L'estrany cas del soci 6.031 de l’Espanyol
Ramon Terrats, abonat blanc-i-blau des que va néixer, somia a jugar algun dia a Cornellà-El Prat com a local
BarcelonaEl primer regal que va rebre Ramon Terrats (Barcelona, 2000) en néixer va ser un carnet de l’Espanyol. Només tenia unes hores de vida quan el seu tiet, José Luis, va fer-lo abonat del club. Vint-i-quatre anys després, el barceloní, soci 6.031 de l’Espanyol, és un dels principals arguments del Getafe de José Bordalás, que té més a prop les posicions que donen accés a Europa, només quatre punts, que no pas el descens, a deu. Els madrilenys, gairebé salvats, visitaran un RCDE Stadium que vol allargar la dolça ressaca d’un Espanyol que, després de guanyar a Vallecas i Balaídos, vol deixar encarrilada la permanència aquest divendres (21 h, DAZN).
Amb Terrats sobre la gespa, el Getafe ha guanyat cinc dels vuit partits disputats. El barceloní, a més, ha firmat quatre gols: dos doblets a domicili davant de l'Osasuna i el Valladolid, de manera que s'ha destapat com a golejador i ha ocupat uns rols que fins ara li eren desconeguts, interior i extrem dret. Terrats va arribar al Getafe aquest hivern buscant els minuts que no tenia al Vila-real. Un moviment que part de l’afició de l’Espanyol, que vol veure’l de blanc-i-blau, no va entendre. “Ningú de l’Espanyol va preguntar per ell, ni a l’hivern ni a l’estiu”, expliquen a l’ARA, fonts del seu entorn.
El seu és un cas del tot paradigmàtic: periquito de naixement, la relació de la seva família amb l’Espanyol es remunta a fa més de cent anys. El seu besavi, Luis Planell, va fitxar el 1918 per la secció d’atletisme de l’Espanyol. Anys més tard, el seu avi també va compartir l’afició per una entitat a la qual el seu pare, Juan Terrats, va dedicar bona part de la seva carrera periodística a El Periódico. El Ramon, de fet, acostumava a anar amb la seva mare, també periodista, i el seu germà, Tomás, a Montjuïc, on sovint esperava, adormit al cotxe, que el seu pare acabés la crònica del partit.
De Pandiani a Posse: dos exespanyolistes claus en la seva carrera
Malgrat tot, mai ha militat a l’entitat blanc-i-blava. Els seus inicis, de fet, es remunten a l’escola de l’Europa, que els quedava a menys de cent metres de casa. Allà va estar des dels 4 fins als 16 anys, gairebé sempre jugant a la defensa com a lateral esquerre i central. Quan semblava perdre protagonisme per la seva baixa estatura, un vell conegut de l’Espanyol, Walter Pandiani, va sortir al seu rescat. Mentre dirigia el juvenil A de l’Europa, va pujar-lo quan jugava al juvenil C. Un bon any amb l’uruguaià li va servir per fitxar per la Damm, on va cobrir la baixa de Mario Gila, que acabava de fitxar per l’Espanyol.
Un altre experico, Martín Posse, va agafar les regnes de l’equip, que acabava de baixar de categoria, i li va donar un nou impuls, posant-lo de pivot. Va ser precisament en un partit contra l’Espanyol en què la seva carrera va fer un gir gràcies a un gran gol de falta que va cridar l’atenció d'alguns agents, que van interessar-se per la seva situació. Posse va arribar a oferir-lo a l’Espanyol, però la direcció esportiva no va respondre i, després de dos anys al conjunt cerveser, Terrats va marxar al Sant Andreu. Abans, això sí, David Fernández va acceptar la petició de la família de deixar-lo entrenar uns dies amb l’Espanyol a finals de temporada. Un premi fugaç. I d’allà, al Girona B, on un cúmul de sancions li va obrir les portes del primer equip.
El barceloní no va tardar a fer-se un lloc, fet que li va suposar diferents trucades de clubs com el Reial Madrid, l’Atlètic de Madrid i el Vila-real, que van intentar pescar-lo pels seus respectius filials. Els blancs, de fet, estaven disposats a pagar més dels 250.000 euros de la seva clàusula. Però Terrats va negar-s’hi i va seguir a Segona amb el Girona. Amb Francisco primer i Míchel després, va jugar a la defensa i al mig del camp, on l’arribada d’Oriol Romeu li va restar protagonisme.
El Vila-real, en una nova ofensiva, se’l va endur cap a Castelló. Primer, a les ordres de Miguel Álvarez al filial. Després, al primer equip, on va veure passar Setién, Pacheta i Marcelino, que va acceptar cedir-lo al Getafe al gener. Allà busca el trampolí per consolidar-se a Primera al Vila-real, on se sent molt a gust. Divendres tornarà a visitar el seu estadi preferit, però ho farà com a visitant. De moment hi suma dos triomfs i un empat. Els sentiments, un cop més, es quedaran al vestidor. El seu somni de jugar a l'Espanyol haurà d'esperar. Com a mínim fins al 2026, quan acaba contracte.