Mor Manuel Ruiz de Lopera, expresident del Betis i símbol d'un futbol ple d'excessos
Conegut pel seu sentit de l'humor i els seus discursos, va donar-li al Betis una Copa del Rei
BarcelonaEl Betis ha anunciat aquesta nit la mort de Manuel Ruiz de Lopera als 79 anys al seu domicili de Sevilla després d'haver sortit de la unitat de cures intensives de la clínica sevillana Santa Isabel. Qui va ser president del club de Sevilla va ser una de les cares més conegudes del futbol espanyol pel seu sentit de l'humor i la seva passió i ganes per fer del Betis un gegant esportiu, però també pels seus excessos, verbals o econòmics. Lopera era un dels símbols d'aquell futbol dels anys 90 amb presidents megalòmans i cridaners, com Jesús Gil y Gil, Ruiz Mateos o ell mateix.
Màxim accionista del Betis durant gairebé dues dècades, així com president d'aquesta entitat entre el 1996 i el 2006, va ser ingressat fa mesos per problemes digestius derivats d'una diverticulitis intestinal. Lopera va néixer a Sevilla el 13 d'agost del 1944 i es va convertir en un empresari del sector financer i de la construcció. L'any 1989 va entrar a la directiva del seu estimat Betis gràcies a una proposta del president Hugo Galera, que el desembre del 1991 el va nomenar vicepresident d'assumptes econòmics.
Durant el seu mandat, Lopera va aconseguir dos ascensos per al club, diverses classificacions europees, el títol de la Copa del Rei del 2005 i la classificació per a la Lliga de Campions, en què el Betis va arribar a derrotar el Chelsea de Mourinho. El 1992 va comprar el 70% de les accions del Betis i es va convertir en conseller delegat i, amb la seva gestió, el 1994 va aconseguir ascendir al club a Primera. Des del 1996 fins al 2006 va ser el president del Betis. La seva passió va portar-lo a aconseguir que el Betis fos protagonista en el seu moment del fitxatge més car de la història del futbol mundial, el brasiler Denilson. A més, va fitxar jugadors de nivell, com Alfonso o Finidi. També apareixia de matinada a casa d'algun jugador quan descobria que la plantilla hi feia una festa. Amant de les bromes i dels acudits, també tenia un culte estrany a la seva pròpia figura, com va quedar clar quan va modificar el nom de l'estadi del Betis, el Benito Villamarín, per batejar-lo amb el seu propi nom. "Aquest acer, aquest formigó porta la meva sang. Aquesta sang l'hi dono al beticisme", va dir aquell dia. En una disputa amb el seu gran enemic, el president del Sevilla José María del Nido, Lopera va situar un bust seu darrere del directiu sevillista en un derbi. Conegut popularment com a Don Manuel, va aconseguir que els aficionats s'aprenguessin de memòria els seus discursos populistes, en què canviava el nom dels rivals, les ciutats i els jugadors sense voler, com quan va parlar de les "islas Feroces" en lloc de les illes Fèroe o quan va batejar el portuguès Figo com a "Frigo".
Un dels seus discursos més populars va ser el que va fer per treure pit del canvi al club. Va afirmar: "Érem a l'UVI, ningú donava un duro per nosaltres. Jo us lliuro ara un Betis lliure, net, a Primera, vostre. Visca el Betis". L'empresari, gran devot, sempre portava estampetes religioses a sobre i tenia sortides sorprenents, com el dia que un aficionat li va demanar poder entrar al camp amb les cendres del seu difunt pare. "Com que el policia no el deixava entrar amb el pot de metall, li vaig dir que podia posar les cendres dins d'un bric de cartró de Puleva. I així va ser. I quan el Betis feia gol ell em mirava, ensenyant el bric".
Després de diversos problemes amb els tribunals per presumptes irregularitats fiscals, el 30 de juny del 2006 va deixar la presidència, i el juliol del 2010 Lopera va anunciar que havia venut la majoria del seu paquet accionarial del Betis a Bitton Sport. El 2018, l'Audiència de Sevilla el va absoldre dels delictes continuats d'apropiació indeguda i d'administració deslleial amb una sentència absolutòria que va ser declarada ferma al cap de sis mesos.
