La solució Zidane es dilueix i retorna el fantasma de Benítez

BarcelonaDe solució màgica a impotent espectador d’un problema massa gran. Això és el que és Zinedine Zidane al Reial Madrid, quan encara no fa ni dos mesos que l’exjugador ocupa la banqueta del Santiago Bernabéu. L’efecte renovador que el tècnic francès va semblar aportar en els seus primers dies al càrrec s’han diluït de manera radical en les últimes setmanes i la comparativa amb Rafa Benítez no és suficientment favorable al francès per justificar l’aval que sembla tenir per part de Florentino Pérez, que va ser molt menys pacient amb l’entrenador madrileny. La premsa que abans atiava contra la falta d’esma de la proposta de l’exvalencianista disculpa ara Zidane de la falta de pla madridista. La realitat més objectiva diu que Benítez va deixar el Reial Madrid a cinc punts del líder i Zidane es mira el Barça a dotze punts de diferència, i angoixat per la pressió que afegeix el Vila-real des de la quarta posició. I ni tan sols el retorn a escena de la Champions permet desviar la mirada, perquè amb Benítez mai va perillar la continuïtat europea, com tampoc passa ara amb la tornada de vuitens davant el Roma gràcies al 0-2 aconseguit a terres italianes.

El mal de la indiferència

Però més enllà de la distància que separa Madrid i Barcelona en Lliga o les il·lusions amb la Undécima, el forat veritablement profund a l’entitat blanca toca més aviat terreny emocional. És el Bernabéu mig buit quan al derbi madrileny no estava tot sentenciat. És la indignació dels aficionats, que escridassen els que fa pocs dies eren els seus ídols i apunten a una directiva que no poden fer fora per la força dels estatuts. I és la trencadissa al vestidor que els jugadors filtren a través dels micròfons. Els ànims no s’han calmat ni gràcies a la paciència de Zidane.

Poca fiabilitat

El francès continua encallat amb els mateixos problemes que van ofegar Benítez i, abans, Carlo Ancelotti. Les intencions de transformar aquest Madrid en un equip més creatiu i menys contracolpejador, no acaben de quallar, per molt protagonisme que s’intenti donar ara a jugadors de perfil més constructiu com Carvajal o Isco. Serveixen per golejar rivals menors, però no arrodoneixen la feina contra adversaris de més entitat.

Dels cinc partits disputats fins ara contra els primers classificats de la Lliga, el Madrid n’ha perdut quatre i n’ha empatat un. La taca no és exclusiva de Zidane, que, de fet, només acumula la derrota en el recent enfrontament contra l’Atlètic. Però amb el francès s’ha evidenciat que aquest Madrid no rutlla lluny del Bernabéu, on ha deixat gairebé la meitat dels punts, especialment en terres andaluses. Les quatre sortides de Zidane s’han saldat amb dos empats davant del Betis i el Màlaga, una victòria in extremis a Granada i una victòria més sòbria que enlluernadora a Roma, en Champions. La cosa ja havia anat torçant-se en l’última part de l’etapa Benítez, que va caure al Madrigal i va punxar amb un empat a Mestalla, abans de ser cessat.

Si s’amplia la perspectiva més enllà dels resultats, Zidane podrà presumir que el seu Madrid marca més gols (3,4) que el de Benítez (2,6) i té substancialment més possessió de pilota amb ell (58%) que sota la direcció del madrileny (54%).

Toca més i amb més precisió, amb un 88% d’encert en una mitjana total de 594 passades pel 84% que hi havia amb les 458 passades que s’acumulaven amb Benítez. Modric, per exemple, toca gairebé vint pilotes més ara que abans, aprofitant-se del joc més curt dels blancs, i Cristiano ha vist augmentar la seva eficàcia de cara a porteria (marca 1,14 gols ara, quan amb Benítez no arribava al 0,8), ara que l'equip acumula més fases d'atac.

Dificultat per mantenir la tensió

Són dades que donen cert crèdit a un Zidane que dissabte apuntava a la necessitat de “córrer més”, un factor que la premsa ha estat destacant de la feina diària del francès a Valdebebas. El desig és que no s’escampi la idea que falta compromís o disciplina. Però el cert és que, tant amb Benítez com amb Zidane, el vestidor blanc està evidenciant problemes per mantenir la tensió més enllà de l’efecte novetat de l’arribada del nou tècnic. L’inici de Benítez va ser millor que el de Zidane (només va cedir dos empats i va encaixar dos gols en els primers nou partits), que ja s’ha trobat un equip desajustat defensivament.

Amb el francès, l’equip domina una mica menys els duels que amb l’ex del Nàpols i fa menys accions defensives de mèrit. Però és més galàctic. Encara.