"Si tenies 20 anys i eres dona, et consideraven gran per practicar esport"

BarcelonaMarta Cantón (Barcelona, 1965) té l'honor de ser la primera esportista catalana capaç de guanyar un diploma olímpic. El va guanyar l'any 1984 als Jocs de Los Angeles, després d'acabar en sisena posició en l'exercici de gimnasta rítmica. Tot i estar completant un palmarès excepcional, amb dos campionats d'Espanya (1982 i 1984) i una cinquena posició el 1985 a la final de corda del campionat del món, es va retirar quan tan sols tenia 19 anys i es va centrar en els estudis.

"Abans l'esport era amateur i es valorava de manera diferent. Guanyàvem una quantitat simbòlica. Si tenies 20 anys i eres dona, et consideraven gran per practicar esport. Jo vaig decidir retirar-me i deixar pas a les noves generacions. La vida continuava i jo vaig ser capaç de trobar nous reptes. La transició no va ser senzilla, ja que tornar-me a integrar dins del sistema educatiu va ser difícil", reconeix a l'ARA.

Quaranta anys després, la gesta de Cantón agafa tota la seva dimensió. "En aquell moment no vaig ser conscient d'estar fent història. D'això me'n vaig adonar després. Els altres atletes em preguntaven si era conscient del que havia aconseguit, però jo només tenia la sensació d'haver fet bé la meva feina. Vaig treballar bé els meus exercicis i prou. Amb el pas dels anys em vaig adonar de la dimensió d'allò, que va ser molt important. Vaig posar una llamborda sobre la qual les esportistes posteriors s'han anat recolzant", explica.

Quan s'havia de preparar per als Jocs Olímpics, Cantón va aparcar els estudis per poder entrenar matí i tarda. "No vaig quedar lluny del podi, però el diploma olímpic està molt bé", reconeix Cantón, que des de ben petita va dedicar hores i hores a la gimnàstica rítmica. "Quan era una nena em van traslladar a Madrid i allò va ser un impacte molt gran, però quan tens passió per una cosa tot això se suavitza. El primer any vivia en una habitació de lloguer i després ja em vaig anar ajuntant amb altres joves esportistes fins que l'any 1985 vam reunir-nos totes a la Blume. Cada experiència la vaig viure com un repte per mantenir-me fent el que m'agradava", diu.

L'exgimnasta està molt satisfeta de la seva carrera com a esportista. "La clau és que t'agradi el que fas i donar la volta a les coses externes que et passen per transformar-les en experiències. Si ho fas, arriba un moment en què la vida et somriu i tens la teva recompensa. Els resultats arriben sempre després d'un treball i un esforç", assegura Cantón, que sempre va tenir clars els seus objectius.

Cantón va trigar a trobar algun àmbit que la motivés fora de l'esport. "Vaig estudiar la carrera d'educació física i vaig trobar que la meva vocació era ser professora. Donar classe m'agrada molt i la vida m'ha anat enfocant. Tant com a mare com com a entrenadora o professora de ioga he acabat entenent que tinc facilitat per transmetre", confessa.

Premi per la igualtat

Cantón va rebre fa uns dies el premi UFEC per la igualtat en l’esport. "Que pensin en mi tants anys després és molt maco. Quan em van trucar, em vaig sorprendre molt. Buscaven una pionera i van pensar en mi. Em vaig posar contenta de veure que el granet de sorra que jo vaig posar segueix vigent", diu.

L'escenari ha canviat. "Ara hi ha més dones esportistes practicant alta competició. A la meva època era diferent i més de la meitat dels esportistes eren homes. A poc a poc la dona ha anat guanyant el seu espai i ara no importa tant el gènere com els mèrits que fas. Tot és qüestió d'anar superant reptes", resumeix.