Encara sort que ve Guardiola
A Xabi Alonso no se li va acudir res més, quan es va acabar l'esperpèntic partit que va firmar el seu equip contra el Celta, que dir: "Encara sort que dimecres juguem de nou. El millor és que ve la Champions". Només a ell li deu semblar una idea excel·lent jugar contra un Manchester City sense baixes importants, en bona ratxa, que necessita guanyar perquè va perdre contra el Leverkusen amb un onze farcit de suplents i entrenat per un tal Pep Guardiola, el papus en els malsons recurrents de la majoria de madridistes. Vaja, que sembla un tros de pla, sí senyor! Sobretot tenint en compte com està el Reial Madrid: horrible.
El problema principal del Madrid és que no juga a res. Continuar assenyalant els àrbitres com ho va intentar fer Alonso és, a més d'inútil, mentida. El seu equip no està trasbalsat per culpa dels col·legiats, sinó perquè ni tan sols sembla un equip –anava a escriure que cadascú fa la guerra pel seu compte, però ni això tenen–. Si Courtois no fa el miracle de torn i Mbappé no les endolla, adeu-siau Carmeta. Ni pressió, ni desmarcades, ni intensitat, ni jugades d'estratègia, ni solidesa defensiva, ni creació al mig del camp. Res. Zero patatero. I a sobre s'ha lesionat el millor de la defensa, Militao, que com a mínim en té per tres mesos.
No crec que el tècnic tingui la culpa de tot. És impossible que els demanés en el Mundial de Clubs que pressionessin i que ara la consigna sigui sortir a veure-les venir. Xabi Alonso no és l'únic problema, però sens dubte tampoc no és la solució. El rock'n'roll promès s'ha convertit en música insuportable d'orguenet de fira. L'absència de tensió competitiva no se li pot atribuir només a ell, però sens dubte és responsabilitat seva perquè és ell –i ningú més– qui s'asseu a la banqueta. Sense futbol i apostant-ho tot a l'encert individual, continuar confiant per exemple en Rodrygo com a primer canvi –quan porta 33 partits sense marcar– és entossudir-se en l'error sense proposar alternatives.
Així que no, jugar dimecres contra el Manchester City no alleuja res per més que a ell l'hi sembli. Una cosa és mantenir un perfil baix a les rodes de premsa i l'altra, negar la realitat. Dir que encara sort que ve Guardiola no és precisament el missatge optimista que Alonso podia oferir a l'afició.