de l'equip també, com el Tito Vilanova. Tenen un estil diferent, ho treballen tot, parlen i escolten. Estava acostumat a entrenadors diferents, va ser una experiència bonica. Guardiola sempre em va defensar.

Com van ser els dies en què va saber que tornaria al Xakhtar Donetsk?

No van ser fàcils, perquè després d'aquell any, ja dominava l'idioma, anava coneixent de mica en mica el club, els companys, la ciutat. M'havia enamorat de Barcelona, del club i de la ciutat. La ciutat m'agrada, i el club és especial, perquè juga com cap altre. Sempre juguen mirant a la porteria rival, és una filosofia diferent. Però em van dir que calia fer aquesta operació, que hi havia l'oferta. Jo havia comès errades i calia acceptar-ho. En va saber greu perquè va arribar quan ja m'estava adaptant i mirava cap al futur, però aquesta experiència m'ha fet fort.

Al final, va ser un parèntesi d'un sol any a Barcelona, i segueix fent història amb el Xakhtar. Com està ara el seu equip?

Molt bé. És un club que no deixa de créixer. L'estadi és fantàstic i han arribat jugadors brasilers molt bons en atac. Normalment tocava patir a la lliga contra el Dinamo i ara, en canvi, la estem dominant còmodament; això ens ha permès pensar en la Lliga de Campions. El partit de la Roma era clau i un cop s'ha superat, sabem que ja estem fent història. I si perdem amb el Barça, la gent ho pot entendre. Anem més alliberats.

Guardiola va dir que no volia jugar contra vosaltres...

Aquests dies he parlat amb Maxwell i m'ha dit que el Pep va dir als jugadors que s'esperava un partit molt difícil, que ells ens respecten molt. Això es bo. Serà una gran eliminatòria.

Juga amb un nou central al costat, Rakitski, que promet molt. I al mig del camp a vegades juga Stepanenko, també jove i ucraïnès. El Xakhtar no són només brasilers...

Sí, cada cop arriben més bons jugadors del futbol base. S'està fent una bona feina. Rakitski ja és internacional absolut amb 21 anys i està fent una gran temporada. Es bo per al futbol ucraïnès tenir nous jugadors, també de cara a la pròxima Eurocopa, que es jugarà al nostre país.

El Barça és favorit?

Jo diria que ho és en un 50%. Altres cops ja s'ha vist com el Xakhtar pot fer patir el Barça.

El full de ruta del Xakhtar serà el de la Supercopa d'Europa amb un equip molt defensiu?

És molt difícil jugar a l'atac contra Barça, perquè ofensivament ells controlen la pilota, el joc, i et poden fer molt de mal si jugues obert i deixant espais. El mister ha treballat el partit i ja veure'm que decideix de cara al primer enfrontament. Hem preparat molt aquesta eliminatòria.