Adeu al Nou Sardenya, un estadi "de Primera Divisió"

BarcelonaEl CE Europa se’n va de la Vila de Gràcia. A partir de la setmana que ve jugarà lluny del Nou Sardenya perquè així ho exigeix la RFEF, que obliga a “disposar d’un camp de gespa natural per competir a Primera Federació”. De res han servit els esforços del club, que no ha pogut ampliar la moratòria de sis mesos i que des que va assolir l’ascens ha fet mans i mànigues per canviar una normativa que considera absurda i obsoleta: la superfície artificial està permesa a la Champions i l’Europa League, però no a la tercera categoria del futbol estatal. Tot i les promeses, ni la federació espanyola ni la catalana ni el CSD han fet prou per evitar la marxa forçosa de l’Europa, equip fundador de la Lliga i un dels últims reductes de futbol popular al territori.

El comiat més especial

Així doncs, l’enfrontament d’aquest dissabte contra l’Alcorcón (14 h, Movistar Plus) és l’últim de la temporada –en Lliga; la Copa Catalunya la jugarà al seu camp– a Gràcia, l’adeu del Nou Sardenya. “Serà molt especial perquè per a molts de nosaltres podria ser el nostre últim partit a l’estadi”, exposa el porter argentí Juan Flere, a qui li encanta defensar la porteria que toca amb el carrer Pau Alsina, el fons que ocupen els Eskapulats, el pulmó del Nou Sardenya.

Tant és així que l’any passat, a l’última jornada de lliga i amb l’Europa ja ascendit a Primera RFEF, li va demanar al seu entrenador, Aday Benítez, que no el convoqués per poder viure el partit des de la graderia, dempeus, amb els Eskapulats; Flere, ídol del Nou Sardenya, va acabar penjat del travesser sense samarreta i remullat amb la cervesa que li llançaven els aficionats europeistes: “Va ser una festa”.

“És que l’ambient és de Primera Divisió. A Espanya no he viscut res semblant”, declara Flere, que va arribar a debutar a Segona amb el Cadis. Com sol dir Aday, que amb el Girona va jugar als millors camps nacionals, “al Nou Sardenya el futbol no es veu, es viu”: la tertúlia prèvia al carrer de les Camèlies, els morros al bar de la Chus, l’ambient al gol sud... i el sentiment de comunitat d’una entitat profundament arrelada al seu barri, clau per entendre el creixement social –en pocs anys ha passat de 700 a 3.700 socis– i esportiu d’un equip que ha tornat al futbol de bronze 30 anys després.

I ho ha fet amb molt d’èxit, perquè ara com ara l’Europa és el tercer classificat de Primera RFEF i ocupa posició de play-off d’ascens a Segona. Si està tan a prop del futbol professional és, sobretot, gràcies al seu fortí: l’any passat no va perdre cap partit a casa i en va guanyar 14 dels 17 que hi va disputar. “Quan el Sardenya pressiona, som pràcticament invencibles”, proclama el porter, originari de la Patagònia i català d'adopció.

La “màgia” del Sardenya

“És la màgia del Nou Sardenya”, ho sintetitza Àlex Cano, que després de 17 temporades i més de 500 partits amb l'escapulari al pit coneix amb tots els ets i uts el feu gracienc. “Tot aquell que ve a l’estadi, com a jugador o aficionat, queda impressionat per l'ambient. Hi ha futbolistes que els agradaria fitxar per l’Europa per poder-ho viure des de dins”, desvela l'etern capità europeista, conscient que, de mantenir-se a Primera RFEF, amb la normativa actual, és difícil imaginar que l’exili sigui breu –és pràcticament impossible instal·lar gespa natural al camp.

La nova casa del club europeista serà Can Dragó, a Nou Barris, a menys de mitja hora en metro del barri gracienc. És una instal·lació d’atletisme reconvertida en camp de futbol –s'hi han instal·lat graderies desmuntables per arribar a l’aforament mínim de 3.000 espectadors, entre altres millores– sense el caliu ni la mística de l'actual estadi; l’opció imaginativa que ha trobat l’entitat, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, per complir les exigències de la RFEF.

S’estrenarà en principi el dissabte 17 de gener, contra el filial de l’Atlètic de Madrid, el segon de la categoria, malgrat que el club escapulat n'ha demanat l'ajornament per tal "d’assegurar el correcte arrelament de la gespa natural" després d'uns dies "de pluges, temporal i descens de les temperatures". Abans, a contracor l’Europa dirà adeu al Nou Sardenya i a la Vila de Gràcia: “Tenim tants records, tantes remuntades als últims minuts... que ens fa molt mal marxar d’un lloc tan especial amb la incògnita de no saber quan tornarem”.