Fatxendes de barri

Les principals estrelles del Reial Madrid i del Barça van acabar el partit com fatxendes de barri, que van donar una imatge lamentable i amb la policia fent un cordó al voltant de la banqueta madridista. Ara ens farem un tip de veure imatges sobre qui va començar i qui va dir què a qui, però ningú ens podrà estalviar la vergonya. És urgent una reflexió col·lectiva que posi el focus en el comportament testosterònic dels futbolistes i de l’entorn, inclosos els mitjans de comunicació. La moda de l'“A veure qui té més ous” s'ha de denunciar com un exemple de masculinitat tòxica en la seva màxima expressió.

La criaturada de Lamine Yamal en la conversa prèvia comparant el Madrid amb els Porcinos d'Ibai Llanos, amb senyors que ja tenen edat de ser el seu pare i que es comporten com adolescents, amb fanfarronades incloses en un circ que no m’interessa gens, però que pel que sembla té pes, no pot ni hauria de ser el detonant del lamentable aldarull de darrera hora just quan l’àrbitre va xiular el final. A Lamine Yamal li agrada exposar-se públicament fins i tot quan el físic no li arriba, com va demostrar després sobre la gespa, però el que va dir tampoc era per tant tenint en compte el context, que era una xerrada entre col·legues. És l’ambient sobreexcitat que l’envolta el que s’hauria d’examinar amb lupa, no pas la frase.

En la hiperventilació permanent hi viu instal·lat Vinícius, i així li va, que tot i ser un dels millors jugadors del seu equip en el clàssic queda més assenyalat que mai pels seus escarafalls després que Xabi Alonso el substituís i per l'esbroncada posterior. És el julivert de totes les salses i ja fa temps que empipa, però ningú no ha estat capaç de posar-li fre o d’estimular-li les neurones amb l’objectiu d’educar-lo emocionalment. El mateix camí sembla seguir-lo l’estrella del Barça, ja envoltat d’un seguici que li riu totes les gràcies i d’un club incapaç de controlar-lo.

El Madrid va guanyar un equip llastat per les baixes, que va acabar amb Casadó i De Jong de centrals, Araujo a dalt i Szczesny com a estrella, però no hi ha res a celebrar mentre uns i altres no se n’adonin, justifiquin, minimitzin i s’emboliquin en debats estèrils sobre qui és el més fatxenda del barri. Quina llàstima.