"Han acabat amb tota la cervesa. Mai no havia vist res semblant"

BarcelonaUna nit de juny els aficionats dels Boston Red Sox, popular equip de beisbol nord-americà, no entenien res. El seu famós estadi de Fenway Park estava més ple del que sol estar-ho en un partit de lliga regular quan l'equip no rutlla i és cuer de la seva divisió. Però aquella nit d'ara fa pocs dies milers d'aficionats van començar a cantar Yes sir, I can Boogie, una cançó del grup Baccara, format per dues espanyoles que van fer fortuna amb alguns èxits a finals dels anys 70. Els seguidors dels Red Sox no entenien res, però es van deixar portar pel bon ambient i molts també van començar a cantar la cançó rodejats de 10.000 aficionats de la selecció escocesa de futbol, molts dels quals amb el tradicional kilt, la faldilla escocesa. Els Estats Units han estat envaïts pel Tartan Army, l'afició escocesa. Un exèrcit que sempre sol guanyar perquè tothom es deixa envair quan arriba.

Escòcia no jugava un Mundial des de l'any 1998. Han estat gairebé tres dècades de decepcions, de veure l'equip punxant contra Moldàvia o Lituània. Però els darrers anys ha anat millorant i ja va ser a la darrera Eurocopa. En una freda nit a Glasgow va derrotar Dinamarca en un partit esbojarrat i es va classificar per al Mundial. I milers de persones van començar a buscar diners per pagar-se el viatge. L'afició escocesa és coneguda per seguir el seu equip allà on va. I si malauradament una minoria d'aficionats anglesos donen mal nom al seu país provocant baralles i aldarulls, els escocesos mai busquen pegar-se amb ningú. Tot el contrari. "Forma part de la nostra manera de ser. El Tartan Army el formem milers de seguidors, clubs de fans, tots amb una idea clara: som ambaixadors d'Escòcia. I volem passar-ho bé i deixar bona imatge", diu el James, de Cambuslang, una població al sud de Glasgow. "Ja fa molts anys que el Tartan Army ha entès que el futbol és per fer amics i gaudir. I per ajudar. Per exemple, sempre que fem un viatge busquem diners i una causa solidària per ajudar-la", afegeix. Els darrers anys els aficionats escocesos han donat diners i materials especialment a orfenats i hospitals per a nens a Bòsnia, Macedònia i Ucraïna. A Boston, on la selecció va debutar derrotant Haití per 1-0, han donat diners a una escola per a nens amb necessitats especials d'un barri pobre de la ciutat.

Però els aficionats escocesos destaquen especialment per dues coses: el seu bon humor i l'alcohol. Beuen molt. Beuen massa, segurament, però per sort no es barallen. Beuen tant que propietaris de pubs de Boston han explicat a la premsa local que han venut més cervesa que mai. Han esgotat les reserves, de fet. "En quatre dies hem venut quatre cops més cervesa del que solem fer-ho en el mateix període de temps quan arriba Sant Patrici", deia al The New York Times el propietari d'un pub irlandès. "Han acabat amb tota la cervesa. Fa més de 30 anys que estic en aquest negoci i mai no havia vist res semblant", afegia Billy DeCain, director general del Sam Adams Tap Room, al centre de la ciutat. Altres aficionats compraven als supermercats per beure als parcs. A les xarxes s'ha fet viral un vídeo on un treballador de la neteja de Boston arriba a un parc on els escocesos havien fet festa grossa i es troba que els residus estaven recollits, separats i dins de bosses. "Aquesta gent pot venir quan vulgui!", deia emocionat l'home.

Com que entre partit i partit tens molt temps lliure si ets un aficionats, els escocesos no han perdut el temps. I així, van decidir que anirien a veure un partit de beisbol. Els Boston Red Sox, que aquest any no omplen el camp, van promocionar-ho sense imaginar-se que se'ls plantarien 10.000 aficionats al seu camp cantant cançons com "No Scotland no party". La major part d'escocesos no van entendre com funciona el beisbol, i la major part d'aficionats dels Red Sox encara no saben qui és aquest John McGinn a qui els escocesos li dedicaven cançons, però tant feia. Tots estaven fent festa plegats.

La població de Boston, on els escocesos han de jugar el seu segon partit contra el Marroc, s'ha enamorat dels escocesos. A les xarxes un home explicava que la casa de davant de la seva l'havien llogat uns escocesos que a les 6.30 h, com que tenien jet lag, havien començat a tocar la gaita. Molta gent li preguntava si això el molestava. A la següent fotografia ja era dins de la casa de davant amb els escocesos, que en disculpar-se per haver fet soroll s'havien acabat fent amics de mig veïnat. "Ara tinc casa gratis si vull anar de vacances a Escòcia", deia l'home content. "Els aficionats escocesos són els millors de tots. Han estat molt simpàtics i passionals, han donat suport als nostres negocis, han conegut la nostra comunitat i han tractat Boston com si fos una altra llar lluny de casa seva", deia l'alcaldessa de Boston, Michelle Wu. Després del partit contra el Marroc, Escòcia s'enfrontarà al Brasil a Miami, i Boston es prepararà per a la visita dels anglesos, curiosament.

La imaginació dels escocesos, però, ha deixat el llistó molt amunt. Quan van descobrir que un vídeo que s'havia fet viral fa anys on un policia provava un tobogan d'un parc s'havia fet a Boston no van parar fins trobar-lo i deixar-s'hi lliscar tocant la gaita. La major part d'estàtues als parcs de Boston han aparegut amb cons dalt del cap, una prova que havien passat per la zona ciutadans de Glasgow, ja que en aquesta ciutat existeix una curiosa tradició: sempre hi ha un con al camp de l'estàtua de Wellington davant l'estació de tren.

La presència de tants escocesos ha servit fins i tot per canviar una llei. Als Estats Units no es poden menjar aliments que continguin pulmó d'ovella. I al plat tradicional escocès, els haggis, en van servir. La governadora de Massachussets, però, ha signat un document que legalitza els haggis al seu estat. Una llei del 1971 ha estat modificada gràcies a la presència de milers d'escocesos que van arribar a cantar pels carrers "no haggis no party".

Un aficionat que ha viatjat sol, explicava que per estalviar dorm en una habitació d'un convent catòlic. Així que ha ensenyat a les monges cançons de la selecció. Per sort no ha proposat que cantin el Yes sir, I can Boogie, himne no oficial de la selecció per una raó ben curiosa que demostra el sentit de l'humor escocès. El 2021 el futbolista Andy Considine, de l'Aberdeen, va anar de festa de comiat de solter amb els seus familiars a Londres i va acabar amb el seu pare i un amic vestit de dona gravant-se en un vídeo on cantava aquesta cançó. El vídeo es va fer viral coincidint amb la classificació de la selecció per a l'Eurocopa. I ara ja es canta cada dia de partit.

Dies de partit en què no falten les gaites, com les 300 que van tocar anant cap al camp el dia del debut. Els escocesos s'ho passen bé reivindicant la seva identitat, fet que ha convertit Boston en un tros d'Escòcia durant uns dies. I tot gràcies al Mundial. Escòcia, per cert, mai ha passat a la segona ronda de la competeició. És una maledicció, sempre cauen a la fase de grups. Si derroten el Marroc podran passar per primer cop. Serà un partit en què de nou es cantarà l'himne nacional d'Escòcia, el Flor d'Escòcia. Quan 50.000 escocesos canten el seu himne, emociona. Guanyin o perdin. Els propietaris dels pubs nord-americans tenen clar que volen que guanyin i que no tornin a casa d'aquí a pocs dies. Si depèn d'ells, arribarien fins a la final.