Kuniaki Takizaki: el pallasso que no va renunciar al seu somni

BarcelonaQuin preu té un somni? Quant pagaries? Preguntes de llarg debat i acord impossible. Però hi ha personatges disposats a fer el que calgui, tot i la controvèrsia que poden suscitar. Inevitable, potser comprensible. Com el cas de Kuniaki Takizaki, de 39 anys. Un japonès de nom artístic Hiroshi Neko, còmic que s’ha fet famós fent de gat. Les paròdies entre noies guapes miolant s’han fet virals. Però ser pallasso és una feina, el seu veritable somni és córrer als Jocs Olímpics. Fondista aficionat, creia que la marató seria el camí més factible. Al Japó ho tenia magre: estava lluny de les marques mínimes per formar part de l’equip. No tenia el nivell, però no es va rendir.

La realitat del Sud-est Asiàtic és força més humil, així que va pensar a demanar la nacionalitat a Cambodja per optar a una invitació. Ho va fer el 2010, assegurant que faria donacions. La polèmica, servida. Hem Bunting, recordista nacional i amb millors temps, el va criticar perquè no tenia valor competitiu. I tenia raó, però ell estava barallat amb la federació. Kuniaki, conscient de la situació, va aconseguir la confiança, d’altres diran que els va comprar, dels dirigents, que el van ajudar a obtenir el passaport. Però, tard. La IAAF no el va deixar córrer a Londres perquè no feia un any que era cambodjà. Una negativa que va fer content Bunting i la japonesa maratoniana i doble medallista olímpica, Yuko Arimori, que també va fer-li campanya en contra. Avui, però, quatre anys més tard, els fons s’han multiplicat, amb iniciatives liderades amb la seva fama, com la primera marató de Cambodja i altres curses que recapten diners per als joves esportistes del país. Algun d’ells, qui ho sap, potser podrà accedir per marca a futures cites, però a Rio hi ha anat un menut còmic d’1,51 m que ha hagut de superar crítiques, polèmiques i mentides. Certament, l’entrada com a cambodjà no va ser bona, però l’actitud, l’obra i la preparació (ha millorat registres), el fan, amb invitació, olímpic de ple dret. I amb tot el respecte per als Jocs, ja que Takizaki, en certa manera, els ha elevat a l’altura que mereixen. La dels somnis. Els d’un atleta que corre avui la marató olímpica defensant orgullosament Cambodja.