Fermín López es converteix en un jugador únic en la història del Barça
L'andalús va mantenir amb vida el seu equip en el primer clàssic de la temporada
BarcelonaFermín López va tornar a ser, com ja comença a ser costum, l'ànima competitiva del Barça, i va defensar l'honor blaugrana en un clàssic que allunya els culers del liderat. L'andalús, amb un nou gol, va signar l’empat momentani i va mantenir viva l’esperança culer. No va ser suficient, però, per rescatar cap punt del Santiago Bernabéu.
El migcampista continua escrivint el seu propi relat dins la història blaugrana. Amb el seu darrer gol s’ha convertit en el futbolista no davanter amb la millor mitjana golejadora de tota la història del Barça. No és una fita menor. Comparar-se amb noms com Luis Enrique Martínez ja és tot un elogi, però Fermín ja s’ha guanyat el dret de seure a la taula dels grans. Un privilegi reservat només a aquells que deixen empremta amb el seu talent i caràcter.
El 16 del Barça és molt més que un jove amb projecció: és un jugador que respon amb fets. Les xifres ho demostren. Fermín marca un gol cada 198 minuts, un registre que cap altre migcampista en la història recent del club ha pogut igualar. Només llegendes com Luis Enrique –1 gol cada 208 minuts– o Giovanni Silva –1 cada 215– s’acosten a aquests números. En altres paraules, el del Campillo presenta estadístiques més pròpies d’un davanter, una dada que confirma la seva importància creixent en el projecte blaugrana i el seu olfacte per aparèixer als moments decisius.
La present temporada ha arribat a acumular quatre titularitats oficials i ha marcat sis gols, xifres que, en relació amb el temps de joc i el rol de migcampista que ocupa —habitualment no un davanter pur—, guanyen encara més rellevància. Amb un doblet contra el València i un hat-trick contra l'Olympiacos, va culminar el seu idil·li amb el gol al clàssic de diumenge. Aquestes dades mostren que, quan se li dona confiança i minuts, Fermín respon amb influència directa en l’àrea contrària i aportació ofensiva.
En un Barça minvat per les baixes i espès de cara a porteria, amb Lamine Yamal travessant un moment d’irregularitat, Fermín s’ha convertit en el raig de llum que manté viva la intensitat competitiva de l’equip. La seva energia, instint i caràcter li han fet guanyar-se el respecte del vestidor i l’admiració d’una afició que veu en ell l’essència del que vol ser el Barça: compromís, talent i orgull. En temps de reconstrucció i dubtes, representa aquella figura capaç de trencar esquemes i d’encendre l’espurna necessària per canviar el rumb dels partits. Dani Olmo haurà de treballar de valent si li vol prendre el lloc.