Només les dones biològiques podran participar en disciplines femenines als Jocs Olímpics

BarcelonaEl Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat la seva nova política de protecció de la categoria femenina a l'esport olímpic, en virtut de la qual només les dones biològiques hi podran competir, una norma que s'aplicarà a partir dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. La nova presidenta del COI, Kirsty Coventry, ja va explicar durant les eleccions d'ara fa un any que era partidària d'una política d'aquest estil i aquest dijous ha fet oficial la normativa, que significa tancar la porta a atletes trans als pròxims Jocs.

Aquest canvi arriba després de mesos de debats. Als últims Jocs Olímpics, a París, es va debatre molt sobre el cas de les boxejadores Imane Khelif (Algeriana, que va guanyar l'Or) i Lin Yu-ting (Taiwan), que van ser acusades per rivals i la Federació Internacional de Boxa de tenir cromosomes masculins, malgrat que totes dues havien competit tota la vida com a dones sense cap tipus de problema i havien superat tota mena de proves, inclosos els anteriors Jocs de Tòquio. Però el 2023 van ser sancionades durant un mundial de boxa, sanció que no les va impedir ser a París i superar noves proves. El cas de Khelif, però, va ser utilitzat per polítics de dretes, com la italiana Giorgia Meloni o Donald Trump, president dels Estats Units. El dirigent nord-americà, de fet, havia fet molta pressió per exigir un canvi de normativa, com finalment ha succeït, abans dels Jocs que es faran d'aquí dos anys al seu país.

Segons el nou reglament, l'elegibilitat per a la categoria femenina es determinarà en primera instància mitjançant una prova de detecció del gen SRY, només present als homes biològics, que haurà de donar negatiu. "El COI considera que la presència del gen SRY és fixa al llarg de la vida i constitueix una prova altament precisa que un atleta ha experimentat un desenvolupament sexual masculí", s'explica al comunicat. Es valoraran "rares excepcions", com atletes amb diagnòstic de síndrome d'insensibilitat completa als andrògens o altres diferències o trastorns del desenvolupament sexual, que no es beneficiïn dels efectes anabòlics o de millores en el rendiment per la testosterona.

El precedent de Semenya

Ara fa uns anys va aixecar molta polseguera el cas de l'atleta de velocitat sud-africana Caster Semenya, bicampiona olímpica i tricampiona mundial. El 2019 va rebre una sentència que l'obligava a medicar-se per disminuir els seus nivells naturals de testosterona i poder competir com una dona. Segons el COI, la nova norma "protegeix l'equitat, la seguretat i la integritat a la categoria femenina", i s'utilitzarà a totes les disciplines del programa esportiu d'un esdeveniment del COI, inclosos els Jocs Olímpics, i tant en esports individuals com per equips.

Per contra, atletes transgènere XY (homes biològics) i amb trastorns del desenvolupament sexual sensibles als andrògens hauran de competir en categories masculines. La prova per detectar-ho, amb extracció de saliva o sang, és poc intrusiva en comparació amb altres mètodes possibles, i només cal fer-la un cop a la vida, segons el COI. "La política que hem anunciat es basa en la ciència i ha estat elaborada per experts mèdics", ha defensat Kirsty Coventry, que va afegir que és injust "i en alguns esports no és segur" que els homes biològics competeixin en la categoria femenina.

Fa uns mesos, el govern de Trump va emetre un decret que prohibeix a les dones trans participar en competicions esportives femenines. Trump, que va ordenar que només es reconegui el binarisme de gènere, havia afirmat el 2025 que de cara als Jocs del 2028 es rebutjaran les sol·licituds de visats "presentades per homes que intentin entrar de manera fraudulenta als Estats Units perquè s'identifiquen com a atletes dones i volen competir en esports femenins".