Marc Gasol: "M'agrada la responsabilitat, i ara no m'amagaré"

Marc Gasol fa anys que rendeix a bon nivell amb la selecció espanyola, però a l'Eurobàsquet que avui comença ho haurà de fer sense l'ombra del seu germà Pau. Convertit en el líder indiscutible de l'equip, el pivot català dels Memphis Grizzlies no refusa del seu paper protagonista i contesta a les preguntes amb la seva naturalitat habitual.

Marc, quina valoració fas dels partits de preparació?

Tot ha anat bé. Hem anat assolint els objectius que ens havíem marcat i no hem tingut contratemps greus.

Què ha canviat de Sergio Scariolo a Juan Antonio Orenga?

Són diferents, encara que també hi ha una mica de continuïtat, ja que Juan Antonio Orenga ha estat alguns anys com a ajudant de Sergio Scariolo. Hi havia una línia marcada i l'estem seguint.

Què t'ha demanat l'entrenador?

Que faci una mica d'engranatge. He d'intentar adaptar-me a cada situació per ajudar l'equip en el que necessiti en cada moment. Això intento.

Com ha evolucionat la posició de pivot en els últims anys? ¿Ara és més difícil?

Potser el bàsquet ara és més físic, més atlètic, i això ens afecta també als pivots, però el cap és el que segueix manant a l'hora de ser rendible a la pista.

Pesa molt el rol de líder?

No, m'agrada molt aquesta responsabilitat, i ara no m'amagaré. El que vull és guanyar partits i que els meus companys disfrutin jugant amb mi. La resta depèn de cada partit i de cada situació.

Feia temps que Pau Gasol i Joan Carles Navaro lideraven aquesta selecció. Què és el que més trobareu a faltar d'ells?

La seva presència com a persones. Ells ho estan passant pitjor que nosaltres. Es moren de ganes de venir, però ja no s'hi pot fer res, és el moment de parlar dels que sí que hi són, i per a nosaltres l'únic que té sentit és guanyar. La resta de l'equip ha fet un pas endavant.

Molts jugadors de la NBA han renunciat a l'Eurobàsquet. Com va ser la teva decisió? ¿Et va tocar convèncer els Grizzlies?

Havia de meditar molt la meva decisió, perquè els Grizzlies em recomanaven que descansés, i aquest podia ser l'any de fer-ho, però també tenia la necessitat i la responsabilitat d'estar amb els meus companys, de tornar a competir amb ells. Aquestes ganes em van ajudar a decidir-me. Em vaig imaginar cinc mesos sense competir i sense lluitar i vaig patir per si em tornava boig.

Quin objectiu us marqueu per a l'Eurobàsquet?

Treballar amb ambició, però des de la humiliat. Volem respectar molt tots els rivals. No hi ha cap altre camí per aspirar a l'or. L'objectiu és guanyar. Si no, ens hauríem quedat a casa amb la família. La clau serà que l'equip jugui bé i amb confiança.

¿Recordes alguna cosa de les dues úniques seleccions que van aconseguir tres títols seguits a l'Eurobàsquet?

Sí, recordo les antigues Unió Soviètica i Iugoslàvia, tot i que era molt petit per identificar-me amb algun d'aquells mítics jugadors.