"Com va morir?" Indignació al futbol per l'assassinat d'un futbolista a Gaza

BarcelonaUn únic missatge amb una pregunta ben senzilla: "Ens podeu explicar com va morir, on i per què?"

La gran estrella del Liverpool, Mohamed Salah, va alçar així la veu quan va veure a les xarxes una piulada de la UEFA on es lamentava la mort de Suleiman Al-Obeid, conegut com el "Pelé palestí", un futbolista de la Franja de Gaza assassinat per l'exèrcit d'Israel quan intentava aconseguir menjar. Al món del futbol molta gent va callar. La UEFA va voler ser políticament correcta, acomiadar-lo com si hagués mort de malaltia o accident. Salah va fer servir aquesta pregunta, de la qual sabia la resposta, per exigir a la UEFA que fos més contundent. La UEFA gestiona el futbol europeu i que la Federació Israeliana, tot i ser geogràficament asiàtica, és dins de la UEFA. La Federació Internacional, la FIFA, tampoc ha condemnat l'assassinat, i s'ha limitat a acomiadar-se de qui va ser internacional amb la selecció palestina.

Al-Obeid va morir en un atac israelià contra civils que esperaven ajuda al sud de Gaza, segons va informar l'Associació de Futbol Palestina. Havia jugat amb la selecció i diferents clubs locals, com el Gaza Sport, el Khadamat al-Shati o el Markaz Shabab de Cisjordània, i va marcar més de 100 gols durant la seva carrera. Amb la selecció havia fet dos gols, un de xilena espectacular contra el Iemen l'any 2010. Amb 41 anys, ja estava retirat. Segons la Federació de Palestina, més de 300 persones vinculades a la seva comunitat futbolística han mort des que va començar la guerra el 7 d'octubre de 2023. La xifra inclou jugadors, exjugadors, àrbitres i treballadors.

Salah, que en el passat ja havia demanat apostar per la via diplomàtica per aturar la violència a Gaza i havia exigit respecte per al poble palestí, és una de les poques veus valentes al futbol. Molts clubs de futbol i federacions demanen als seus jugadors i treballadors que mantinguin un paper baix, que no es mullin públicament, com fa la mateixa UEFA. Exjugadors com Gary Lineker sí que ataquen obertament el govern d'Israel, fet que ha arribat a provocar debats a la Cambra dels Comuns sobre si un comentarista esportiu havia de parlar de política. Fa pocs mesos, Lineker va deixar de treballar amb la BBC arran d'aquest debat.

Els efectes de la guerra afecten també el futbol, amb casos dramàtics com el d'Al-Obeid. Altres casos, menys greus, també han aixecat polseguera mediàtica, com la decisió dels aficionats del Fortuna de Düsseldorf alemany de boicotejar el fitxatge del davanter israelià Shon Weissman, avui propietat del Granada, ja que consideren que justifica les polítiques del govern de Netanhayu. "Soc fill d'una nació que està de dol pels horrors del 7 d'octubre. Aquest dia negre segueix sent una ferida per a mi com a membre d'una família israeliana i com a atleta que representa el seu país", va exposar Weissman a les xarxes en referència a l'assassinat de centenars d'israelians a les mans de Hamàs. “És possible i necessari oposar-se al dolor de les persones innocents a banda i banda, però no permetré que se'm retrati com algú que incita a l'odi. Ningú extern pot entendre realment pel que hem passat. La lleialtat no és debatible, especialment quan el teu poble encara està enterrant els seus morts", va afegir.

Dos estats, dos continents

Israel i Palestina, tan a prop i tan lluny, viuen realitats oposades en l'àmbit esportiu. La lliga de futbol d'Israel se segueix jugant i els seus clubs participen en les competicions europees, tot i que no poden jugar a Israel com a locals per seguretat. Els seus partits a Europa han provocat manifestacions propalestines a l'exterior dels estadis, com va passar aquesta setmana a Letònia, on el Beitar de Jerusalem va jugar i va perdre un partit contra el Riga FC. L'afició del Beitar té fama de ser la més radical en qüestions polítiques a Israel, amb aficionats condemnats molts cops per insults racistes contra els àrabs.

A Palestina actualment només hi ha una lliga a Cisjordània, tot i que en el passat n'hi havia hagut també una a Gaza. La dificultat per anar d’un lloc a l’altre passant per controls israelians havia impossibilitat la creació d’una lliga palestina unificada. "Més d’un cop et convocava la selecció i no podies anar-hi perquè Israel no et deixava arribar a Cisjordània", explicava fa uns mesos Mohamed Saleh, defensa de la selecció nascut a Gaza que sempre ha viscut entre bromes per anomenar-se gairebé igual que Mohamed Salah, el davanter egipci del Liverpool. La selecció palestina ha continuat jugant: ha gaudit d'una bona participació en la Copa d'Àsia de nacions i s'ha mantingut amb opcions de classificar-se per al Mundial fins fa poc, quan va quedar finalment eliminada.

Del 1948 al 1974 Israel va competir com a selecció asiàtica. De fet, el 1970 Israel es va classificar per al seu únic Mundial de futbol competint com a equip asiàtic. Però ja llavors molts estats de majoria musulmana li feien boicot. Alguns partits polèmics contra l'Iran van fer pujar la tensió i, finalment, el 1974 la Confederació Asiàtica va expulsar Israel en assemblea. Sorprenentment, Israel va passar a jugar a la Confederació d’Oceania com a equip invitat uns quants anys. De fet, el 1990 gairebé va arribar al Mundial competint així. Però als anys 90 Israel va demanar competir a Europa, per tenir viatges més curts i un nivell futbolístic i econòmic més alt. I la UEFA el va admetre. La selecció palestina no va ser admesa a la FIFA fins al 1998, competint com a selecció asiàtica, esclar.