"El drama de Barcelona és que no disposa d'instal·lacions esportives, però hi queda molt bona gent"

BarcelonaEl Gràcia Gimnàstic Club fa gairebé 15 anys que es va convertir en un referent de la gimnàstica barcelonina i catalana. Un club amb llista d’espera de joves que volen entrar-hi per practicar un esport en creixement. “L’efecte Simone Biles es va notar”, diu fent broma la presidenta, Olga Lamas. Més de 450 esportistes competeixen en un club que dedica esforços a tenir projectes socials amb gent gran o joves amb autisme, sense deixar de cuidar algunes de les seves joves promeses, seleccionades per ser al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Però el club té un problema: s’ha quedat sense casa.

Fundat per l’exgimnasta Maria José Guirao, el Gràcia Gimnàstic Club “va aconseguir un espai fantàstic, un pavelló que pertany al Club de Tenis La Salut”. “Llavors aquest club no feia cap ús de la instal·lació, la tenien allà mig morta i van decidir que era una bona idea que hi entrés el nostre club. Vam començar amb unes 60 gimnastes i no vam deixar de créixer fins als 450 que tenim ara de totes les edats. Però fa un temps el CT La Salut ens va notificar que, un cop s’acabés el nostre contracte, no tornaríem a renovar-lo perquè ells tenien una demanda per part dels seus socis per recuperar l’espai i fer-hi pistes de pàdel indoor. I nosaltres no hi podíem fer res, és el seu espai. De fet, ells ens han arribat a fer una moratòria per allargar l’estada mentre busquem una solució. Ens trobàvem que som un club referent esportiu dins de la gimnàstica artística però sense espai on entrenar, perquè a Barcelona no tenim llocs. Vam buscar per tot Gràcia perquè és on tenim la gent, però no hi ha res. I vam començar a buscar per tot Barcelona, sense sort”, diu Lamas.

Tot i la tensió inicial, els socis i sòcies del club de gimnàstica van entendre ràpidament que no podien “fer res per seguir dins del CT La Salut”. “Era el seu dret decidir què hi volien fer, al pavelló. Ens feia mal perquè era un espai genial i dins del barri de Gràcia, on es troba bona part de la massa social del club. I si Barcelona té poques instal·lacions, Gràcia encara menys. Sort que el CT La Salut ens ha posat facilitats per tenir una moratòria, però aquest gener ja hem començat a buidar-ho tot, amb familiars i amics ajudant a treure les coses i a guardar-les”, explica Lamas.

El club estava contra les cordes. Calia trobar una nova llar. “S’ha patit i plorat, però dins de la situació complicada han començat a passar coses boniques. El gran drama de Barcelona és que no tenim instal·lacions esportives, però hi queda molt bona gent. Altres clubs que ofereixen el seu espai fora de Barcelona per si poden ajudar, la federació de gimnàstica o la secretaria general d’Esports han seguit el cas i hem rebut el suport de les autoritats de l’Ajuntament i l’Institut Barcelona Esports, que ja el primer dia es van posar a treballar per ajudar-nos –diu Lamas–. Crec que a l’Ajuntament han entès que cal cuidar aquests clubs que som associació sense ànim de lucre, que fem una gran tasca comunitària. No només formem joves o competim; tenim molts projectes, com un de molt bonic amb joves amb autisme. Els ajuda a no estar enganxats a les pantalles i poder socialitzar; els fa molt de bé. Aquests projectes moriran si no trobem un espai estable”, diu la presidenta.

A Barcelona molts esports es queixen de la manca d’espais per practicar-hi les seves disciplines. Bàsicament, no hi ha espai. “I en el cas de la gimnàstica artística és especialment greu, perquè necessitem un espai gran, diàfan, amb unes característiques concretes. Ens cal un sostre de més de 10 metres per als salts i les anelles, i espais destinats a equipaments com el poltre. No és com altres esports que en pocs minuts pots canviar la xarxa de voleibol per jugar-hi a handbol –diu Lamas–. Quan tot pintava més pelut, ens ha emocionat veure com a la ciutat encara hi ha gent que ajuda de forma desinteressada. A Gràcia una escola i un institut, la Baldiri i l’Institut Ferran Tallada, ens han cedit els seus gimnasos algunes hores per poder fer-hi entrenar els més menuts. Alguns gimnasos com el del carrer Perill també han ajudat. I clubs de gimnàstica de llocs com Mataró o Esplugues també ens han obert les portes. A més, aviat l’Ajuntament inaugurarà un nou pavelló municipal a Espronceda, on també podrem tenir un espai fins que no tinguem un destí definitiu”, explica.

Entre l’Ajuntament i el club s’ha acabat pactant poder llogar un espai a un particular privat a la zona de Drassanes que, un cop s’hi facin obres, es podrà adequar a la pràctica de l’esport i llogar per als anys vinents. “És la llum al final del túnel. No és al barri on som ara, però és una solució i una nova forma de començar”, diu Lamas. Si tot va bé, confien poder tenir llesta una nova casa passada Setmana Santa. Queda feina per fer, però el Gràcia Gimnàstic Club confia poder seguir creixent després d’uns mesos en què ha perdut alguns treballadors i entrenadors. Una història que semblava destinada a posar punt final als esforços de moltes famílies sembla destinada a acabar bé, per un cop.