El porter mataroní que ha canviat la selecció d'Espanya per la d'Itàlia

BarcelonaUna aturada de Pau Panitti (Mataró, 2004) quan faltaven tretze segons per al final del partit va permetre al BM Granollers imposar-se al Baia Mare (29-28) i assolir el bitllet per a la Main Round de l'EHF European League. D'això en fa només uns dies i va permetre al conjunt d’Antonio Rama capgirar una renda de sis gols en contra. Un dels grans protagonistes de la nit va ser Panitti, que tot i reconèixer que no va fer un gran partit, va ser clau amb dues aturades en els últims minuts. L’última, crucial per evitar l’empat. Rama ha aconseguit formar una plantilla jove –22,5 anys de mitjana–, però molt ambiciosa. “Som un equip que anem a contracorrent, quan pitjor estem és quan més tirem”, descriu a l’ARA Panitti.

En el seu novè any al club, Panitti ha assumit un rol més important en el primer equip. Els dos primers cursos va ser el segon porter per darrere de Roberto Rodríguez. Ara, amb la marxa de l’andalús, el mataroní es reparteix els minuts amb Luka Krivokapic, cedit pel TVB 1898 Stuttgart. “Vaig collint els fruits del treball”, assegura el jugador català, que relata l’esforç fins a arribar a l’elit. “Ha estat un procés complicat, vaig arribar en categoria infantil i vaig passar de jugar a la pitjor divisió de Catalunya amb l’Argentona a la millor. Sempre he intentat aprofitar cada minut i cada penal per guanyar-me el lloc i tenir les oportunitats actuals”. També destaca la importància de la seva família, especialment de la seva mare, que el portava a entrenar, i de Pedro Garcia, l’entrenador que va apostar per ell quan va arribar a Granollers i amb qui ara comparteix vestidor al primer equip.

També destaca la figura d'Antonio Rama, un home del club –des del 2017 és l'entrenador del primer equip– que coneix a la perfecció els jugadors de la base. “A Espanya, l’handbol no mou molts diners i els equips sovint s’han de conformar amb els jugadors que pugen del planter. A Granollers tenim la sort que hi ha molta tradició i nivell”. Tot plegat fa que amb només 21 anys Panitti ja comenci a ser un dels veterans del grup. “Sempre he estat ambiciós i no em conformo amb el que tinc, em diuen que soc molt jove i que encara tinc molts anys al davant, però jo vull les coses ja”.

Ser a l’Europeu d’aquest mes de gener

Una ambició que, en part, l’ha portat a la selecció italiana. “Penso que serà bo per a mi jugar ja grans campionats i fer-me veure al món, no només amb el Granollers”. Tot i néixer a Mataró, el passat novembre va debutar amb la selecció italiana en un amistós contra França. De pare bolonyès i mare catalana, Panitti ha estat, entre altres guardons, campió de l’Europeu sub-20 amb les inferiors de la selecció espanyola. Escollint Itàlia, descarta ser convocat per Espanya. “Va ser una decisió molt complicada, però em van ensenyar el seu projecte i el que volien de mi i del futur de la selecció italiana”. Del 15 de gener a l’1 de febrer del 2026, Itàlia, amb un grup força jove, disputarà l’Europeu. És el primer cop que l’azzurra es classifica per a aquest campionat. Històricament, només hi van participar el 1998 en condició d’amfitriona.

Panitti recorda que el seu primer dia li van preguntar si parlava italià, ja que l’altre porter, Domenico Ebner –nascut a Alemanya–, no el parla. “No el domino i a l'haver-hi diferents accents al principi em va costar una mica més, però els vaig entendre ràpidament”, reconeix. Ara està estudiant alemany per què "l'entrenador –Bob Hanning– i el cos tècnic són alemanys. Vaig fer quatre anys a l’institut i ara ho he reprès per poder-me comunicar amb ells en alemany i no només en anglès”.

Un jove a l’elit

Tot plegat mentre ho combina amb la carrera de periodisme. “Aquest any, que només vaig a la universitat als matins, estic molt més tranquil. Quan viatjo amb l’equip segueixo les classes telemàticament, els professors em posen facilitats”. Una joventut que també es treballa des de l’aspecte mental. “Sempre he sigut una persona conscient que ha tocat de peus a terra. Agraeixo tot el que vingui, però ho porto amb naturalitat i continuo fent el meu dia a dia i treballant”.

A més, la seva posició, la de porter, és solitària. “És molt vistosa, però també quan t’equivoques: l’error és més evident que si li passa a un jugador de camp”. En el moment de signar el seu contracte professional amb el Granollers, la temporada 23-24, Panitti va refusar ofertes d’altres clubs per complir el seu somni. “El Granollers és el club de la meva vida, el que m’ho ha donat tot. Des que vaig arribar de petit tenia l’objectiu de jugar al primer equip”. Amb contracte fins al 2027, no es tanca cap porta. “En un futur m’agradaria jugar a la Bundesliga o algun altre lloc d’Europa”.