UE Cornellà: les curiositats del club de futbol que ha comprat Leo Messi
La institució del Baix Llobregat és un referent en el tractament del futbol base
Cornellà de Llobregat“La notícia del segle! Leo Messi, nou propietari de la UE Cornellà”. D’aquesta manera va anunciar aquest dijous el club del Baix Llobregat que l’astre argentí esdevenia el nou amo de l’entitat. La informació, publicada aquest dijous, va córrer com la pólvora pel seu estadi, enganxat al camp de l’Espanyol. Aquella hora, desenes de nens i nenes del futbol base començaven a arribar a les instal·lacions del club per entrenar-se; als vestidors i a la gespa no es parlava d’altra cosa.
Tampoc a la graderia única de l’estadi entre els pares de les criatures, que van rebre preguntes dels diversos periodistes desplaçats fins al camp a la caça de reaccions a la notícia, “de gran rellevància tant per a l’entitat com per a la ciutat”, segons va manifestar en un comunicat l’ajuntament del municipi, obrer i famós per la rumba d’Estopa i el punk precursor de la Banda Trapera del Río, que cantava als barris més humils de Cornellà: “Ciutat podrida”.
El tercer planter de Catalunya
El primer que crida l’atenció del camp del Cornellà és el bar, molt ampli i lluminós, i amb un gran assortiment d’entrepans calents i racions –callos, carn en salsa i ous estrellats, entre altres–. Ben a prop, en el camí cap a les oficines i els vestidors, hi ha tot de samarretes de diferents equips, amb nom i dorsal, penjades de la paret. Són d’exjugadors del club que han arribat a l’elit: el Cornellà és una factoria de futbolistes professionals.
Històricament, ha estat considerat el tercer planter de Catalunya, per darrere del FC Barcelona i l’Espanyol. Jordi Alba, Aitor Rubial, David Raya, Keita Balde, Víctor Ruiz o Javi Puado s’han format al conjunt del Baix Llobregat. També Gerard Martín, que en qüestió de dos anys va passar de jugar al camp de Calahorra de verd, el color que identifica al Cornellà des de la seva fundació, a disputar unes semifinals de Champions amb el Barça a San Siro.
D’impulsar el Cornellà al Barça
Fundat l’any 1951, l’home clau en la consolidació del Cornellà com a referència del futbol base a Catalunya va ser Andrés Manzano. A l’entitat des del 1993, i després de més de 700 partits com a jugador, va canviar la gespa pels despatxos. Com a director esportiu i director general de l’entitat, a banda de màxim accionista –és una SAD–, va impulsar el creixement del futbol base i del primer equip, que als anys noranta competia a regional.
El seu somni era dur el Cornellà al futbol professional i va estar a punt d’aconseguir-ho: entre el 2018 i el 2020, va disputar sense premi tres play-off d’ascens consecutius a Segona Divisió. Ve de dos descensos consecutius, i actualment el primer equip lluita per pujar a Segona RFEF. És tercer a Tercera RFEF –només puja directe el primer–, just per sobre de l’Hospitalet de Jordi Alba i Thiago Alcántara. S’hi enfrontaran el 10 de maig en l’última jornada de lliga regular.
Andrés Manzano també és considerat el descobridor de Jude Bellingham, que quan tenia 15 anys va arribar a vestir la samarreta del Cornellà en alguns amistosos. Llavors, l’entitat tenia un acord de col·laboració amb el Birmingham i els dos equips s’intercanviaven els millors jugadors del seu futbol base durant unes setmanes. Manzano, que va recomanar al club anglès que blindés Bellingham, l’estiu passat va fitxar pel FC Barcelona com a coordinador del futbol formatiu i es va convertir en la mà dreta de Ramón Alexanco.
El vincle amb l'Espanyol
La relació del Cornellà amb l’Espanyol va més enllà de la formació del seu capità, Javi Puado, i de la proximitat geogràfica. Tal com va explicar en el seu dia Fran Garagarza, el club blanc-i-blau té un conveni de col·laboració amb l’entitat del Baix Llobregat amb relació al futbol base. També comparteixen treballadors: Alberto Casado, el responsable de comunicació del Cornellà, és l’speaker del primer equip de l’Espanyol a Cornellà-El Prat. A més a més, no fa gaire el club periquito li llogava el seu camp, l’RCDE Stadium, i l’estadi de la ciutat esportiva.
A l’actual Nou Municipal hi ha fotografies que recorden l’extinta Via Fèrria, un dels estadis més icònics del futbol català. Fins a l’any 2012 va ser la casa d’un Cornellà que durant dos anys va jugar lluny de casa. Molt abans que l’Europa s’exiliés a Can Dragó, el club del Baix Llobregat ja havia patit les conseqüències de competir a Primera RFEF, una categoria que exigeix gespa natural i un estadi de 3.000 espectadors.
Com que el Nou Municipal –amb un aforament de 1.500 aficionats– no compleix cap de les dues condicions, va saltar de camp en camp i es va convertir en un equip nòmada entre el 2022 i el 2024 que va fer de local a Cornellà-El Prat i a la Dani Jarque; també a Gavà i Palamós. Amb el descens a Segona RFEF, va tornar a casa. Si s’acosta al futbol professional, el de les instal·lacions, que són municipals, serà el principal hàndicap que es trobarà Leo Messi, que ha comprat un dels clubs amb més història del futbol català.